Duran revela que Mas va demanar una reunió a Rajoy el dia de la proclamació del rei

El president espanyol assegura que Artur Mas té "les portes obertes" de la Moncloa quan vulgui

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha revelat aquest dimecres que el president de la Generalitat, Artur Mas, va demanar una reunió al cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, aprofitant la breu trobada que van mantenir al Palau Reial de Madrid durant la recepció posterior a la proclamació de Felip VI. En aquell moment, el Govern va assegurar que havia estat una salutació "protocol·lària".

Rajoy no s'ha referit de forma explícita sobre aquesta petició d'entrevista, però ha afirmat que Mas té "les portes obertes" de la Moncloa quan vulgui. Ara bé, sense demanar-li que "incompleixi la llei". "El problema sap perfectament qui l'ha creat, senyor Duran", li ha dit.

L'intercanvi de punts de vista s'ha produït durant el debat a la cambra baixa per informar de l'últim Consell Europeu. En la seva primera intervenció, Duran ha demanat "diàleg" a l'executiu estatal, sobretot després que els resultats de les eleccions europees "reforcessin" les forces partidàries del dret a decidir.

Rajoy li ha contestat que mantenir la idea de convocar la consulta el 9 de novembre "no és forma de dialogar". Per això, ha instat Duran a dir si té propostes alternatives a la votació, ja que, un cop més, ha assegurat que no avalarà el referèndum per exercir la voluntat política dels catalans. Diu que el seu posicionament en aquesta qüestió és l'únic que pot tenir un president espanyol i que no se'n pensa moure perquè no creu en la consulta i, a més, la llei no ho permet. I ha tornat a apel·lar al pronunciament del Constitucional i del Congrés.

El portaveu dels nacionalistes ha deixat entreveure que la data i la pregunta de la consulta no han de ser un obstacle per asseure's a parlar.

Més enllà del dret a decidir –i de la possibilitat d'exercir-lo a les urnes–, el president espanyol, responent a ERC, ha carregat contra la possibilitat que Catalunya acabi sent un estat. Afirma que cal explicar abans als ciutadans les "conseqüències" de la independència que, a parer seu, passen per la sortida d'Europa, l'euro i el Banc Central Europeu.

Més continguts de