Sánchez salva les ajudes pels aranzels malgrat l'enèsim 'no' del PP

MadridL'endemà que Pedro Sánchez se sotmetés a l'escrutini del Congrés per l'apagada elèctrica i l'increment de la despesa en defensa, el govern espanyol ha passat un nou examen amb la votació del decret per fer front als aranzels de Donald Trump. L'enfrontament amb la dreta viscut durant la compareixença del cap de l'executiu s'ha tornat a visualitzar amb l'enèsim vot en contra del PP, que s'ha negat a donar suport a la norma que activa els primers 7.720 milions d'euros per pal·liar els efectes de la guerra comercial. També Vox s'hi ha oposat, però la majoria plurinacional que va investir Sánchez ha salvat el paquet de mesures. El vot a favor d'ERC, Junts, Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària així com amb l'abstenció de Podem han permès agafar una mica d'aire al govern espanyol després de dues setmanes encadenant sobresalts.

Tot i que en un primer moment semblava que hi podia haver un consens amb el PP pel fet que el contingut del text respon a una petició del teixit empresarial davant l'amenaça que suposen les polítiques anunciades pels Estats Units, l'apropament inicial ha derivat en retrets creuats sobre qui és el culpable de la manca d'entesa. "Que reflexionin i tinguin en compte el senyal que envien a les empreses", ha dit el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, a la sortida de l'hemicicle. L'interlocutor de Cuerpo aquest últim mes a l'altra banda del tauler polític, el vicesecretari econòmic del PP, Juan Bravo, esquivava la responsabilitat posant en dubte que el govern espanyol hagi tingut voluntat real de pacte. "Vostè podia triar entre negociar i el mur. Va triar el mur. No sé si per voluntat pròpia o per imposició, però crec que aquest decret és insuficient i ineficaç", ha replicat el dirigent popular a Cuerpo.

Tot i el bon to inicial de la negociació, les converses es van tòrcer després que el govern espanyol pactés amb Junts que les ajudes es distribueixin a les comunitats en funció del seu pes en les exportacions als EUA. Segons van afirmar els juntaires, això suposarà que al voltant d'un 25% del que es mobilitzi vagi a parar a empreses catalanes. L'anunci de l'acord va fer enfadar el PP, però no va trencar les converses. Ara bé, fonts del partit sostenen que el comportament del govern espanyol ha deixat clar que va prioritzar lligar el 'sí' de Junts mentre que mai s'ha volgut comprometre amb cap dels plantejaments dels populars. L'apagada elèctrica, vista com una oportunitat d'or per als populars per tractar de fer descarrilar la legislatura, va allunyar encara més les possibilitats de pacte.

El PP va introduir un nou element a la negociació que va convertir en una quimera assolir un acord. El principal partit de l'oposició va vincular el decret sobre aranzels amb l'allargament de la vida de les centrals nuclears. Sánchez, com ja va deixar clar públicament en la compareixença d'ahir, rebutja lligar l'apagada al debat sobre l'energia nuclear i manté l'aposta inequívoca per les renovables. Tanmateix, el cap de l'executiu encara instava el PP a abstenir-se en la votació del decret. Des de Génova, però, apunten que ja era tard i que l'abstenció, o fins i tot el sí, podria haver arribat si durant les negociacions amb Cuerpo l'executiu hagués adoptat alguna de les mesures proposades pels d'Alberto Núñez Feijóo.

Fonts de la direcció popular neguen que estiguin "sempre en bloqueig" com els acusen els socialistes i resten importància al fet que en la foto final de la votació hagin quedat alineats en el bloc del no juntament amb Vox, que ha mantingut un polèmic equilibri amb la qüestió dels aranzels per la seva aliança internacional amb Trump. Bravo ha insistit, a més, que no podien ni tan sols abstenir-se quan la principal mesura que inclou el decret és una línia d’avals ICO per valor de 5.000 milions d’euros. "No repara ni impulsa", ha argumentat, perquè el que fa és "oferir més deute".

Els acords pel 'sí'

Abans de l'inici del debat d'aquest dijous, Cuerpo ha mantingut una primera trobada amb Junts per fer seguiment del compliment de l'acord i garantir que tenia lligat el seu sí –el ministre d'Economia s'ha compromès a fer-ne una cada mes. El diputat juntaire Josep Maria Cruset ha explicat des del faristol que han constatat que, de moment, Cuerpo "compleix" i el pacte comença a tenir "resultats tangibles". Segons ha dit Cruset, el ministeri d'Economia ha traslladat a les entitats financeres "el requisit d'assegurar el pes territorial en l'atorgament" dels avals. En les pròximes setmanes les empreses ja podran començar a sol·licitar un primer tram de 1.000 milions, segons ha informat l'equip de Cuerpo. A banda dels avals ICO, el decret també inclou una partida de 720 milions en instruments financers per ajudar a la internacionalització de les empreses i una segona de 2.000 milions en assegurances de crèdit i cobertura al risc d'exportació.

Els republicans, per la seva banda, han comunicat un acord amb Cuerpo perquè les ajudes públiques directes estiguin condicionades al manteniment dels llocs de treball i la preservació de l'activitat. Això, diuen tant des d'ERC com des del ministeri d'Economia, "garantirà que fons públics no s'utilitzin per deslocalitzar centres de treball ni per reduir el nivell d'ocupació en els sectors més afectats". Podem ha justificat no sumar-se al bloc del sí perquè considera que el decret no suposa "plantar cara" a Trump i ha demanat més contundència en la resposta a "l'agressió" dels EUA.