El 2 de gener a les 19.35 hores Esquerra va comunicar que el seu consell nacional havia validat l’acord amb el PSOE i Pedro Sánchez seria president. A canvi, es crearia una taula de diàleg entre la Generalitat i l’Estat. El 4 de maig a les 19.30 aquell pacte s’esquerdava: Esquerra comunicava que votaria no a la quarta pròrroga de l’estat d’alarma, cosa que va obligar el PSOE a buscar nous aliats. Què ha passat en aquests quatre mesos? ¿És una fractura temporal o definitiva?

“Dimecres [al ple del Congrés] no es va trencar tot, però es va trencar alguna cosa”, resumeix un diputat del grup republicà al Congrés consultat per l’ARA. “Se’ns estava acabant la paciència”, afegeix un altre. Els republicans no donen a hores d’ara el pacte per trencat, però amb el no han buscat llançar un missatge al PSOE. Un “Així, no”, que tant es va popularitzar després de les càrregues policials de l’1-O. Fonts de la direcció d’Esquerra exposen que la gestió de l’estat d’alarma ha derivat en una “pèrdua de la filosofia inicial” del pacte del 2 de gener i consideren que Sánchez ha oblidat el compromís de buscar “voluntat d’entesa, de diàleg i de construir solucions compartides”. Per tant, el que es va visualitzar dimecres no va ser tant un cop de timó, sinó una advertència. Un cal tornar a negociar sobre el conflicte polític català, sí, però també ara i aquí sobre l’estat d’alarma i el desconfinament. Esquerra pilota algunes de les conselleries clau en la lluita contra el virus i vol que els seus 13 diputats serveixin perquè la Generalitat pugui recuperar el poder decisori que ha perdut amb l’estat d’alarma. En definitiva, una “veritable negociació” sobre la qüestió.

Ens els últims temps, també s’ha refredat la comunicació entre les dues parts. Quan es va negociar el pacte del gener, formalment hi havia dos equips negociadors que es veien les cares, però el líder d’ERC sobre el terreny, Pere Aragonès, parlava amb el mateix Sánchez. Des de l’estat d’alarma, el portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, i la portaveu socialista, Adriana Lastra, tenen un “canal obert” i parlen “sovint”, però poca cosa més. ERC lamenta que el PSOE doni per fet que obtindrà el suport sense moure’s. “Amb l’excusa que tot està tan malament consideraven que tothom els donaria suport, i això no funciona així ”, lamenta una veu acostumada a tractar amb els socialistes. Dimarts des de primera hora del matí la Moncloa assegurava que negociava amb ERC a contrarellotge, mentre que els republicans garanteixen que només va haver-hi un intent real a “última hora”, i llavors “ja no hi havia marge”. El PSOE, però, ja començava a tenir el suport lligat de Ciutadans i del PNB i podia prescindir d’Esquerra.

Recuperar les relacions

Esquerra planteja recuperar la relació amb el PSOE en dues fases: primer, aspira a negociar els termes del desconfinament i recuperar competències. ¿Pensen revisar el no que van donar a l’estat d’alarma dimecres? Rufián va donar alguna pista en el transcurs del debat: “Avui no votem en contra d’una pròrroga de l’estat d’alarma, avui votem en contra de la seva pròrroga de l’estat d’alarma”. Des de la direcció d’ERC no descarten cap escenari, però resten “a l’expectativa” del govern espanyol i li demanen un “replantejament” a fons de l’actitud. En segon lloc, reclamen tornar a fixar un horitzó per a la taula de diàleg. No cal una data fixa i inamovible, però si un compromís clar que el principal fonament del pacte del 2 de gener torna a reviure. “La taula de diàleg s’ha de recuperar sí o sí. Amb les mateixes condicions. Si ells volen mantenir aquesta legislatura amb nosaltres, és la premissa”, avisa una altra veu republicana.

De totes les derivades que per a ERC va tenir l’episodi de dimecres, una va ser en clau interna. El grup de Madrid va tenir debat sobre què calia votar. Segons diverses fonts consultades, alguns diputats van plantejar donar una quarta pròrroga de coll al govern espanyol, abans de fer palesa la trencadissa amb el PSOE. L’executiva del partit, però, ja havia pres la decisió. Només el diputat Joan Josep Nuet es va abstenir. Va comunicar la decisió el dia abans i no es preveuen conseqüències, ja que li reconeixen una certa autonomia pel fet de formar part d’un altre partit, Sobiranistes.

ERC vol tornar a l’escenari del 26 de febrer, quan la taula del diàleg donava símptomes de, almenys, començar a funcionar. Però hi ha un element nou. Cs podria ara rellevar-los com a soci prioritari del PSOE. “Si pacten amb Ciutadans, senyal que no volen la taula, ni diàleg, ni res”, conclouen des del partit. La cinquena pròrroga de l’estat d’alarma -si, com tot fa pensar, Sánchez la torna a demanar- oferirà noves pistes de cap on avança la legislatura i de si el pacte del 2 de gener està més a prop de reviscolar o de pansir-se una mica més.

Les dates clau de la relació ERC-PSOE

2 de gener: el pacte

Després de 34 dies de negociacions formals, el consell nacional d’ERC validava el pacte amb el PSOE. Pedro Sánchez seria president i, a canvi, es formaria una taula de diàleg Estat-Generalitat sobre el conflicte català.

7 de gener: investidura

Sánchez era investit gràcies, en gran mesura, a les 13 abstencions d’ERC. Es formava una majoria progressista, encara que precària i sense estabilitat per al govern espanyol.

26 de febrer: la taula

Després de més d’un estira-i-arronsa sobre la data i el format, els governs català i espanyol es van reunir a la Moncloa. Pactarien fer la reunió un cop al mes, però el covid-19 va deixar-ho en suspens.

6 de maig: el no

Després de tres abstencions, ERC va votar no a una quarta pròrroga de l’estat d’alarma. “Sense diàleg no hi ha legislatura”, va dir Gabriel Rufián.