PROCÉS SOBIRANISTA

Divisió al Govern per decidir qui compra les urnes

Vicepresidència ha fet l’encàrrec verbalment a Governació, que no actuarà sense una ordre per escrit
ALEIX MOLDES / GERARD PRUNA / NÚRIA ORRIOLS

Les urnes, tantes vegades erigides com a símbol del sobiranisme, s’han convertit ara en un maldecap per al Govern. Segons ha pogut saber l’ARA de diverses fonts governamentals, el debat sobre com i quan s’ha de procedir a comprar-les -la Generalitat sap que en cas de referèndum unilateral no podrà comptar amb les que habitualment fa servir, propietat de l’Estat- ha generat tensions dins l’executiu. Fins al punt que el departament de Vicepresidència ja ha fet fa dies l’encàrrec verbal a Governació perquè liciti el contracte que ha de permetre comprar les urnes del referèndum -unes 8.200 si se segueix la mateixa estructura que en unes eleccions- però la conselleria exigeix que se li sol·liciti per escrit.

El debat entre conselleries està marcat per la pressió constant de la fiscalia sobre cada pas que fa l’executiu i té com a origen del conflicte la interpretació de l’acord de Govern del 21 de març, que l’ARA va avançar la setmana passada. Un document aprovat a iniciativa d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Neus Munté, però en què comparteixen responsabilitat amb la resta de consellers i que ordena, entre d’altres a Governació, a impulsar de forma “immediata” els preparatius per “racionalitzar la despesa” dels processos electorals.

El dubte és si el document fa que la responsabilitat de comprar urnes també s’assumeixi de forma col·legiada, i aquí arriba la tensió entre conselleries. Vicepresidència entén que l’acord és suficient, però els serveis jurídics de Governació ho posen en dubte. Fonts governamentals indiquen que la conselleria que lidera Meritxell Borràs qüestiona que la compra d’urnes es pugui incloure dins de la racionalització de la despesa -és el marc que s’ha donat a l’acord per evitar impugnacions pel referèndum- perquè, de fet, s’estaria pagant per una cosa que fins ara s’obtenia de manera gratuïta, a través d’un conveni amb l’Estat. Per això, el departament no vol moure peça si abans no té l’ordre per escrit de Vicepresidència per activar la licitació. Això faria que la responsabilitat de l’ordre fos, en última instància, de Junqueras, el màxim responsable de la logística del referèndum. Per ara, el vicepresident s’hi ha negat.

Com a possible via per desencallar la situació, les mateixes fonts apunten que es podria fer un nou acord específic sobre el tema. Una nova ordre col·legiada entre el president i els consellers que no deixés marge de dubte sobre que la iniciativa sorgeix del Govern en ple.

La pressió de la fiscalia

Avui es reuneix el Govern amb aquesta i altres qüestions sobre el referèndum per resoldre, i amb la fiscalia amatent. El problema és saber qui assumeix la responsabilitat després que el Tribunal Constitucional (TC) ja hagi suspès el referèndum dels pressupostos i la partida de processos electorals. Tot i que les licitacions depenen oficialment de la premissa d’unes autonòmiques, en el moment que es faci efectiva la convocatòria del referèndum, totes les accions prèvies que hagin pogut servir per preparar-lo es convertiran en artilleria per a la fiscalia. En el fons, la tensió per la compra d’urnes forma part dels recels mutus entre PDECat i ERC, que en privat s’acusen de no estar disposats a arribar fins al final en la convocatòria del referèndum per por d’inhabilitacions.

De fet, la setmana passada alguns dels alts càrrecs advertits pel TC ja van rebre l’advertència per escrit que els exigeix que aturin tots els preparatius del referèndum. Avui la podrien rebre també el president, Carles Puigdemont, i la resta de consellers. Tots ells han quedat avisats un cop el TC ha suspès la referència a la consulta que inclouen els pressupostos de la Generalitat.

Malgrat la pressió de la fiscalia, el Govern defensa que la compra d’urnes s’emmarca dins les competències de la Generalitat, perquè les comunitats poden tenir-ne en propietat per a qualsevol procés electoral, des d’unes eleccions fins a les votacions de les cambres agràries.

La Generalitat ja va comprar urnes per a la consulta del 9-N, tot i que aleshores no eren de metacrilat com les que s’utilitzen normalment en els comicis sinó de cartró. El cost va ser de poc més de 50.000 euros, una cinquena part del que aproximadament costarien ara. En aquell moment se’n van fabricar unes sis mil, menys de les necessàries per a unes eleccions, i es va eludir el concurs públic amb un conveni amb el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció de la Generalitat sis mesos abans del 9-N. El mateix temps que queda ara per al referèndum que s’ha compromès a fer el Govern.

Puigdemont denuncia incomoditat entre la diplomàcia de l’Estat

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va denunciar ahir que “la diplomàcia espanyola va més enllà de les seves atribucions” per torpedinar el procés sobiranista, i va assegurar que “algun diplomàtic” li ha expressat en privat que se sent “incòmode” amb el que l’Estat l’obliga a fer: “malparlar d’una regió espanyola”. Amb les paraules de l’exministre José Manuel García-Margallo -va afirmar que Espanya devia favors al món- encara ben presents, Puigdemont va defensar en una entrevista a Catalunya Ràdio que, malgrat l’actuació de l’Estat, cada vegada hi ha més interès per saber què passa a Catalunya. Més enllà de l’actuació internacional del govern espanyol, el president de la Generalitat va refermar el compromís del Govern amb la celebració del referèndum -“no hi ha pla B”-, va reclamar a la CUP no “obsessionar-se” amb la data i la pregunta, i va defensar que la prioritat del sobiranisme ha de ser “guanyar la batalla de la participació” per legitimar la votació.

Més continguts de