RECULL DE PREMSA INTERNACIONAL

La independència "en suspens" obre una finestra al diàleg, segons la premsa internacional

Els mitjans internacionals creuen que el discurs rebaixa la tensió i que s'obren possibilitats de ressolució

MÒNICA BERNABÉ / LAIA VICENS / P. J. ARMENGOU

"Molta gent ha fixat la seva atenció en el que avui [dimarts] passi en aquesta cambra", va declarar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al Parlament. I raó no li mancava, perquè pocs minuts després que finalitzés el seu discurs a la cambra catalana, els mitjans internacionals van obrir les seves portades digitals amb referències a la seva intervenció.

Les interpretacions de les paraules de Puigdemont, però, van ser diverses. Així ho va posar en evidència la varietat de titulars de la premsa estrangera i també les opinions dels corresponsals que van seguir des del Parlament la compareixença del president. En general, però, la lectura que en fan a fora és que Puigdemont ha frenat la declaració d'independència per rebaixar la tensió política i obrir una nova fase de diàleg amb el govern de Rajoy.

Regne Unit

"La independència de Catalunya, en suspens". Aquest va ser el titular de la BBC, la reputada cadena britànica, minuts després de la compareixença de Puigdemont. "L'increïble joc del gat i la rata entre el govern de Madrid i el de Catalunya continua", va destacar el corresponsal d'aquest canal, Tom Burridge, que va resumir així el discurs: "Declararé la independència respecte a Espanya, però els dono una mica de temps, una finestra".

Aquest dimecres al matí, amb la informació afegida de la intervenció de Soraya Sáez de Santamaría davant els mitjans i la noticia del consell de ministres, la BBC titulava: "Madrid menysprea la declaració d'independència del líder català". "El govern espanyol ha rebutjat una declaració d'independència signada pel líder català Carles Puigdemont i ha desestimat les crides a la mediació", indica el mitjà.

El diari britànic The Guardian també va titular: "El govern català suspèn la declaració d'independència". Segons el rotatiu, Puigdemont ha deixat enrere "un enfrontament sense precedents amb el govern espanyol" amb la suspensió de la DUI, encara que admet que caldrà seguir "negociant la pitjor crisi política d'Espanya en 40 anys".

The Guardian publica també un anàlisi signat per Giles Tremlett, col·laborador del diari a Espanya, i titulat  "El discurs de Puigdemont no aclareix la independència de Catalunya". Tremlett considera que el discurs del president "estava tan embolicat en condicionalitats i ambigüitats que probablement es va interpretar de mil maneres diferents. Alguns diran que Carles Puigdemont feia un xantatge a l'estat espanyol i altres que portava una branca d'olivera". El periodista considera que el moviment del govern català ha molestat a molts, tant als més unionistes com als més independentistes, però que en qualsevol cas, dóna temps per al diàleg. "La resta del món, per la seva banda, resta perplex -indica Tremlett-. L'amenaça [de l'independència] és de rebel·lia contra les lleis d'una democràcia establerta (Espanya) en una gran regió de la Unió Europea (Catalunya). Però també és [un moviment] pacífic i que fàcilment es podria resoldre mitjançant un referèndum legal i a l'escocesa".

França

El titular del diari francès Libération, en canvi, era radicalment diferent al dels mitjans britànics. "Catalunya serà independent sota la forma d'una república", destacava amb gran lletres, a més de recollir les frases més importants del president català. Dimecres al matí però, la interpretació era força menys agosarada: "Catalunya aigualeix la seva independència". Al text, el diari es pregunta si el gest català serà suficient per des escalar la tensió amb Madrid i considera que els veritables motius de la suspensió són uns altres: "Carles Puigdemont va tenir cura de no citar quin tipus de mediació ni de nomenar possibles interlocutors. El que és important per a ell, igual que al nucli del moviment independentista, és obtenir el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític. En les últimes setmanes, molts observadors han indicat que aquesta era la veritable intenció del desafiament secessionista. Conscient que el govern central de Mariano Rajoy no acceptaria mai aquesta partició, Puigdemont té com a principal objectiu fer de la qüestió catalana un conflicte internacional i, si és possible, una crisi europea. Amb l'esperança que Madrid estigui obligat a seure a la taula".

