Encara que el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat (FGE), la gran aposta del president del govern, Pedro Sánchez, haurà de passar pel filtre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i de la comissió de justícia del Congrés dels Diputats, existeixen antecedents que l’obligarien a abstenir-se en la major part de les causes rellevants que passen per les mans del FGE.

Segons l’article 351 f) de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) sobre la declaració dels jutges i magistrats en situació de serveis especials, en els casos de nomenaments per càrrecs polítics o de confiança "els jutges i magistrats i els funcionaris d’altres cossos que reingressin en la carrera corresponent s’hauran d’abstenir, i en el seu cas podran ser recusats, d’intervenir en qualsevol assumpte en què prenguin part partits o agrupacions polítiques, o aquells dels seus integrants que ostentin o hagin ostentat un càrrec públic".

I, al seu torn, l’article 28 de l’estatut orgànic del ministeri fiscal assenyala: "Els membres del ministeri fiscal no podran ser recusats. S’abstindran d’algunes de les causes d’abstenció establertes per als jutges i magistrats a la LOPJ, quan els siguin d’aplicació. Les parts intervinents en els plets o causes referits podran acudir al superior jeràrquic del fiscal de què es tracti i demanar-li que, en els supòsits referits, s’ordeni la no intervenció en el procés".

I a continuació, atenció, s’afegeix: "Quan es tracti del fiscal general de l’Estat resoldrà la Junta de Fiscals de Sala, presidida pel tinent fiscal del Tribunal Suprem".

A més, s’ha d’afegir l’article 356 f) de la citada LOPJ. Allà s’assenyala que "quan es presenti com a candidat en eleccions per accedir a càrrecs públics representatius al Parlament Europeu, Congrés, Senat, assemblees legislatives de les comunitats autònomes o corporacions locals, si no és elegit haurà d’optar, comunicant-ho així al Consell General del Poder Judicial, en el termini de trenta dies, per continuar en la situació d’excedència voluntària o per reingressar en el servei actiu".

Tots aquests preceptes es van tenir en compte en relació amb el fiscal Martín Rodríguez Sol, exfiscal superior de Catalunya fins a la seva dimissió el 2013, que es va presentar com a candidat número dos per Barcelona a la llista d’Unió Democràtica de Catalunya (UCD) i no va ser elegit.

Rodríguez Sol va elevar al Consell Fiscal, òrgan consultiu de la Fiscalia General de l’Estat, la pregunta sobre si se li aplicava retroactivament la norma de l’abstenció, atès que l’article 351 de la LOPJ s’havia introduït amb la reforma del 28 de desembre del 2018.

El Consell, presidit pel FGE, va abordar la qüestió i la possible aplicació de les normes apuntades, a les quals s’afegia l’article 356 de la ja citada LOPJ.

S’hi assenyala que "quan es presenti com a candidat en eleccions per accedir a càrrecs públics representatius al Parlament Europeu, el Congrés, Senat, assemblees legislatives de les comunitats autònomes o corporacions locals", si no és elegit "haurà d’optar, comunicant-ho així al Consell General del Poder Judicial, en el termini de trenta dies, per continuar en la situació d’excedència voluntària o per reingressar en el servei actiu".

"Després de la celebració del ple del consell fiscal del dia 18 de setembre del 2019, el consell fiscal va resoldre una consulta plantejada sobre l'extensió del deure legal d'abstenció dels fiscals que es presenten a determinats càrrecs polítics prevista en l'últim apartat de l'article 351 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (després de la reforma introduïda per la Llei Orgànica 4/2018, de 28 de desembre), dient que la previsió s'estén sense límit temporal (el legislador no especifica res al respecte) i que afecta qualsevol fiscal que es trobi en aquest supòsit de fet, encara que hagi exercit la seva activitat política amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest precepte".

El Consell Fiscal va dictaminar que, en efecte, s’havia d’aplicar encara que fos amb caràcter retroactiu l’article 351 f) al fiscal Rodríguez Sol, a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En cas que s'apliqués aquest criteri, la nova fiscal general de l'Estat estaria en mans de les principals qüestions de criteri que estableixi, sobre la necessitat d'abstenir-se o no, la Junta de Fiscals de Sala, el màxim òrgan que assisteix el fiscal general en matèria doctrinal i tècnica per fixar criteris d’interpretació i actuació legal, així com per resoldre consultes i elaborar memòries i circulars. La Junta està formada per 26 membres a més del fiscal general, que la presideix, que ostenten la més alta categoria professional en la carrera.