Germans i contrincants a les urnes

El PDECat es desmarca finalment de la llista unitària i aboca Argentona a un duel familiar

“Governar una família és gairebé tan difícil com governar tot un regne”, deia el moralista francès Michel de Montaigne. Això és el que temen l’Oriol i la Montserrat que pugui passar a partir de l’any vinent a casa. Els seus dos fills grans competiran per ser el pròxim alcalde d’Argentona. El PDECat, segons ha pogut saber l’ARA, s’ha desmarcat finalment de la llista unitària independentista, promoguda per l’ANC i el CDR locals, i Bernat Calvo, nascut el 1988, serà l’alcaldable de la formació hereva de CDC. Davant seu hi tindrà el seu germà i actual alcalde del municipi maresmenc, el cupaire Eudald Calvo (1986), que té la intenció de repetir. “M’hauria agradat que no fossin rivals perquè, tot i que sempre debaten amb cordialitat i respecte, no és el mateix fer-ho quan no gestiones res que en un ple”, admet l’Oriol. Amb tot, mira de treure ferro a la rivalitat que pugui sorgir en un cas que serà únic a Catalunya: “Amb temes de país estan molt d’acord, i les discrepàncies, que són lícites, no passaran d’aquí”, afegeix el pare dels alcaldables, que subratlla rient que “si un d’ells es presentés per Ciutadans sí que seria més difícil de conciliar”.

Els protagonistes de la història ho veuen igual. “Serà contrincant però no enemic, perquè ens portem i ens entenem molt bé. No serà Joc de trons ”, afirma el Bernat, que revela que la política els ha “unit més que dividit”. El seu germà mira de veure-hi també la part positiva: “Hi ha una cosa que tenim guanyada, que és que el to de la discussió no serà gaire agre i això en política municipal costa perquè sovint hi ha tensió i es diuen molts disbarats”.

Les divisions del moviment

L’alcalde no amaga que li hauria agradat compartir candidatura amb el seu germà: “Preferiria que ens haguéssim posat d’acord, però podem treballar conjuntament després de les eleccions”. Ho corrobora el Bernat, que obre la porta a pactes postelectorals i anuncia que no acceptarà l’alcaldia si no és la primera força: “No vull forçar les coses per ser alcalde”. Sigui com sigui, el cas d’Argentona no deixa de ser el millor exemple de les divergències entre els partits independentistes, que no han aconseguit forjar candidatures unitàries.

El PDECat va acordar en una primera assemblea estar en les negociacions i fins i tot va assistir a la roda de premsa de presentació de la candidatura conjunta el 9 d’octubre. La decisió de Tots per Argentona, el partit independent que va obtenir més vots en les últimes eleccions, de no formar part d’aquesta llista unitària i, sobretot, l’oposició de la direcció comarcal del PDECat en l’acord van fer que la militància acabés votant per àmplia majoria el 6 de novembre presentar-se per separat. Tot plegat, després que el 15 d’octubre es produís un empat entre les bases. “Sembleu els de la CUP, em va dir mon germà”, diu mentre assenyala rient el Bernat.

Un altre factor que explica que el PDECat presenti batalla en solitari és que ara no tenia representants al ple. Argentona va ser el municipi més gran on CiU no es va presentar a les últimes eleccions. Els tres regidors que hi havia a l’anterior mandat van anar a les llistes d’ERC com a independents pels problemes entre CDC i Unió, i van entrar a governar amb la CUP i ICV. Part de la militància del PDECat considera que la confluència no ha anat prou bé. “Com defensa el mateix Oriol Junqueras, maximitzarem el vot independentista si no anem junts. En unes eleccions locals hi ha altres components que els nacionals”, diu el Bernat. Reconeix que aquest plantejament va en contra de la unitat que reclama l’expresident Carles Puigdemont i la Crida. “En altres eleccions potser sí que té sentit, però el més rellevant és la unitat estratègica, i a Argentona hi haurà front republicà”, deixa clar.

En qualsevol cas, admet que el president comarcal del PDECat, Carles Bosch, els va recomanar que concorreguessin a les eleccions per separat. El màxim dirigent dels demòcrates al Maresme es mostra molt crític amb aquesta candidatura: “No és una llista unitària sinó una continuació del pacte de govern, i hi ha qüestions del dia a dia difícils de casar amb aquests partits perquè la CUP, per exemple, aposta per municipalitzar el servei de la neteja i nosaltres sempre hem cregut que aquest servei s’ha d’externalitzar”. En el rerefons també hi ha la pèrdua de representació al Consell Comarcal o a la Diputació. “Si no hi ha una aprovació per part de la direcció dels partits com passa amb aquesta coalició, els vots no computen i podríem arribar a l’absurd que si aquesta fórmula es repetís a molts pobles, el president de la Diputació fos de Cs”, remarca Bosch, que posa èmfasi en el rebuig també de la direcció republicana a fer candidatura amb el PDECat.

Ho confirma el president dels republicans al Maresme, Josep Pena: “L’actual aliança ens agrada més perquè és el conjunt de forces d’esquerres republicanes i pot sumar més complicitats que restar-ne”. Pena admet les seves reticències amb la idea inicial de la candidatura: “Quan hem anat per separat amb el PDECat, com es va demostrar el 21-D, hem aconseguit més vots, sobretot en zones com l’àrea metropolitana, i si volem eixamplar la base no ens podem presentar amb pactes frontistes que només poden ser útils en llocs molt concrets”. L’alcalde d’Argentona exposa que la direcció de la CUP no li ha estirat les orelles per la candidatura, però l’assemblea nacional dels cupaires va fixar que els partits que es presentin amb els cupaires han d’acceptar el seu codi ètic de limitació de mandats i de sou o apostar per un projecte de transformació social i d’exercici efectiu de l’autodeterminació. Unes condicions que a priori complicaven l’entesa amb el PDECat.

El precedent del 2011

No serà el primer cop que l’Eudald i el Bernat es presenten per separat. El 2011 el segon va anar de número 6 per CiU en unes eleccions on no va sortir escollit i en canvi el seu germà sí, que es va convertir en el primer regidor de la CUP a Argentona. Si ara el cap de llista dels demòcrates obté l’acta de regidor, es repetirà l’escenari viscut en altres mandats quan dos germans defensaven diferents postulats al ple municipal. Ho van fer Antoni Carbonell (CiU) i Paquita Carbonell (AP) del 1987 al 1991, i Enric Ureña (CiU) i Fede Ureña (PP) del 2003 al 2007. Mai fins ara, però, dos germans havien encapçalat llistes. “No variarem el vot ara perquè siguin els alcaldables”, confessa l’Oriol, que mai els ha dit a qui votava. Tampoc ho ha fet la seva dona. Ara estan a l’expectativa que un altre partit sondegi el seu fill petit: “Es veu que estem molt cotitzats”, afegeix l’Oriol amb un ample somriure: “L’Adrià és cupaire, de manera que d’entrada anem 2 a 1”, rebat l’Eudald sota l’atenta mirada del Bernat, que prefereix no iniciar la campanya abans d’hora. Com a director del Museu Municipal del Càntir, l’Oriol fa broma dient que no és cap avantatge tenir un fill com a cap: “Es pot venjar si no vaig complir en el seu moment perquè ara soc jo qui li demano diners”.

Més continguts de