Després de dies de contactes intensos, Miguel Ángel Gimeno ha comunicat aquest dimarts definitivament que acceptava l’oferiment del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per dirigir la nova etapa de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Gimeno, expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), serà l’encarregat d’agafar el relleu de Daniel de Alfonso, que va ser revocat del càrrec de manera fulminant pel Parlament després de les revelacions sobre les seves converses amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en què se l’escoltava conspirant per treure draps bruts de CDC i ERC en les setmanes prèvies al 9-N. Aquest dimecres ja compareix a la comissió d’afers institucionals i, si supera el tràmit, serà elegible per al ple. La voluntat és que surti investit aquesta setmana, segons diverses fonts consultades. D’aquesta manera, s’acabarà l’etapa d’interinitat de Maite Masià, que genera el rebuig dels grups de l’oposició.

“Té una carrera impecable com a jutge”, asseguraven fonts governamentals consultades per l’ARA. “És un nom que genera un ampli consens i, sobretot, poc rebuig”, afegien altres veus de l’executiu, que recalcaven la predisposició “des del minut zero” del magistrat. Tot i que des de Presidència es continua mantenint que ha estat l’única persona a la qual s’ha ofert el càrrec, el nom de Joan Llinares, gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona, també va estar damunt la taula. El Govern el va sondejar, però va rebutjar entrar en el procés de selecció dilluns de la setmana passada, després de reflexionar-hi.

Un dels requisits que volia complir l’executiu de Puigdemont a l’hora de triar el substitut de De Alfonso -ja reinstal·lat com a jutge a l’Audiència de Barcelona en un temps rècord- és que fos una persona ben vista per pràcticament tot l’arc parlamentari. Per fer viable el nomenament cal que la proposta rebi el suport de tres cinquenes parts del Parlament, en primera votació, o el de més de la meitat dels diputats, en una ronda posterior.

Predisposició dels grups

La CUP i el PSC -poc després que Puigdemont comuniqués a Carme Forcadell, presidenta de la cambra, la tria de Gimeno- ja van mostrar predisposició a facilitar el tràmit del nomenament. “Es tracta d’un bon perfil”, asseguraven ahir fonts del grup parlamentari anticapitalista consultades per l’ACN. Des del grup socialista també es va deixar clara la predisposició a facilitar el nomenament. Ciutadans tampoc s’oposarà a la designació del magistrat -optarà per l’abstenció o el vot favorable-, perquè el considera un “bon perfil professional”, mentre que el PP decidirà avui el sentit del seu vot, tot i que només es va mostrar disconforme amb les formes utilitzades pel Govern per fer la proposta. La tria de Gimeno també ha estat consensuada dins de l’executiu. “Està lligat amb ERC”, asseguren fonts consultades. La voluntat és girar full ben aviat a l’etapa De Alfonso. I no es descarta que en els pròxims mesos es plantegi una reforma de la llei d’Antifrau.

Masià, una interinitat polèmica

Des que l’exdirector va abandonar Antifrau -en la seva compareixença al Parlament va renyar els diputats per espolsar-se responsabilitats-, la seva número dos, Maite Masià, ha agafat les regnes de l’organisme. Masià -que apareix vinculada amb la trama de les ITV que va acabar amb la carrera política d’Oriol Pujol- va destituir fa nou dies els màxims responsables de les divisions d’anàlisi, investigacions i prevenció d’Antifrau tot i actuar de forma interina. La directora en funcions també havia cessat Assumpció Riba, cap del gabinet de direcció de l’ens. Masià va aprofitar una compareixença al Parlament la setmana passada per marcar distàncies amb De Alfonso i justificar les destitucions.

Un magistrat progressista per

a la nova etapa

El catedràtic Joan Queralt qualificava l’octubre passat Miguel Ángel Gimeno com un “home d’esquerres de sempre”. En aquell moment ja li quedaven pocs mesos al capdavant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): tot i aspirar a ser reelegit, va ser substituït per Jesús María Barrientos, conservador i contrari al procés sobiranista. Ara, Carles Puigdemont ha triat Gimeno per fer virar l’Oficina Antifrau després de l’esclat de les converses entre Daniel de Alfonso i Jorge Fernández Díaz. No serà fàcil, però l’executiu confia en ell.

Aquesta confiança ve de lluny. Només conèixer el relleu al capdavant del TSJC, el Govern va augurar males notícies en un moment en què la justícia -especialment arran dels moviments de l’Estat en contra dels avenços cap a la independència- ja s’havia convertit en un dels escenaris on es dirimeix el plet polític entre les institucions catalanes i espanyoles. “Amb Gimeno hi teníem una relació fluïda”, asseguraven fonts de l’executiu consultades. Artur Mas el tenia ben considerat -el va convidar personalment a les cimeres anticorrupció de l’any 2013- i amb Puigdemont, tot i coincidir-hi poc, va mantenir-hi un tracte cordial.

Nascut el 1950 a Binèfar, un poble de 4.500 habitants de la Franja de Ponent, Gimeno va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Primer va exercir d’advocat laboralista i va assumir el primer destí com a jutge el 1987 en un jutjat d’instrucció de l’Hospitalet. L’any següent ja va passar al jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona, on va exercir fins al 1993, quan va entrar a l’Audiència de Barcelona. L’any 2000 va passar a presidir-ne la secció sisena i el desembre del 2010 va assumir la presidència del TSJC, que li va durar cinc anys.

La seva trajectòria el porta, ara, a assumir un repte complicat: reestablir el prestigi d’Antifrau i recuperar la confiança de la ciutadania en un context polític marcat per la corrupció.