ERC, l'únic partit que ha aprovat tots els decrets de Sánchez

MadridLa legislatura espanyola sovint penja d’un fil. L'aritmètica endimoniada que van deixar les eleccions del 23-J obliga Pedro Sánchez a “suar la samarreta” en cada votació. Una de les assignatures en les quals pateix més el govern espanyol és en la convalidació dels decrets llei, normes que aprova el consell de ministres i que necessiten l’aval del Congrés. Aquesta legislatura se n’han derogat cinc, el mateix número que en els 45 anys anteriors. No sorprèn que els dos aliats habituals que més cops han abandonat la Moncloa siguin Junts i Podem. En canvi, Esquerra és l'únic soci que ha votat a favor dels 31 decrets llei que el govern espanyol ha impulsat i que s’han sotmès a votació a la cambra baixa. Els republicans són, al costat del PNB, els únics que tenen una clàusula específica en l’acord d’investidura que van signar amb el PSOE en la qual es comprometen a “donar estabilitat” a la legislatura “en paral·lel al compliment dels compromisos adquirits” a través de la “voluntat d’aprovar”, entre altres coses, els decrets llei.

Qui més s'ha distanciat dels socialistes és la formació de Miriam Nogueras, que ha votat en contra de sis decrets i s’ha abstingut en tres casos. Sense anar més lluny, els juntaires van causar l’última derrota parlamentària. Per la seva banda, els morats n’han rebutjat tres i s’han abstingut en un. És especialment rellevant el seu vot en contra del decret que reformava el subsidi d’atur: una patacada per a Yolanda Díaz quinze dies després que Podem i Sumar partissin peres. Els morats també es van abstenir en el decret amb ajudes pels aranzels de Donald Trump. El tercer soci que més s’ha desmarcat en aquest tipus de votacions és el BNG, que té un diputat i ha votat en contra de tres decrets. Sobresurt la seva oposició a la reforma de RTVE. El parlamentari gallec també va oposar-se al decret sobre la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball, que també va comptar amb el rebuig de Podem i EH Bildu i que és l’únic al qual els abertzales han votat en contra. La formació gallega també va rebutjar el decret antiapagades, que va comptar, a més, amb l'oposició de Podem i LA Chunta Aragonesista (CHA) –que està integrada al grup parlamentari de Sumar–. Per la seva banda, el PNB –igual que Junts– va votar en contra de l’impost a les energètiques.

Esmenes a la totalitat

Un altre indicador són les esmenes a la totalitat que s’han presentat als projectes de llei impulsats pel govern espanyol. Són l’equivalent a un veto. De fet, és l’eina que ha fet servir Junts per materialitzar la seva ruptura total amb el govern espanyol. Va ser la via, per exemple, que va permetre que Junts, el PP i Vox fessin descarrilar la reducció de la jornada laboral. No era el primer cop que Junts recorria a aquesta estratègia, però és cert que el que era habitual era acabar retirant l’esmena a la totalitat després d’aconseguir el compromís de la Moncloa d’atendre les queixes. Així va ser amb l’Oficina Espanyola de Drets d’Autor i amb l’Agència Estatal de Salut Pública –els juntaires la van presentar al costat del PNB–. En aquest segon cas, Junts la va acabar tombant, empipats pel veto a unes esmenes del Senat.

Per la via de les esmenes a la totalitat, ERC sí que ha intentat parar els peus al govern espanyol. Va ser amb la llei del sòl: els republicans, Podem i Junts van presentar vetos contra la norma i la Moncloa es va acabar veient obligada a retirar-la. Dos casos més. Junts va anunciar que rebutjaria la proposició de llei del PSOE que havia de servir per lluitar contra el lawfare, la coneguda com a llei Begoña, perquè era “insuficient i limitada”. Però mai s'ha arribat a votar. I Podem va presentar una esmena a la totalitat contra la llei que van pactar el PP i PSOE per reformar el poder judicial i possibilitar la renovació del CGPJ.

Lleis del PSOE que descarrilen

L'últim capítol són les proposicions de llei que ha impulsat el PSOE al Congrés. N’hi ha tres que han descarrilat per culpa de l’oposició dels socis: per prohibir el proxenetisme –els socialistes es van quedar completament sols– i sobre el dret d’atorgar instruccions prèvies –amb el rebuig de Junts i el PNB–. A més, els juntaires van derogar la reforma de la llei d’estrangeria per convertir en obligatori el repartiment de menors migrants. Posteriorment, en van acordar un decret. A banda, Podem, Compromís i la CHA van frenar la delegació de les competències en immigració a Catalunya presentada per PSOE i Junts.

I hi ha dues iniciatives que van tenir els recels d’alguns socis, però que van continuar endavant. ERC i EH Bildu van votar en contra i Sumar i Podem es van abstenir en la tramitació de la llei per convertir els funcionaris de presons en agents de l’autoritat –el Parlament ho ha aprovat fa poc–. Podem va votar en contra i EH Bildu es va abstenir en el primer examen de la modificació del règim econòmic i fiscal (REF) de les Canàries.