El Parlament modifica la llei de la presidència per poder preveure la investidura a distància de Puigdemont

El govern espanyol recorrerà immediatament el text al TC

La llei de la presidència ja preveu la investidura a distància. JxCat, ERC i la CUP (70 vots a favor i 64 en contra) han aprovat aquest divendres la modificació legal que es pretenia fer servir per investir Carles Puigdemont, i ara serà el govern espanyol l’encarregat de signar i publicar la llei al 'Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC) i de recórrer-la immediatament al Tribunal Constitucional. Junts per Catalunya es reunirà aquest dissabte a Berlín amb tots aquest 'inputs' sobre la taula i serà Puigdemont l’encarregat de definir quin ha de ser el següent pas: proposar un candidat efectiu o assumir la nova convocatòria electoral. El que van deixar clar la setmana passada és que no es plantejaven la "desobediència".

JxCat: "Puigdemont no es rendirà"

"El president Puigdemont no es rendirà". Així ho ha assegurat el diputat de JxCat Albert Batet en la seva intervenció en defensa de la reforma de la llei de la presidència, impulsada per poder permetre la investidura a distància. Una iniciativa, però, condemnada a ser inviable: el govern espanyol ja ha anunciat que la recorreria al Tribunal Constitucional i la candidatura del president, Carles Puigdemont, està suspesa per l'alt tribunal.

En una intervenció en què han predominat les referències a la sobirania del poble de Catalunya, Batet ha defensat que el resultat de les eleccions van donar la majoria parlamentària a Carles Puigdemont per tornar a ser investit i ha criticat el "tripartit del 155" per "no acceptar el resultat" del 21 de desembre. "Qui mana aquí? El poble de Catalunya o el rei? El poble de Catalunya o la repressió?", s'ha preguntat. "Per a JxCat mana el poble de Catalunya", ha contestat, prometent ser "fidel" al mandat dels comicis. "Pertoca investir qui té els vots per ser investit", ha afirmat, tot i que des de JxCat ja han reconegut que no desobeiran l'alt tribunal elegint Puigdemont i el més probable és que en les pròximes hores el mateix Puigdemont proposi un nou candidat. 

Ha recordat que el govern de l'Estat va maniobrar el 30 de gener per evitar la investidura de Puigdemont, interposant un recurs preventiu al Tribunal Constitucional. I que, a més, JxCat ja havia proposat dos candidats més –Jordi Sànchez i Jordi Turull–, que han estat vetats. 

L'oposició ha retret a la majoria independentista que torni a obviar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que per unanimitat va assegurar que la reforma de la llei era inconstitucional i que el procés d'investidura hauria de ser regulada en una reforma del reglament del Parlament. Per acostar-se a aquestes recomanacions –tot i mantenir el nucli essencial– JxCat ha esmenat la seva pròpia iniciativa comprometent-se a una reforma del reglament en el termini d'un mes per adaptar-lo a la nova legislació.

Davant les acusacions de l'oposició de reformar una llei només per Puigdemont, Batet ha argumentat que podria servir també per a la resta de candidats que ha proposat JxCat, Jordi Sànchez i Jordi Turull, empresonats a Madrid, o qualsevol altre candidat que no pogués defensar el seu programa oralment –en l'exposició de motius de la seva proposta, la llista del president planteja què passaria en cas que el candidat fos mut. 

Antoni Castellà admet que la reforma no servirà per investir Puigdemont

Per la seva banda, ERC ha avalat la reforma que proposa JxCat, però ha admès que no servirà per investir cap candidat, tampoc Carles Puigdemont, perquè l'estat espanyol impugnarà aquesta reforma. El diputat republicà Antoni Castellà, de fet, ha acusat l’oposició i al govern espanyol de vetar candidats que proposen la majoria parlamentària perquè "no els agraden". Castellà, a més, també ha retret a Albert Batet que hagi posat com a argument per defensar aquesta reforma de la llei el fet d'adaptar l'administració a les noves tecnologies. Així, Castellà ha avisat que la reforma de la llei no és per fer un debat "sobre els instruments tecnològics al servei de la democràcia", sinó que es tracta de posar sobre la taula el fet que "el sistema espanyol no accepta els resultats de les eleccions del 21-D". 

La CUP, per la seva banda, ha dit que votarà a favor de totes aquelles iniciatives que "ampliïn els drets polítics" però ha lamentat que el Parlament estigui "buit de contingut". "Fent un govern autonòmic no anirem enlloc, només el sotmetrem a la repressió", ha assegurat la diputada Maria Sirvent. Així, ha instat JxCat i ERC a recuperar la resolució de ruptura del 9 de novembre de 2015, en què la majoria independentista va declarar que el Tribunal Constitucional no era legítim. Si no és així, ha avisat la cupaire, els anticapitalistes es desmarcaran del rumb de JxCat i ERC. "Per fer autonomisme no ens hi trobaran, busquin altres aliats", ha sentenciat. 

