Felip VI crida a la "unitat" contra el virus en un discurs contestat des dels balcons amb una sonora cassolada
El rei esquiva la polèmica sobre l'herència del seu pare en una declaració institucional per la crisi del Covid-19
5 min. Barcelona
Qui hagi encès el televisor per escoltar el discurs institucional que aquesta nit ha ofert el rei Felip VI amb motiu de la crisi sanitària, de ben segur que l'ha sentit amb un fons de cassoles. Milers de ciutadans les han fet picar amb força, en signe de protesta, des dels balcons de casa, on la immensa majoria de la població està confinada per evitar el contagi del Covid-19. El monarca, que no ha fet ni una sola referència a la polèmica sobre els comptes que el seu pare, Joan Carles I, mantenia oberts a l'estranger, ha limitat la seva intervenció a una crida a la "unitat" i a "deixar enrere" les diferències per superar la crisi sanitària, i també l'econòmica que amb tota probabilitat seguirà la pandèmia.
Aquesta és la primera compareixença del monarca des de l'inici de la crisi sanitària. El seu últim missatge institucional, si descomptem els tradicionals discursos nadalencs, va ser fa més de dos anys, el 3 d'octubre del 2017, després de l'1-O. Una al·locució que no va estar exempta de crítiques per part de l'independentisme. Avui ha fet una intervenció breu –amb prou feines ha durat set minuts– en què ha destacat que "Espanya és un gran país, un gran poble que no es rendeix davant les dificultats", i brandant la bandera de la unitat ha demanat a tots els ciutadans un "esforç col·lectiu". "Recuperarem la normalitat, la convivència, la vida als nostres carrers, l'economia i els llocs de treball", ha vaticinat. El rei està convençut que Espanya sortirà de la crisi "més unida", i ha recalcat que el seu regne "recuperarà el seu pols, vitalitat i força".
Mentre les cassoles sonaven, Felip VI evitava qualsevol al·lusió a la crisi oberta a la Casa del Rei pels diners de Joan Carles I a l'estranger. L'únic missatge de la Zarzuela és el comunicat emès diumenge passat per reaccionar a les informacions que apuntaven el monarca com a beneficiari últim de diversos comptes del rei emèrit, Joan Carles I, a paradisos fiscals. En un extens escrit, la Zarzuela va informar que Felip VI renuncia a l'herència econòmica del seu pare i li retira l'assignació que li pertocava dels pressupostos de la Casa del Rei.
Felip VI ha fet el seu missatge institucional dret –normalment els gravava assegut–. El rei parlava rere un faristol vermell amb l'emblema de la Casa del Rei, emmarcat per les banderes espanyola i europea, i amb una realització televisiva clàssica, que únicament ha fet un parell de zooms cap a la cara del monarca en tota la intervenció. El discurs arriba després que el rei hagi presidit aquesta tarda una reunió a la Zarzuela amb el Comitè de Gestió Tècnica del Coronavirus, integrat per Sánchez i els ministres designats des del nomenament de l'estat d'alarma: Salvador Illa (Sanitat), Margarita Robles (Defensa), Fernando Grande-Marlaska (Interior) i José Luis Ábalos (Foment). "Molta força i molts ànims", ha dit el rei des de la televisió i amb un posat greu, amb què ha insistit que la crisi "ens farà més forts com a societat: una societat més compromesa, més solidària". "Aquest virus no ens vencerà", ha sentenciat.
A Catalunya i a l'Estat
La cassolada contra la monarquia espanyola ha sigut massiva i per partida doble. Aquest dimecres al matí, contra el rei emèrit Joan Carles I per les seves finances opaques. A la nit, contra Felip VI en ple discurs televisat. La de la nit ha sigut la més sonora. Entitats com Òmnium i l'ANC l'havien convocat a través de les xarxes, i després s'hi han afegit diversos partits polítics,com els signants de la Declaració de la Llotja de Mar, entre els quals hi ha JxCat, ERC, la CUP, el BNG i EH Bildu. Òmnium volia que la cassolada servís per denunciar el rei "per corrupte i insolidari davant la greu crisi sanitària" i demanava versionar la cançó italiana Bella ciao i cantar Corona ciao per dir adeu a la Corona fent un joc de paraules amb el coronavirus.
A Barcelona s'ha pogut sentir a tots els barris i de manera de manera sonora. També en altres punts de Catalunya i, aquesta cop, també de l'Estat. Partits estatals s'han encarregat de documentar a les xarxes les cassolades que han tingut lloc en punts d'Andalusia, Madrid, Galícia, les Illes Balears i el País Basc.
La cassolada del matí ha sigut més improvisada i s'ha dirigit contra Joan Carles I, cada cop més sota la lupa de la justícia. Aquesta acció de protesta s'ha organitzat de manera més espontània i a través de les xarxes i per demanar al rei emèrit que doni a la sanitat pública per fer front al Covid-19 els 100 milions d'euros que suposadament hauria rebut de l'Aràbia Saudita en forma de comissió. Sigui pel rei actual o per l'emèrit, Catalunya ha viscut de nou una protesta contra la monarquia, amb qui una part de la ciutadania cada cop té una distància més gran.
