EXCLUSIVA DE L'ARA

Duran i el seu nucli dur coneixien tots els detalls del text fundacional de Construïm

El líder d’Unió i altres dirigents van negar tenir constància dels moviments de la plataforma centrista

“Per defunció d’un familiar porto un matí complex i no he llegit a fons l’article «Som el que Construïm» a La Vanguardia”. Així rebia Josep A. Duran i Lleida, president del comitè de govern d’Unió, en un tuit el 26 de març, la publicació de l’article que presentava el nou moviment, inspirat per ell per reconstruir el diàleg amb l’Estat i l’espai de centre des dels valors cristians. El cert és, però, que ja feia sis dies que un dels seus dinamitzadors públics, Josep Miró i Ardèvol, líder de l’entitat ultracatòlica E-Cristians, li havia enviat un correu electrònic a ell i a la quinzena de signants amb “la versió final” del text perquè hi fessin esmenes i el poguessin llegir en algun moment en què les seves obligacions els hi permetessin.

Entre els receptors del correu -a adreces personals o corporatives del govern o el partit- amb l’article del qual la cúpula d’Unió es va desentendre públicament hi havia Duran i els dirigents més afins: Ramon Espadaler, secretari general d’Unió i conseller d’Interior; Josep Maria Pelegrí, president del consell nacional i conseller d’Agricultura; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega; Montse Surroca; Josep Sánchez Llibre; Francesc Gambús; Jordi Casas; Toni Font; Ignasi Farreres, i Manel Silva. L’ARA ha tingut accés, a través de promotors de la plataforma, a desenes de correus d’entre el gener i l’abril que demostren fins a quin punt la cúpula d’Unió ha estat al cas dels detalls de la gestació de Construïm.

Espadaler i Surroca es feien l’orni

El 9 de març, quan l’intercanvi de correus era ben viu i es va saber que la plataforma s’havia registrat com a partit al ministeri de l’Interior el 14 de novembre, Espadaler va dir: “No hi ha ningú d’Unió en la gènesi de Construïm; ni hi entrem ni en sortim”. Dies després, el 18 de març, l’ARA donava a conèixer la llista de persones que va registrar el partit i hi apareixien quadres d’Unió al Maresme o duranistes com Joan Carles Santín. Tot i això, Surroca, portaveu d’Unió i receptora dels correus, deia aquell dia a Catalunya Ràdio: “Ni sóc a Construïm ni tinc coneixement de què s’hi fa”.

Els missatges fan referència a l’article a La Vanguardia per aclarir què és i què pretén la plataforma i que signaven personalitats captades personalment per Duran, segons va explicar l’ARA. Tot i que no era entre els signants, l’exconseller de Treball Ignasi Farreres, que com a conseller nacional d’Unió ha insistit a Espadaler per rebaixar encara més l’horitzó nacional de la pregunta plantejada als militants diumenge, sí que hi va fer aportacions.

Dels correus se’n desprèn que Miró i Ardèvol és el motor del grup: en diversos correus convoca els dilluns a les set reunions en una parròquia i és qui marca els tempos. En altres enviaments es debat un manifest fundacional que no ha vist encara la llum però que va servir de base per a l’article a La Vanguardia, publicat per acabar amb “la legítima pregunta de qui promou Construïm” i en què apostaven pel diàleg amb l’Estat en un moment en què, segons ells, el pols sobiranista ha derivat en un debat “de sords” que “desgasta i esgota”. En altres mails es valora la importància que Construïm ha de donar a qüestions relacionades amb la diversitat religiosa i la necessitat de fer un plantejament polític seriós “sobre la dimensió pública, que no privada, dels afers religiosos”.

En relació a això, el doctor en filosofia Jordi Giró felicita Duran per “les seves declaracions i iniciatives sobre la persecució de cristians” al Pròxim Orient. Ell mateix es planteja a finals d’abril que potser és incompatible formar part del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) i de Construïm si acaba actuant com a partit. “Això inicialment no es preveia, si no estic -afirma- mal informat”. Explica que n’ha parlat amb el bisbat: “Hem conclòs que mentre sigui associació no és incompatible”. No era l’únic cop que les autoritats eclesiàstiques en sentien a parlar. Duran en persona va presentar al setembre el projecte, aleshores incipient, a l’abat de Montserrat.

Enfrontament al consell nacional

Els tuits de Construïm que criticaven el viatge d’Artur Mas als Estats Units van costar-li crítiques i van crear malestar a la plataforma. El filòsof Francesc Torralba, un dels integrants de més prestigi, se’n va desmarcar i Giró el va seguir. La implicació, ara documentalment provada, de la cúpula d’Unió en la creació i els primers passos de Construïm han aixecat polèmica. Els dirigents sobiranistes sempre hi han vist una plataforma d’aterratge per a Duran i s’hi han referit per qüestionar la seva lleialtat al partit. En l’últim consell nacional, del 18 d’abril, ho va fer el tinent d’alcalde de Sant Cugat, Carles Brugarolas, que va lamentar que la cúpula alimentés un potencial “adversari”. Josep Sánchez Llibre s’hi va encarar negant-ho i afirmant que és gent que “vol ajudar” Unió. Sigui com sigui, els afins a Duran sempre han tingut coneixement precís de tots els seus moviments.

_____________

Duran ataca els crítics per no estar prou centrats en Unió

El cap de files d’Unió, Josep A. Duran i Lleida, segueix intensament implicat en la campanya pel sí a la consulta interna de diumenge sobre el procés. Fa territori i fa d’activista a les xarxes, on s’encarrega de fer aportacions pròpies però també difon tuits de membres de la direcció que estan a favor del sí. “Llegint premsa es veu que els del sí volem debatre sobre Unió i que altres s’esforcen a parlar d’altres partits i d’altres persones”, va considerar Duran a Twitter en referència a declaracions dels partidaris del no, que defensen que optar pel vot contrari és “estar al costat del president Artur Mas”, com va dir aquesta setmana la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. “Tanta crítica -de dins i sobretot de fora [del partit]- demostra que no som irrellevants com algú voldria. Ànims! A votar per Unió i per Catalunya”, defensava en un segon tuit Duran. El cap de files dels democristians va fer campanya a Lleida amb el secretari general del partit, Ramon Espadaler, i Josep Maria Pelegrí.

Més continguts de