L'unionisme ho té clar: Puigdemont no tornarà a ser president

"No es pot fer una investidura sense la presència del candidat. No es pot governar Catalunya des de fora de Catalunya. Són arguments de sentit comú". El president del grup socialista, Miquel Iceta, però també el PP i Cs han anat més enllà dels arguments jurídics contra la modificació de la llei de la presidència –els últims del Consell de Garanties Estatutàries–, i han apel·lat al sentit comú per reclamar al sobiranisme que acabi amb la "llei Puigdemont". "No estem en el debat de la llei de la presidència, sinó de la llei Puigdemont: un vestit a mida per a un fugat de la justícia que només vol drets i cap obligació", ha denunciat la presidenta del grup de Ciutadans, Inés Arrimadas.

Tant Iceta com ella s’han mostrat irònics comparant la intenció de governar el país des de l’estranger amb la reunió que aquest dissabte farà el grup parlamentari de JxCat a Berlín. "Vostès mateixos se’n van demà a Berlín. I és lògic, perquè pensen que les decisions rellevants no es poden prendre a través d’una pantalla", ha apuntat el líder del PSC. Tots dos també han considerat que JxCat i ERC pretenen "tornar al 6 i 7 de setembre", quan es van "trepitjar els drets de les minories" per aprovar les lleis de desconnexió. "Assumeixin d’una vegada que la república imaginària de Puigdemont no existeix", ha demanat Arrimadas.

En la mateixa línia s’ha expressat el diputat del PP Santi Rodríguez, que ha recordat que les lleis "no poden estar al servei d’un partit polític ni d’una persona". Puigdemont no tornarà a ser president, han seguit insistint una vegada i una altra els partits unionistes.

Els comuns reclamen que s'acabin els debats estèrils

"A mi no m’agrada fer coses que no serveixen per a res. Si no serveix per a res, per què ho fan? Per què fan tantes coses que no serveixen per a res?", ha preguntat el líder dels comuns a la majoria sobiranista. Xavier Domènech ha retret a JxCat que amb 34 diputats pretengui controlar els tempos i ha recordat que el 21-D, la ciutadania no va votar "Puigdemont o el que digui Puigdemont". "De vegades és just i necessari que un home se sacrifiqui per un poble, però mai és just i necessari que un poble se sacrifiqui per un sol home", ha retret Domènech.

El president del grup de Catalunya en Comú – Podem, que ha qualificat "d’injusta" la situació jurídica de Puigdemont, ha negat que sigui a l’exili com sí ho van ser desenes de polítics catalans durant el franquisme. "El Parlament és aquí", ha subratllat, abans d’advertir a JxCat que "poden guanyar les eleccions, però han perdut el país".

Polèmica per la tramitació per lectura única

El debat sobre la llei de la reforma de la llei de la presidència, per poder incorporar la investidura a distància, ha començat amb polèmica. Per aprovar-la en lectura única –en una sola sessió–, ho ha d'avalar la majoria parlamentària abans de començar el debat sobre el fons de la llei. Tot i que ha tirat endavant amb els 70 diputats independentistes –i 64 en contra–, l'oposició els ha retret que utilitzin aquest procediment en contra del que ha dictat el Consell de Garanties Estatutàries.

La cap de l'oposició i líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha sigut la primera a intervenir, acusant els independentistes de "trepitjar els drets de l'oposició" i de tornar al "ple del 6 i 7 de setembre". "Fan aquesta farsa sabent que no podran investir Puigdemont", ha etzibat Inés Arrimadas. El portaveu del PP, Santi Rodríguez, s'ha sumat a les crítiques assegurant que aquesta llei "no estava al servei de la gent" sinó que es tractava només d'una norma "al servei d'una sola persona". 

El diputat de JxCat Albert Batet, en canvi, ha defensat la tramitació exprés assegurant que el Tribunal Constitucional sempre ha fet una interpretació "àmplia" sobre l'ús d'aquest procediment. "El Consell de Garanties té un criteri més restrictiu", ha assegurat, posant d'exemple la reforma de la Constitució sobre l'estabilitat pressupostària o la mateixa llei orgànica del Tribunal Constitucional. "Hi ha totes les garanties per donar compliment en el tràmit de lectura única", ha dit. Una opinió que també ha avalat el diputat d'ERC Antoni Castellà, que ha afirmat que la "simplicitat" i la "naturalesa" de la reforma ho permeten. 

JxCat ha impulsat en solitari la reforma de la llei de la presidència i rebrà el suport d'ERC i la CUP. La llista del president va iniciar els tràmits pel canvi legal amb l'objectiu d'investir a distància Carles Puigdemont. Una opció, però, que ja no té viabilitat. El govern espanyol –que és qui la promulgarà i publicarà al 'Diari Oficial de la Generalitat'– ja ha anunciat que la impugnarà, i el Constitucional ja ha admès a tràmit el recurs contra la candidatura de Carles Puigdemont i l'ha suspès de manera cautelar. De fet, els membres de la mesa del Parlament ja estan advertits de les possibles conseqüències penals de desobeir l'alt tribunal. 