Le Monde, per la seva banda , va fixar-se en "l'ambigüitat" de Puigdemont. "Es va comprometre que Catalunya serà un estat independent, però alhora va suspendre una declaració oficial d'independència per deixar la possibilitat que hi hagi diàleg amb Madrid", va precisar el diari. El rotatiu va reflectir també la decepció de molts independentistes, especialment palpable entre els concentrats al Passatge de Lluís Companys. El diari interpreta el moviment del govern català com una 'independència a l'eslovena' i cita els testimonis d'alguns independentistes que així ho entenen.

Estats Units

Més enllà d'Europa, The New York Times informava dimarts mateix que "el líder català diu que la regió ha guanyat la independència però demana converses amb Madrid". "Puigdemont ha deixat la porta oberta a la negociació i ha reiterat la seva crida a la mediació", va assenyalar el rotatiu nord-americà. En un segon article, dimecres al matí, el diari titulava amb sorna: "A Catalunya, declaració d'independència (més o menys)". El mitjà reflecteix la complexitat del discurs de Puigdemont i la incertesa i confusió que va provocar. Raphael Minder i Patrick Kingsley, els autors del text, consideren però que "[Rajoy] ha pres una línia dura contra els separatistes" i que "unes fortes represàlies contra Puigdemont podrien galvanitzar el moviment independentista, especialment després de la repressió policial el dia del referèndum".

Per al Washington Post Puigdemont va demanar "un diàleg més profund amb Espanya". "En un discurs molt esperat, Puigdemont va afirmar el dret de Catalunya a ser un país independent, però no va atrevir-se a declarar la regió com a independent", va resumir.

Rècord de mitjans internacionals al Parlament

Fos quina fos la interpretació, la millor evidència que Catalunya va ocupar l'agenda internacional va ser el rècord històric d'acreditacions al Parlament. Dels més de mil professionals acreditats, més de 350 eren de 126 mitjans internacionals diferents que van seguir la declaració de Puigdemont des de la cambra, que des de primera hora del matí va ser un formigueig de gent. Buscaven el millor racó per plantar el trípode i per escriure les seves cròniques. Molts van acabar la feina al terra de les diferents sales de premsa que ahir es van haver d'habilitar.

A les 18 h, l'hora en què estava convocat el ple, hi havia nervis als passadissos del Parlament. Els corresponsals preguntaven als periodistes habituals per què no començava el ple. Una hora després, quan Puigdemont pujava al faristol, els periodistes estrangers buscaven la manera d'entendre el discurs del president. Tot i la traducció simultània d'alguns periodistes catalans, molts corresponsals van quedar desconcertats pel missatge del president. "Ha sigut una mica caòtic i és difícil d'explicar", comentava Luisa Belchior, corresponsal de Globo News, del Brasil. Segons va explicar en les seves cròniques, Puigdemont ha optat per una sortida "intel·ligent" per "no allunyar-se del diàleg i intentar agradar a Europa".

Juan Carlos Zapata, periodista de Mega, una televisió xilena, ho resumia així: "Sí però no". Segons ell, Puigdemont va fer una "declaració simbòlica" i, encara que entén que no era fàcil fer una declaració unilateral tenint en compte les pressions del govern espanyol i d'Europa, Zapata admetia que el discurs del president va ser una "decepció". "El món haurà de continuar pendent de Catalunya", va sentenciar.

El discurs de Carles Puigdemont al Parlament va ser àmpliament seguit per mitjans d'arreu del món. De fet, el Parlament va fer el rècord històric d'acreditacions, i va facilitar l'entrada de més de mil professionals vinculats als mitjans de comunicació. A banda dels periodistes amb acreditacions permanents, se'n van tramitar 938 més, de les quals 358 eren de mitjans internacionals, procedents d'una trentena de països diferents.

Més continguts de