Política 22/03/2019

La Fiscalia es querellarà contra Torra pels llaços

JxCat i ERC pacten retirar la pancarta després de l’avís als Mossos i enmig del malestar intern per la gestió del cas

M. Ferrer / N. Orriols
4 min
Despengen la pancarta amb el llaç blanc de la façana del Palau de la Generalitat

Madrid / BarcelonaEn ple judici al Tribunal Suprem a mig govern de Carles Puigdemont, Quim Torra està a les portes d’enfrontar-se també a un procés penal al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència. La Fiscalia General de l’Estat va assumir divendres la petició de la Junta Electoral Central (JEC) i va ordenar interposar una querella contra el president. La patata calenta està ara sobre la taula del fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, qui, complint la jerarquia de la institució, haurà d’acatar l’ordre de la seva superior, María José Segarra.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En una breu nota informativa difosa poc abans de les dues del migdia, la Fiscalia General de l’Estat va demanar a Bañeres que, “un cop tingui coneixement de totes les actuacions, es procedeixi a exercir accions penals, interposant la corresponent querella”. Abans, Torra -i la resta de conselleries- havia retirat la simbologia relacionada amb els presos polítics complint amb el requeriment. Tanmateix, per al ministeri públic això no anul·la que prèviament s’hagin desobeït els acords de la JEC. A més, un cop finalitzat el termini de les tres de la tarda perquè els Mossos retiressin tots els llaços dels edificis públics, l’equip de Torra va tornar a col·locar una pancarta al balcó de la plaça Sant Jaume per mantenir la reivindicació, tot i que aquest cop ho va posar més difícil a la JEC: el missatge va ser “Llibertat d’opinió i d’expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans”.

Fonts governamentals expliquen a l’ARA que dijous JxCat i ERC van pactar treure les pancartes de les conselleries per evitar que fossin retirades pels Mossos. Una manera de “preservar” la imatge del cos i evitar l’escena mediàtica de la policia catalana arrencant les pancartes que reivindiquen la llibertat dels presos i exiliats. I així es va fer quan els agents del cos es van personar al Palau de la Generalitat per notificar l’ordre de la JEC: a partir de les dotze del migdia, un cop retirat el símbol de Presidència, el van treure també tots els departaments. Només Economia ho va fer abans de les deu del matí, un fet sobre el qual hi ha versions contradictòries: fonts de Vicepresidència afirmen que van rebre el vistiplau de Sant Jaume i, en canvi, des del Palau de la Generalitat ho neguen i diuen que si van decidir retirar la simbologia abans que la resta de conselleries va ser perquè van voler - informa Aleix Moldes -.

En qualsevol cas, l’acord de Torra amb els consellers de JxCat i ERC per la nova notificació de la JEC arribava després de dies de malestar per la gestió del president. Diferents veus de l’executiu admeten que ho haurien “gestionat diferent”, tenint en compte que la crisi s’ha allargat més de deu dies i ha acabat amb una querella. “No han sigut dies fàcils”, admeten des de l’entorn de Torra. Altres fonts afegeixen que les opinions eren diverses dins el Govern i que no anaven per colors: hi havia consellers de JxCat i ERC que creien que s’havien de retirar els llaços i d’altres que compartien el criteri del president. Sigui com sigui, ahir totes les fonts remarcaven que finalment s’havia arribat a una “coordinació” per tancar la polèmica. El conseller d’Interior, Miquel Buch, a última hora del dia va notificar a la Junta Electoral Central que la policia catalana havia complert amb el seu requeriment. Un missatge del qual es va donar per assabentat el president d’aquest organisme.

Paral·lelament, Torra va enviar un comunicat anunciant que presentarà un recurs contenciós administratiu contra la JEC perquè se suspenguin els seus acords i una querella per un presumpte delicte de prevaricació. “Les resolucions de la JEC són manifestament injustes perquè són arbitràries”, afirmava.

La possibilitat d’inhabilitació

Si tira endavant la querella contra Torra, el president podria enfrontar-se a una multa i a una inhabilitació per a qualsevol càrrec públic d’entre dos i sis anys com a conseqüència de la desobediència. Tot i que la nota de la Fiscalia no mencionava cap delicte, fonts del ministeri públic van aclarir que hi ha indicis que el president hagi comès aquest delicte, tot i la retirada dels llaços i que la nova pancarta -instal·lada després del comunicat de la Fiscalia- no fa referència ni als presos polítics ni exiliats.

L’article 410 del Codi Penal castiga les “autoritats o funcionaris públics” que es neguin “obertament” a donar “el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l’autoritat superior dictades dins de l’àmbit o de la seva respectiva competència”. Fa dies que la fiscalia catalana té sobre la taula peticions per querellar-se contra Torra. Cs ja va presentar una denúncia després que el president incomplís la primera petició de la JEC, però el ministeri públic s’havia esperat fins ara per moure peça. Va ser dijous al vespre quan l’organisme va activar totes les vies contra Torra, així com per perseguir tot el que considera simbologia independentista a les institucions. Va facultar els Mossos per retirar-la dels espais públics, que ahir van procedir a entrar a les escoles per retirar llaços grocs. La previsió de la fiscalia catalana és impulsar la querella un cop tingui sobre la taula l’expedient definitiu. La JEC ja va encarregar dijous a la delegació del govern espanyol que supervisés en última instància si s’havien obeït els acords.

El president espanyol, Pedro Sánchez, va aprofitar divendres la polèmica per dir que els llaços “demostren” que hi ha “un problema de convivència” a Catalunya. Més dura va ser la cap de llista del PP per Barcelona el 28-A, Cayetana Álvarez de Toledo, que va assenyalar que “un llaç és una soga al coll per a la meitat dels catalans”. Fins a nou avís de la JEC, la polèmica del llaç groc acaba amb una querella i una pancarta a favor de la llibertat d’expressió al Palau de la Generalitat.

stats