Precisament aquesta inviabilitat d'aplicar la norma és el que ha retret el líder del PSC, Miquel Iceta, als independentistes –que també s'ha oposat a la lectura única–. "Per què aproven aquesta llei? Per què saltar-se un dictamen del Consell de Garanties pres per unanimitat?", s'ha preguntat Iceta. El líder dels comuns, Xavier Domènech, s'ha afegit a les crítiques assegurant que l'aprovació de la llei és un "acte de propaganda" que no portarà enlloc. Domènech ha dit que Puigdemont no podrà ser president i que el debat "real" és si es presenta un candidat alternatiu per formar un Govern o es va a noves eleccions. 

Retrets entre la CUP i ERC

El ple del Parlament en què es debatrà i es votarà la reforma de la llei de la presidència per facilitar una eventual investidura de Carles Puigdemont a distància ha arrencat amb una proposta de resolució d'ERC sobre la defensa dels drets civils i polítics que exigeix "l'alliberament immediat de les preses i els presos polítics i les condicions perquè puguin tornar les exiliades" i que ha mostrat les divergències entre les formacions independentistes sobre el full de ruta sobiranista.

Anna Caula, d'ERC, ha sigut l'encarregada de defensar la proposició relacionada amb la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, que ha estat aprovada. La diputada republicana ha denunciat que "la unitat de la pàtria ha fet saltar pels aires tots els drets civils" i ha reclamat al bloc unionista, especialment a Ciutadans i el PP, que "deixin d'atiar el conflicte" perseguint, per exemple, docents. Natàlia Sànchez, diputada de la CUP, ha criticat que "ERC no vulgui parlar de l'1-O quan el dret a l'autodeterminació és irrenunciable i vostès no han volgut incloure aquest punt i no han estat fidels a la voluntat de les urnes".

"Això va de memòria, no d'herois i traïdors. Si volen fer autonomia adrecin-se als comuns, eixamplar la base vol dir interpel·lar un munt de gent més enllà de les parets del Parlament, no va de sumar vots de les cúpules dels partits", ha reblat Sànchez, que ha advertit que "se'ns fa molt difícil votar-hi a favor". Caula ha contestat als cupaires que "els que van permetre que tingués lloc l'1-O són a la presó i a l'exili", i ha afegit que "la millor defensa del dret a l'autodeterminació no és proclamant-la sempre sinó aconseguint aliances àmplies" en el moment més tens del debat pels retrets entre els partits independentistes. Lluís Font, de JxCat, en canvi, ha temperat els ànims i ha anunciat el vot favorable.

La proposició aprovada i que ha estat transaccionada remarca la voluntat de "recuperar urgentment les institucions i posar fi a la imposició de l'article 155". Elisenda Alamany ha avançat que els comuns votarien favorablement a la resolució d'ERC després d'haver introduït una esmena sobre la necessitat de recuperar les institucions catalanes. "Han prohibit fins i tot colors i perseguit mestres, no sé si aquesta és la manera de contribuir a la convivència", ha denunciat la portaveu en al·lusió al PP i Cs, i també ha instat les forces independentistes a formar govern "per superar els errors del passat i guanyar una nova Catalunya".

Òscar Ordeig, del PSC, que ha criticat que es vulgui dividir la classe política en blocs perquè "sembla que ho retroalimentem en benefici propi", ha afirmat que tant de bo no s'hagués presentat mai aquesta proposta. "El conjunt de la ciutadania està trista perquè el govern de Madrid ha estat incapaç d'asseure's a parlar i hem acumulat fracàs rere fracàs", ha anotat el dirigent socialista, que també ha deixat clar que "no podem construir el país si seguim dividits". "Tant de bo no hi hagués cap polític empresonat, però tant de bo tampoc haguéssim fet una declaració d'independència unilateral", ha assenyalat Ordeig, que ha avançat que votaran a favor d'alguns punts només.

Lorena Roldán, de Ciutadans, ha acusat "Puigdemont i les seves ocurrències" d'impedir la formació de govern i de deixar Catalunya "134 dies sense Govern", i a les forces independentistes de repartir carnets de catalanitat. "Vostès ens consideren ocupants, ni catalans, i simplement perquè pensem diferents i ens sentim catalans i espanyols". Alejandro Fernández, del PP, ha subratllat que segons 'The Economist' "Espanya és una de les 19 democràcies plenes" i ha acusat els independentistes de seguir "una estratègia suïcida" i "voler convertir delictes en drets" en relació a la DUI. "A la UE fer una DUI no és un dret fonamental, és un delicte, igual que investir Puigdemont és una irregularitat", ha carregat amb duresa el diputat popular.

La proposta de JxCat sobre l'adhesió als principis i els valors europeus donarà pas cap a quarts de dotze a la votació de la reforma de la llei de la presidència, el punt més important del dia. El govern espanyol ja ha avisat que presentarà un recurs  "en el moment que es debati, si es fa", durant el consell de ministres.

Etiquetes

Més continguts de