Francesca Guardiola: “Els nòrdics demostren que hi ha altres maneres de ser a Europa”

BarcelonaFrancesca Guardiola (Santpedor, 1963) rep l’ARA a la seu de la conselleria d’Afers Exteriors, un espai que abandonarà les pròximes setmanes per instal·lar-se a Copenhaguen, la ciutat que allotjarà la delegació del Govern als països nòrdics.

Va a territori desconegut?

No he viscut en aquests països però els conec bé. Són països d’avantguarda en la definició de polítiques públiques. Gràcies a això, tenen uns alts estàndards en qualitat de vida i de respecte als drets humans. La delegació cobreix cinc països, tres dels quals són membres de la UE -Dinamarca, Finlàndia i Suècia- i dos de l’EFTA -Noruega i Islàndia.

Quins són els objectius principals?

Primer de tot, promoure i defensar els interessos de Catalunya. D’alguna manera, posicionar-la i fer que les diferents cares del país -econòmica, cultural i de recerca- estiguin presents a la resta del món. Després, representar directament el territori. I l’altre element és que puguem establir sinergies amb aquells organismes internacionals que tinguin seus en aquests països.

¿També té la funció d’explicar el procés sobiranista?

Els delegats hem d’explicar què és Catalunya i certament el país passa per un procés polític del qual també s’ha de parlar. Hem d’explicar molt bé que farem un referèndum i votarem. Hem de tenir un resultat per dir al món: “Mireu, nosaltres som això i com a país volem això”.

¿S’ha d’incidir sobretot en els països que formen part de la UE?

Dinamarca té dos territoris autònoms, Groenlàndia i les illes Fèroe, que no formen part de la UE. Noruega tampoc però té molts acords de relació econòmica, amb tractats signats amb la mateixa UE i altres països. Europa és on volem ser, on pertanyem, i no en volem sortir. Però els models d’aquests països ens demostren que hi ha diferents fórmules i nosaltres trobarem el nostre camí i encaix quan sigui el moment.

¿La voluntat del Govern és la Unió Europea però si no pot ser no passa res?

Bé, l’element prioritari és ser-hi. Tenim una història molt vinculada amb Europa. Volem ser a la UE però això passarà per una negociació.

¿Aquests països poden ser més propensos a entendre el moment polític català, o fins i tot a donar-hi suport?

Ara estem en el punt de reclamar que se’ns escolti i se’ns entengui. Pretendre tenir un suport directe de Dinamarca o Suècia és no entendre el moment en què ens trobem, la realpolitilk. Es demana una cosa que no té cap sentit.

En una hipotètica victòria del sí al referèndum o en un moment de confrontació amb l’estat espanyol, ¿la intervenció de la UE serà molt important?

Segurament, esclar.

¿Es trobarà pressions del govern espanyol?

No ho sé, encara no hi he anat.

¿I amb personalitats que deguin favors a l’exministre José Manuel García-Margallo?

[Riu.] És evident que l’estat espanyol té la seva maquinària i la farà servir. Pensen que ho han de fer d’aquesta manera. Veurem.

La Generalitat no es planteja utilitzar aquests mecanismes.

No. De cap manera.

Ja està a punt la seu a Copenhaguen?

La tenim triada, però encara no hi podem entrar perquè s’hi estan fent unes petites reformes. Acollirà la delegació del govern i l’oficina d’ACCIÓ, que ara té tres persones. Segurament hi haurà dos tècnics i una figura administrativa. Molt humil tot per començar.

L’oposició critica la despesa en delegacions a l’exterior.

En un moment en què el mercat és global, no pots quedar-te a casa.

Quines finestres d’oportunitat hi ha en aquests països?

Copenhaguen està esdevenint un hub en solucions per a ciutats intel·ligents, són referència en recursos d’energia alternativa i en tecnologia de la salut. Tenim similituds.

¿Com rep que se la presenti com “la germana de Pep Guardiola”?

Em vaig treure les oposicions quan el meu germà tenia vuit anys! És veritat que el meu cognom és una marca i me’n sento molt orgullosa, però a vegades es redueixen les coses a l’anècdota i no és just. No cal fer-ne més qüestió d’això: tot bé.