Torra retreu als comuns el pacte amb Cs al Congrés: "Mai tan pocs havien defraudat a tants en tan poc temps"

Carrega contra la "nova majoria" del PSOE, Podem i els taronges per prorrogar l'estat d'alarma

Q.BERTOMEU / N.ORRIOLS / G.PRUNA

La sessió de control al president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat protagonitzada aquest dimecres al Parlament per una topada amb la líder dels comuns, Jéssica Albiach, pel rol d'Unides Podem al govern de l'Estat amb el PSOE. "Mai tan pocs havien defraudat a tants en tan poc temps", ha etzibat Torra a Albiach, retraient-li el pacte amb Ciutadans per prorrogar l'estat d'alarma.

La cap de files dels comuns havia criticat diverses proclames del president, al seu parer, "contradictòries" amb la protecció de les classes mitjanes i baixes, com la petició de suspendre els impostos. "Això és un atac a la classe treballadora", ha asseverat la cap de files dels comuns, que ha defensat que "no té cap sentit" que empreses amb beneficis deixin de pagar impostos o no hi hagi IVA en "béns de luxe". "Això afebleix els serveis públics", ha sentenciat, i ha defensat una taxa covid a les grans fortunes en lloc d'ajornar l'IVA o l'IRPF. 

El comentari d'Albiach ha enervat el cap de l'executiu català, que li ha replicat que és el govern espanyol qui està "atacant" la classe treballadora: "Cap lliçó". Torra ha criticat que encara no s'hagin cobrat tots els ERTO, que no hi hagi una nova renda mínima estatal després "de dos mesos i mig" de pandèmia i que tampoc s'hagi posat en marxa una prestació per als que tenen a càrrec una persona dependent i no poden treballar. "Hem de donar liquiditat a les empreses i salvar llocs de treball", ha declarat el president, que ha defensat tot l'endeutament que sigui necessari de les arques públiques. 

En aquest sentit també ha reclamat al PSC i Cs –a qui ha situat insistentment com a soci prioritari de Pedro Sánchez– que pressionin el govern espanyol perquè transfereixi 4.000 milions d'euros a la Generalitat –dels 16.000 milions que repartirà a les autonomies– i la flexibilització del dèficit per gastar més. "Si es comprometen a fer això, trobarem solucions –ha dit–, necessitem aquests recursos per tirar endavant i no dubto que aquesta cambra estarà a favor d'aquestes mesures", ha acabat.

La "nova majoria" del Congrés

La sessió del control ha estat marcada pel que va passar aquest dimecres al Congrés, quan el govern espanyol del PSOE i Podem va aprovar la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma gràcies al suport decisiu de Cs. Torra ha criticat que aquesta "nova majoria" segueix actuant contra els interessos de Catalunya i a favor d'una recentralització de competències. Així, ha demanat a Ciutadans que remi a favor dels catalans: "Ara que vostès són els socis del PSOE i els comuns, ajudi'ns a reclamar els 4.000 milions d'euros que necessita Catalunya", li ha etzibat a Carrizosa. Albiach s'ha defensat dels retrets del president, recordant que l'estat d'alarma també s'ha prorrogat amb l'abstenció d'EH Bildu, l'esquerra abertzale.

Les crítiques al govern espanyol no s'han circumscrit a la situació de la pandèmia. El líder de JxCat a la cambra, Albert Batet, ha solemnitzat davant del ple la seva voluntat que la cambra, pròximament, reprovi el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pel seu paper com un dels "ideòlegs" del 155. 

Sense notícies del front comú

Durant la sessió de control Torra i l'oposició s'han fet apel·lacions creuades a buscar un front comú de tots els partits per afrontar les solucions a la crisi. El líder del PSC, Miquel Iceta, ha reclamat al president "convocar les forces" catalanes per a un gran pacte i Cs ha assegurat que té la "mà estesa" al Govern. En l'últim ple del Parlament, el 24 d'abril, el president català es va comprometre a convocar els partits per abordar junts una sortida de la crisi. Fins avui no ho havia fet i, un mes després, tampoc ha aprofitat el ple per donar-ne cap més detall. S'ha limitat a dir que manté "l'oferta" a tots els grups per dialogar, però sense cap concreció.

Torra convocarà partits, agents econòmics i socials i societat civil per abordar la sortida de la crisi

Mentre persisteix la incògnita de si serà possible aquest front comú, el líder d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha utilitzat el seu torn per carregar contra la "irresponsabilitat" que ha demostrat, segons ell, l'oposició al Parlament. Es refereix al fet que avui la cambra catalana aprovarà una comissió d'investigació sobre la gestió de les residències per part de la Generalitat, un àmbit que porten els republicans. "Transparència sempre, però d'irresponsabilitat ja n'hi ha prou", ha lamentat. 

Crítiques de la CUP

Malgrat que el que proposa el president agrada discursivament a la CUP –ha admès la diputada Natàlia Sànchez–, l'esquerra independentista li ha retret que no apliqui el que predica. "Sabem el que diu, ara volem saber què fa el seu govern", ha dit la cupaire. Sànchez li ha retret, per exemple, que l'executiu votés en contra, en l'últim ple, de recuperar el 5% del sou retallat als sanitaris o l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant el confinament. "El seu govern dona lliçons de drets i llibertats i mentrestant els Mossos aixequen 120.000 actes que es convertiran en denúncies d'acord amb la llei mordassa", ha conclòs la cupaire.

En la seva resposta, el cap de l'executiu no ha entrat a debatre amb Sànchez i s'ha limitat a dir que el seu govern ha actuat ràpid per combatre la pandèmia amb "mesures de protecció" per als treballadors i empreses. "D'aquesta crisi en sortirem amb sobirania i recursos", ha acabat el president.  

"Cap retallada"

La crisi sanitària i econòmica derivada del coronavirus ha tornat a marcar l'inici de la sessió parlamentària. En una de les primeres intervencions, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha assegurat que la Generalitat no farà "cap retallada" malgrat els efectes de la crisi i ha previst tenir el pressupost de la Generalitat redissenyat per a "finals de juliol". L'educació també ha generat controvèrsia. Cs, els comuns i la CUP han criticat els primers passos que ha fet el departament per garantir el retorn dels alumnes a les escoles. Hi han vist "llacunes" i manca de "diàleg" per part del Govern. El conseller del ram, Josep Bargalló, s'ha defensat dient que la societat ha d'assumir que està davant d'una situació "d'emergència educativa" i ha promès solucions.