Política 28/04/2016

Estrasburg obre diligències contra Espanya per haver condemnat dos joves per cremar fotos del rei

El pas del Tribunal Europeu de Drets Humans podria provocar una sentència contra l'estat espanyol per no respectar la llibertat d'expressió dels dos condemnats

Laia Vicens
3 min
Enric Stern i Jaume Roura, els dos condemnats per cremar les fotos del rei, en un acte a la plaça del Vi de Girona

BarcelonaEl Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ha admès a tràmit el recurs que van interposar els dos joves condemnats per haver cremat fotos del rei Joan Carles I el 13 de setembre del 2007, en una visita del monarca a Girona. Això significa que el tribunal ha obert diligències contra Espanya en entendre que es podria haver vulnerat la llibertat d'expressió dels dos joves.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'Audiència Nacional va condemnar els veïns de Girona i Banyoles pels delictes d'injúries a la Corona i a pagar una multa de 2.700 euros. La defensa dels condemnats, encapçalada per l'ara diputat de la CUP Benet Salellas, va interposar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC), apel·lant a la llibertat d'expressió dels condemnats (i aprofitant que a la sala penal de l'Audiència hi havia discrepàncies sobre la condemna). Però el TC, tot i que amb matisos entre els seus membres, va ratificar la sentència de l'Audiència i la defensa va elevar al cas al Tribunal d'Estrasburg.

Només el sol fet que el tribunal hagi acceptat a tràmit el recurs interposat ja és un "bon senyal", segons Salellas, conscient que en pocs casos Estrasburg fa aquest pas. Ara l'Advocacia de l'Estat té fins a l'11 de juliol d'aquest any per "exposar els fets i les observacions" del que va succeir i defensar haver condemnat els dos joves. A més, en l'informe enviat pel Tribunal de Drets Humans a la defensa i a l'Estat, Estrasburg els recorda la possibilitat d'arribar a un acord entre les parts, una possibilitat pràcticament descartada.

Amb tot, la defensa considera que el fet que s'hagin obert diligències significa que "el tribunal vol resoldre el cas" i emetre una sentència diferent de la de l'Audiència i el TC. Encara que va per llarg, Espanya podria enfrontar-se a una sentència que anul·laria la infracció dels dos joves i la multa que ja han pagat i sancionaria l'Estat, que es veuria obligat a compensar els dos joves per danys morals.

Més enllà d'això, per a Salellas el més rellevant és que Estrasburg ha fet el primer pas per sentenciar que "Espanya no respecta la llibertat d'expressió", de manera que es podran "generar espais reals de més llibertat". Això significa que si, com preveu la defensa, la cort europea falla en favor dels dos joves independentistes, es podria crear un precedent en aquest tipus de protestes, semblant al que va passar amb el cas Otegi.

El precedent d'Otegi

Es dóna el cas que, el 2011, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l'estat espanyol per vulnerar el dret a la llibertat d'expressió d'Arnaldo Otegi, líder de Sortu, que havia estat condemnat a un any de presó per un delicte d'injúries al rei Joan Carles, a qui havia definit com el "responsable dels torturadors". La sentència europea condemnava Espanya a pagar 20.000 euros a Otegi per danys morals i 3.000 euros per les despeses de tot el procés judicial.

Aleshores, Estrasburg va argumentar que "una pena de presó per una infracció comesa en el marc d'un discurs polític no és compatible amb la llibertat d'expressió excepte en casos extrems, com un discurs d'odi o d'incitació a la violència". El punt clau i que podria donar-se també en el cas de la crema de fotos és que la cort europea considerava "legítim" el debat sobre la responsabilitat institucional i simbòlica del monarca. L'alt tribunal va considerar que les declaracions d'Otegi no eren una ofensa contra el rei ni condicionaven el seu honor personal.

stats