El TC veta totes les vies actuals perquè Puigdemont pugui ser candidat a la investidura

MadridTres mesos després, el Tribunal Constitucional ha suspès definitivament la candidatura de Carles Puigdemont a la investidura. Però ara va un pas més enllà i no es limita només a vetar una investidura a distància com va fer el gener, sinó que barra el pas a que sigui investit per via de la reforma de la llei de presidència. Per unanimitat, el ple assenyala que actua per "qüestions d'interès general" i davant la possibilitat que Puigdemont pugui tornar a ser nomenat candidat.

La decisió arriba just abans que el Parlament es disposés a modificar la llei de la presidència per intentar investir Puigdemont. De fet, fonts pròximes a Rajoy ja han avisat aquest dijous que tenien intenció de recórrer els canvis a aquesta norma. El Consell de Garanties també ha resolt aquesta tarda que, al seu parer, és il·legal reformar aquesta llei perquè contravé l'Estatut i la Constitució. Junts per Catalunya tenia intenció que es debatés en el ple del 3 de maig. Però el TC ja s'anticipa i "declara radicalment nul i sense valor ni efecte qualsevol acte, resolució, acord o via de fet que contravingui la suspensió acordada".

A més de suspendre definitivament la candidatura de Puigdemont, el TC avisa el president del Parlament, Roger Torrent, i tots els membres de la mesa de les conseqüències "penals" a què es poden haver d'enfrontar si torna a proposar la reelecció del president de la Generalitat. El ple de l'alt tribunal s'havia mostrat reticent a prendre una decisió sobre el tema; de fet, havia arribat a demanar al Parlament que digués que estava fora d'objecte per no haver de pronunciar-se sobre un tema tan espinós quan Torrent va proposar la investidura dels diputats de JxCat Jordi Sànchez i Jordi Turull, els dos en presó preventiva a Madrid. Ara considera que, com que continua viva la candidatura de Puigdemont, té sentit que s'admeti a tràmit la impugnació del govern de Mariano Rajoy.

En un ple inèdit en cap de setmana, el TC va acordar el 28 de gener permetre només la investidura de Puigdemont si era presencial i amb el permís del jutge del Tribunal Suprem que porta la causa per rebel·lió, Pablo Llarena. Unes mesures cautelars que van fer que Torrent ajornés la investidura i que posteriorment Junts per Catalunya proposés Sànchez com a candidat.

"Qüestions d'interès general"

Ara el tribunal, després d'escoltar les parts, ha arribat a la conclusió que malgrat Torrent deixés sense efecte la proposta de Puigdemont com a candidat a la investidura i designés un nou candidat, la impugnació presentada planteja "qüestions d'interès general" que justifiquen que no es declari l'extinció d'aquest procés constitucional. Dona així al Parlament un termini de 20 dies per formular les al·legacions que estimin convenients.

"Greu interferència a la dinàmica parlamentària catalana"

La reaccions polítiques no han trigat a arribar. Aquest mateix dijous des del PDECat s'ha "lamentat" el que consideren una "greu interferència a la dinàmica parlamentària catalana". Així, han assegurat que el veto del Tribunal Constitucional a la candidatura de Puigdemont "vulnera" els seus drets i "liquida la voluntat dels ciutadans", expressada a les urnes el passat 21 de desembre.

A través d'un comunicat, el partit liderat per Marta Pascal ha volgut denunciar la "degradació del sistema institucional i de garanties de l'Estat espanyol", així com també recriminar al govern espanyol el que titllen "d'actitud irresponsable". "La seva insistència en judicialitzar la vida política [...] i de criminalitzar la voluntat de la majoria d'aquest país", afirmen, "no són el camí que ha de portar a la normalitat que diuen voler".

Tot i així, des del Partit Demòcrata reiteren un cop més la "necessitat de constituir" un Govern a Catalunya i es mostren convençuts que els partits independentistes trobaran la "manera de donar compliment a la voluntat expressada a les urnes".