PERFIL

Daniel de Alfonso, un home amable però polèmic i que no confia en els Mossos

El director de l'Oficina Antifrau és valorat correctament com a jutge però algunes veus indiquen que li agrada molt el protagonisme. CiU, el PP, el PSC i C's van aprovar la seva designació per substituir Martínez Madero, mort sobtadament

Era el juliol del 2011, el primer Govern d’Artur Mas tenia els populars com a socis preferents i molts van veure en el nomenament de Daniel de Alfonso (Madrid, 1964) al capdavant de l’Oficina Antifrau un gest amb el partit d’Alícia Sánchez-Camacho. Però també podia ser un acostament al PSC, que veia amb bons ulls que el candidat fos aquest exmagistrat de l’Audiència de Barcelona especialitzat en blanqueig de capitals. Al Parlament van votar a favor seu CiU, el PP, el PSC i C’s.

El nomenament estava pendent des de la mort sobtada de David Martínez Madero, però De Alfonso no ha sigut capaç de mantenir la relació fluïda que el seu antecessor tenia amb els Mossos d’Esquadra gràcies a l'entesa amb l'aleshores cap d'investigació i ara cap del cos, Josep Lluís Trapero. Aquells vincles entre les dues institucions es van anar esvaint amb el canvi de director a Antifrau. Fins al punt que, com diu en la seva conversa amb Fernández Díaz, De Alfonso volia que fos el director de seguretat del grup Planeta –un exmembre de la Policia Nacional–, i no la policia catalana, qui investigués les seves sospites sobre Oriol Junqueras.

Semblava discret
Va arribar a jutge el 1989 i a magistrat el 1992, i advocats que l’han tractat en destaquen el caràcter amable. Olga Tubau diu que era “correcte, no feia ni grans desastres ni grans meravelles”, i Carles Monguilod el qualifica d'"impecable". Quan va arribar a Antifrau se’l va presentar com un home discret, però segons algunes fonts de l’àmbit penal que no volen ser identificades li agrada massa el protagonisme. Potser això el va dur a fer les polèmiques declaracions defensant el joc a BCN World: “El diner no té color fins que es prova que prové d’una activitat il·lícita”, va dir.

També el va envoltar la polèmica en el nomenament del seu equip –la seva adjunta Maite Masià apareix en la investigació del cas ITV–, pel qual va haver de donar explicacions en una compareixença al Parlament en què va ser preguntat pel tema amb duresa per Gemma Calvet, advocada i aleshores diputada d'ERC. Aquí podeu veure com va respondre De Alfonso a Calvet cap al final de la seva compareixença.

Però la relliscada més sonada de De Alfonso va ser quan l’abril del 2015 en una conferència a la Universitat de Colúmbia a Nova York va posar com a exemple als alumnes un cas que Antifrau havia investigat i que, tot i no posar noms, apuntava a una operació de blanqueig de diners amb capital rus a la Marina del Port Vell. Insinuava –sense citar-lo– que el regidor de CiU Antoni Vives podria haver cobrat comissions.

Més continguts de