Felipe González a 'El Mundo': "Si jo estigués en la situació de Rajoy, cediria el pas"

L'expresident creu que el govern espanyol s'ha "equivocat" amb l'aplicació de l'article 155, protegint-se "sota la falda, o la toga, de la magistratura"

"Si jo estigués en la situació de Rajoy, cediria el pas". Amb aquestes paraules ha respost l'expresident del govern espanyol Felipe González, en la primera entrevista que concedeix a 'El Mundo', al que pensa que hauria de fer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, davant el conflicte català. 

En aquest sentit, González considera "políticament erroni" el fet que el govern espanyol ignorés el dictamen del Consell d'Estat i interposés un recurs contra el nomenament de Carles Puigdemont com a candidat a la presidència, cosa que va provocar una intervenció preventiva del Tribunal Constitucional (TC) en el ple d'investidura. "Una interpretació preventiva sembla estranya i no gaire d'acord amb la funció del TC. Coixegem en aquest tema des que el 2015 el govern va aplicar la reforma del TC i el va convertir en un tribunal que, a més, podia executar les seves sentències", assegura González. "Llavors va passar a ser un òrgan fora de l'ordre jurisdiccional per ser una altra cosa". 

L'expresident creu que el govern espanyol s'ha "equivocat" amb l'aplicació de l'article 155, protegint-se "sota la falda, o la toga, de la magistratura". Tot i així, ha recalcat que si bé Puigdemont "té drets com a diputat", no "està exempt d'obligacions". 

A més, González ha assegurat que no es penedeix de la relació dels seus governs amb Pujol entre el 1982 i el 1996 ni considera que el PSOE sigui "corresponsable" de l'auge de l'independentisme. "La vis irredemptista del nacionalisme sempre és present. I, a més, és present des d'un discurs inevitablement supremacista", ha explicat González, que també ha carregat contra la política lingüística dels anteriors governs de Catalunya. "Un dels grans problemes de la construcció d'una descentralització és que els poders emergents tenen una mena de plus de legitimitat quan treuen el poder del centre", ha assegurat. "En principi, l'argument de recuperació de la llengua, que havia estat maltractada des del punt de vista històric, era un argument que pesava". No obstant això, ha dit, "darrere la recuperació de la llengua hi havia una intencionalitat política que anava nodrint una mena d'irredemptisme nacionalista. Però això no es nota en un dia".

Més continguts de