Com més hores passen i més en enfrontem a l’evidència que caldrà repetir eleccions, més evident se'ns fa que el sistema polític espanyol ha tocat fons. I això que ja no volava gaire alt. Però aquests quatre mesos perduts en misèries, mentre la societat té problemes urgents, són el senyal definitiu de fins a quin punt el sistema polític espanyol està fortament controlat pels interessos de les elits que no esperen una altra cosa que la gran coalició PP-PSOE –i si aquests dos es posen d’acord, s’hi afegirà Ciutadans–. L’esperen per poder continuar en el negoci del poder, com sempre. L’han esperat aquests quatre mesos i l’haurien esperat els mesos que hagués calgut. PP i PSOE van salvar conjuntament la monarquia fa un parell d’anys en una ràpida operació d’estat i ara esperen salvar-se ells –podríem dir: esperen cobrar-s’ho– allargant l’agonia del bipartidisme tant de temps com puguin. La sobirania nacional espanyola no sembla residir en els ciutadans, sinó en el poder.
Des d’aquest punt de vista, el sistema polític català ha resultat estar molt més viu que l’espanyol. Molt més dependent de la societat. I així, ha acabat sent molt més transformador el procés que el 15-M. Vegin com era el sistema de partits català el 2010 i vegin-lo ara: CiU es va trencar, Convergència i Esquerra van anar juntes el 27-S, la CUP va fer un gran salt, Colau és alcaldessa i frena les ambicions d’Iglesias, i el PSC ha passat de tot a res, amb Carme Chacón, que aspirava a tot, renunciant avui a tornar-se a presentar. Si volen un exemple de fins a quin punt és veritat allò que tots hem dit tantes vegades, que el procés ha estat un fenomen polític de baix cap a dalt, aquí el tenen: a Catalunya hi ha hagut un canvi polític real: 72 diputats per la independència. Sistema de partits alterat. Repercussió internacional. Empoderament popular sense precedents al sistema polític espanyol. Sánchez va reconèixer ahir que es va equivocar quan li va dir “indecent” a Rajoy. Així ha començat la campanya.
A Catalunya, amb tots els desencerts que vulguin, no hem perdut el temps i tots plegats ens hem posat un nou mapa mental per entendre com seria millor defensar els nostres interessos a partir d’ara. Hem dit als partits “ho volem així”. Els partits espanyols, en canvi, repetint les eleccions, encara tenen força per ser ells els que diguin a la gent “us volem així”. Torneu a votar. Per això, quan d’aquí a unes setmanes comenci la campanya, i el 26 de juny toqui anar a votar, pensem que no hem perdut el temps. I en conseqüència, seria important que no perdéssim el vot.
