NOVA ETAPA

El pla del Govern: una “declaració d’intencions” prèvia a les constituents

La proclamació del nou estat només serà després de ratificar el marc legal català

El full de ruta cap a la independència és un dels aspectes més sensibles de la legislatura. El resultat electoral -amb els independentistes per sota del 50% dels vots- i les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP -de les quals va sortir la declaració de ruptura del 9-N- han encaminat el procés cap a una certa modulació en la terminologia que fa servir el Govern. És en aquest context que se situen les paraules pronunciades ahir per la consellera de la Presidència, Neus Munté, que ahir va defensar fer una “declaració d’intencions” prèvia a les eleccions constituents en lloc de la “proclamació de la independència” que fixa el programa electoral de Junts pel Sí. Marta Rovira, secretària general d’ERC i portaveu parlamentària de la coalició, va apostar dimarts a la tarda per una “declaració d’independència” immediatament prèvia a l’aprovació de les quatre lleis -transitorietat jurídica, procés constituent, Hisenda pròpia i seguretat social catalana- més rellevants que s’elaboraran durant la legislatura.

“Els acords [previs a les eleccions] han canviat perquè no tenim majoria absoluta”, defensen fonts governamentals consultades. “El procés també està condicionat per aspectes externs”, assenyalen alts càrrecs, en referència especialment a la reacció de l’Estat contra el procés o a la dinàmica de la governabilitat a Madrid. El missatge oficial, verbalitzat ahir per Munté, és que no hi ha cap discrepància entre CDC i ERC en aspectes de fons -la independència- ni de forma -el calendari-, de manera que tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueras i Rovira tenen un discurs unívoc. “Estem dient el mateix. És evident que estem treballant per disposar d’un estat independent, i no ens fa cap por reconèixer-ho”, va afegir la consellera de la Presidència, que en tot moment va voler destacar que la “unilateralitat” no forma part dels plans de l’executiu de coalició.

Què vol dir, doncs, aquesta “declaració d’intencions”? El seu format encara no està definit, segons les fonts consultades. Podria ser una resolució del Parlament, a l’estil de l’aprovada el 9 de novembre passat just abans del primer debat d’investidura, o fins i tot es podria convertir en el primer article de la llei de transitorietat jurídica. Aquesta norma, com les altres tres, està prevista per al final de la legislatura i pivotarà especialment sobre el Parlament. Una manera de fer més “participatiu” el tram legal del procés i, també, una via per protegir el Govern de l’actuació del Tribunal Constitucional.

Qüestió de terminis

Fonts d’ERC assenyalaven ahir que, si la “pressió” de l’Estat és “descomunal”, es pot fer una declaració d’independència abans del termini de divuit mesos. “Carles Viver i Pi-Sunyer ja defensava aquesta opció”, recorden veus de la direcció republicana. En tot cas, la versió oficial del Govern es basa a assegurar que la proclamació efectiva de la independència només es pot produir després que la ciutadania avali la Constitució catalana en referèndum. Un text que, després d’una fase de participació des de la societat civil, es començaria a treballar en seu parlamentària després de les eleccions constituents. Un procediment que, a banda de buscar el diàleg amb totes les parts -inclòs l’Estat-, també està pensat per ampliar la majoria social favorable a la independència. Puigdemont, en les entrevistes que ha concedit des que és president, ha insistit que es té força per iniciar el procés, però no se’n té prou per culminar-lo.

En tot cas, fonts republicanes apunten que, a pesar del resultat electoral, “no es pot canviar el discurs pel fet de governar”. “Si hi ha batalletes, això no ens ajudarà”, consideren veus de la direcció. Munté va considerar “estèril” la recerca de polèmiques entre els socis de Govern. “Parlem d’una declaració d’intencions que ens porta cap a unes eleccions constituents per fer un estat independent”, va apuntar la consellera de la Presidència.

La discreció de l’entorn governamental respecte al moment de la ruptura amb l’Estat és evident, i fonts consultades apunten que en aquest camí se seguirà una via similar a la que feia servir Artur Mas per trobar escletxes a la legalitat espanyola, com la reculada en la consulta original del 9-N per reconvertir-la en una jornada de participació. “Tampoc es poden donar pistes”, afegeixen alts càrrecs de l’executiu.

El que està descartat, almenys en l’actual context, és fer una declaració unilateral d’independència a mitja legislatura. “Es podria fer el ridícul si no s’aconseguissin suports internacionals”, assenyalen fonts consultades. I, de moment, les estructures d’estat necessàries -en especial la Hisenda pròpia- encara no estan a punt per funcionar. Segons la proposta d’acord que va fer Junts pel Sí a la CUP, el Govern haurà de calendaritzar la posada en marxa d’aquestes estructures per tenir-les llestes en el moment de la desconnexió. Quan serà? No després de la “declaració d’intencions”, sinó un cop es ratifiqui la Constitució catalana en referèndum.