L’Eurocambra accepta el 92% dels suplicatoris

Només quatre van ser tombats la legislatura passada

A poques hores de l’estrena de Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats, tots dos ja saben quin serà el seu repte immediat un cop es concreti l’arribada del suplicatori del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena al Parlament Europeu. Serà aquesta mateixa setmana que s’iniciarà un llarg però no infreqüent procés a l’Eurocambra. En la legislatura passada es van tramitar 53 suplicatoris, cap contra un eurodiputat espanyol. El 92% dels casos es van acceptar i els eurodiputats van perdre la seva immunitat. Només en 4 dels 53 casos que hi va haver en l’anterior legislatura el Parlament va considerar que l’afectat havia de continuar sent immune.

El procediment ha de ser anunciat pel president perquè s’iniciï formalment. En la següent reunió de coordinadors del comitè d’assumptes jurídics s’escull un ponent per elaborar l’informe, que es presentarà al comitè per ser votat i, posteriorment, fer-ne una recomanació al Parlament Europeu. Serà l’Eurocambra, que normalment segueix el criteri del comitè, qui tindrà l’última paraula amb una votació que es resol per majoria simple.

L'entorn de Puigdemont i Comín creu que s'allargarà entre sis mesos i un any

No hi ha una durada establerta per avaluar la conveniència de retirar la immunitat, ja que depèn de la dificultat del cas. Tot i això, en la legislatura passada, la majoria de processos es van tancar en un període d’entre tres i quatre mesos des que el comitè va nomenar un ponent. Però en el cas de Puigdemont i Comín és previsible que el procés s’allargui. Segons l’entorn de Puigdemont, el tràmit del suplicatori podria durar entre sis mesos i un any, ja que faran ús de la possibilitat de prendre la paraula -tant Puigdemont com Comín-, a més d’aportar “documentació, proves i testimonis” a la comissió jurídica. L’entorn de Puigdemont afirma que aprofitarà el debat a la comissió jurídica per “internacionalitzar el Procés”, informa Núria Orriols.

Els altres casos sonats

Un dels casos més rellevants de l’anterior legislatura el va protagonitzar la ultradreta francesa: Marine Le Pen i el seu pare Jean-Marie. La política va veure com el Parlament Europeu li retirava la immunitat l’any 2017 després que l’any 2015 publiqués uns tuits que contenien fotografies explícites de matances comeses per l’Estat Islàmic. Segons la llei francesa, la distribució d’imatges violentes està penada amb fins a tres anys de presó i 75.000 euros de multa. Le Pen està sent jutjada ara pel cas.

Pel que fa al seu pare, Jean-Marie Le Pen, va veure retirada la seva immunitat fins a 3 vegades durant l’anterior legislatura. L’any 2019 va perdre la immunitat per un cas de malversació de fons europeus pel qual també està acusada la seva filla. Però tant l’any 2016 com el 2017 va ser per poder ser jutjat per incitar a la violència racial en un videoclip i, posteriorment, en unes declaracions a la ràdio. Tot i això, el Parlament acostuma a defensar la llibertat d’expressió dels seus eurodiputats i els respecta la immunitat. Tal com va passar en el cas del també polític del FN Florian Philippot el 2016 o la socialista Ana Gomes el 2014 i el 2017.

El suplicatori va afectar també l’ex primer ministre de Bulgària Sergei Staníxev, que va perdre la immunitat l’any 2015. La fiscalia búlgara acusava Staníxev de perdre set documents que contenien secrets d’estat mentre ocupava el càrrec.