Política 01/10/2017

Denúncies contra els Mossos per suposada "passivitat" en la repressió de l'1-O

Alguns vídeos mostren tensions a diferents punts de Catalunya entre la policia catalana i la Guàrdia Civil

Enric Borràs
4 min
Dos agents dels Mossos d'Esquadra aixequen acta a Sant Vicenç dels Horts.

BarcelonaSet jutjats han obert diligències per denúncies contra els Mossos d'Esquadra a diferents llocs de Catalunya per no haver actuat amb prou contundència contra el referèndum d'autodeterminació i els que volien votar-hi, segons ha comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, la Guàrdia Civil ha identificat membres de la policia catalana que, al seu parer, mostraven "passivitat" a l'hora de reprimir l'1-O i els cinc principals sindicats de la Policia Nacional espanyola han anunciat que denunciaran el major del cos, Josep Lluís Trapero, que pretenen que assumeixi "responsabilitats penals".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'actitud dels Mossos d'Esquadra, que en general s'han mantingut al marge de la repressió violenta del referèndum, ha molestat els cossos policials espanyols i també alguns particulars, com el que els ha denunciat al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona per "inactivitat" a l'hora de tancar un col·legi electoral. El jutjat d'instrucció número 3 del Vendrell també ha obert diligències contra la policia catalana per no actuar contra un col·legi electoral instal·lat en un CAP. El jutjat número 1 de Santa Coloma de Gramenet i el número 4 del Prat de Llobregat també han obert diligències per denúncies per part de particulars que es queixaven que els Mossos no haguessin tancat col·legis. El número 7 de Cerdanyola també ha obert diligències pels mateix fets i investiga si els Mossos han comès un delicte de desobediència.

La interlocutòria de la magistrada del TSJC Mercedes Armas ordenava als cossos policials "impedir" l'ús d'edificis públics o on s'oferissin serveis públics per al referèndum i requisar-ne el material. Els Mossos tenien ordres del major per complir-ho, però segons els principis "de congruència, oportunitat i proporcionalitat" i de "contenció i mediació" i de "tenir en compte quines poden ser les conseqüències" d'usar la força per evitar causar "un mal major". Aquesta manera d'actuar no ha satisfet els titulars del jutjat d'instrucció número 2 de la Seu d'Urgell ni del número 4 de Lleida, que han obert investigacions per iniciativa pròpia sobre fet que s'hagi permès la votació en set col·legis de les comarques de Ponent. Els dos jutges han obert les investigacions directament, tot i que aquest assumpte correspon a la magistrada Armas. Els jutjats també investiguen dues denúncies per votacions il·legals, dues més per ús indegut de dades personals i una altra per lesions a un policia.

Per la seva banda el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha justificat la resposta policial i ha dit que el president, Carles Puigdemont, era l'únic responsable de tot. També ha criticat els Mossos per posar "la línia política davant de la professional", tot i que més tard ha assegurat que els Mossos havien demanat ajuda a la policia espanyola per complir amb l'ordre judicial. Però segons ha pogut saber l'ARA, els policies catalans en cap cas han demanat reforços als cossos espanyols. Quan s'han trobat un centre que no creien possible tancar sense violència, han seguit la interlocutòria del TSJC i els criteris que marca la llei, que els obligaven a comunicar-ho als altres cossos.

Durant el dia d'avui la Guàrdia Civil ha anat identificant agents dels Mossos per actuar amb "passivitat" a l'hora de reprimir l'1-O, segons han informat a l'agència Efe fonts de la investigació. Els policies catalans no intentaven impedir la votació, asseguren les mateixes fonts. L'acusació, però, no encaixa amb la manera de funcionar dels Mossos, que no prenen decisions individualment sinó que funcionen segons les ordres dels superiors, i avui més que mai. Les directrius eren molt clares i qualsevol actuació o manca d'actuació s'havia de consultar.

Topades entre mossos i guàrdies civils

L'Asociación Española de Guardias Civiles ha qualifica de "vergonyós", "covard" i "indigne" el comportament dels Mossos i els han acusat d'"atacar" agents de la Guàrdia Civil. En un comunicat han dit que se sumaran com a acusació particular als casos que s'obrin contra el cos i que estudien emprendre accions legals contra Trapero. De fet, diversos vídeos que han circulat per les xarxes socials mostren que hi ha hagut tensions entre mossos i guàrdies civils en alguns punts de Catalunya, com Castellgalí o Sant Joan de Vilatorrada.

Els cinc sindicats de la Policia Nacional espanyola també s'han indignat amb l'actitud dels Mossos a l'hora de no carregar contra els seus conciutadans. Segons Europa Press, han emès un comunicat conjunt dient que el seu comportament era "escandalós" i que emprendrien accions legals contra el major Trapero per exigir-li "l'assumpció de responsabilitats penals", tant a ell com als mossos que hagin "dificultat" els assalts dels cossos policials espanyols als col·legis electorals.

Segons els sindicats, el dispositiu dels Mossos "ha sigut insuficient, deliberadament dèbil i vergonyosament equidistant". Diuen que han seguit unes ordres "impròpies d'un cos de seguretat" perquè "la política ha calat en l'estructura de comandament dels Mossos fins que n'ha contaminat l'actuació". Els Mossos, asseguren, "han evitat complir" la interlocutòria del TSJC i han actuat "amb vergonyosa lleugeresa, si no amb obstruccionisme".

Segons els sindicats els Mossos no s'han comportat com a policies sinó "com una extensió vergonyosa dels partits nacionalistes" i en canvi els antiavalots de la Policia Nacional que han deixat, amb la Guàrdia Civil, com a mínim 761 ferits, han preservat la constitució espanyola amb una "intervenció impecable".

stats