Sánchez inicia la precampanya a Catalunya amenaçant amb el 155

Acusa el Govern de no rebutjar els suposats plans dels CDR i Torra respon que la violència “no existeix”

Si durant la campanya del 28 d’abril Pedro Sánchez va negar per activa i per passiva el dret a l’autodeterminació i va acabar limitant la seva proposta per a Catalunya a ser l’antídot de la dreta, de cara a la repetició electoral del 10 de novembre ha decidit apujar el to contra l’independentisme i amenaçar amb la mà dura que tant havia criticat a Cs i el PP.

En la seva arrencada de precampanya a Catalunya, a la Festa de la Rosa del PSC, el president del govern espanyol en funcions va deixar clar que el “diàleg” amb la Generalitat que tant havia defensat no serà possible si es pretén “forçar la llei”. Una afirmació que arriba pocs dies després que la Moncloa anunciés que impugnaria la resolució aprovada al Parlament per avalar la desobediència institucional. “Si es torna a trencar l’Estatut i es posa en risc l’autogovern, el govern d’Espanya actuarà amb fermesa serena per garantir la convivència, la integritat territorial i la sobirania nacional”, va advertir en clara referència al 155.

“Que deixin d’enganyar”

Davant les 25.000 persones que es van aplegar a la pineda de Gavà -segons el recompte difós pel PSC-, Sánchez va deixar anar una àmplia bateria de retrets contra l’independentisme en un moment en què els socialistes intenten sumar suports entre l’electorat fronterer amb Cs. “Que deixin d’enganyar, el seu projecte polític ha naufragat perquè només han portat dolor i fractura”, va dir sobre els partits al Govern, i es va mostrar convençut que cada cop hi ha menys adeptes a l’independentisme perquè la via unilateral “no porta enlloc”. La part més contundent del seu discurs, amb tot, la va articular al voltant de l’empresonament dels set membres dels CDR i, en concret, amb la reacció de la Generalitat a l’operació.

“Van donant lliçons de democràcia i no condemnen la violència”, va criticar Sánchez, que va afegir: “Quan hi ha qualsevol indici de violència només hi pot haver la condemna ferma i rotunda”. El candidat socialista no va fer cas de les declaracions que aquest cap de setmana s’han fet des de l’executiu. Si dissabte el vicepresident del Govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, va dir que rebutjaven la violència “sempre i a tot arreu, vingui d’on vingui”, ahir va ser el mateix president, Quim Torra, qui li va recordar que el moviment independentista sempre “ha rebutjat la violència”. En un acte de JxCat davant la presó de Lledoners, Torra va retreure al govern espanyol que intenti “construir un relat fals a qualsevol preu”, i va concloure: “No podem condemnar el que no existeix”.

Conveçut que l’objectiu de l’Estat és “desviar l’atenció dies abans de la sentència” del judici del Procés -prevista per a la primera quinzena d’octubre-, el president va cridar a no caure en “el marc on ens volen dur”. Va ser l’expresident Carles Puigdemont qui, a través d’una videoconferència, va llançar el dard més afilat: “Pensi que el Govern, que l’independentisme, no té ni tindrà mai un senyor X d’una banda armada com els GAL”, va dir en un missatge directe a Sánchez.

Des d’ERC, Marta Vilalta va demanar al candidat del PSOE que no sigui “còmplice” de la “criminalització ferotge” contra el moviment independentista, que es vol associar amb el terrorisme. Però a les files socialistes es dona cada vegada més credibilitat a les acusacions de l’Audiència Nacional contra els CDR, tal com va evidenciar Miquel Iceta. El primer secretari del PSC va erigir el seu partit com a representant de “tota aquella gent que quan sent a parlar d’explosius diu: «Ep, ni parlar-ne!»” I va afegir: “Massa hem patit en aquest país perquè ara deixem a quatre brètols trencar-ho tot”. “Només faltava que [els independentistes] no condemnessin la violència, era l’últim que ens faltava per sentir”, s’hi va sumar la candidata del partit a les eleccions del 10 de novembre, Meritxell Batet. Tant Iceta com Sánchez van voler “agrair” a totes les policies el seu “esforç” per “garantir la seguretat”, després que el Parlament va aprovar una resolució per demanar la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya -també pendent d’impugnació des de la Moncloa-. “Gràcies, Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Civil”, va dir el líder del PSC. “Defensarem la Constitució, els jutges, les forces i cossos de seguretat de l’Estat”, va reiterar Sánchez.

L’alternativa a la “ultradreta”

El secretari general del PSOE va ser rebut a Gavà per una vintena de membres dels CDR, que van desplegar una pancarta en què es podia llegir: “L’Estat empresona, el poble respon. Comença la revolta”. Una petita protesta que va quedar eclipsada pels crits de “President!” dels assistents a l’acte socialista. El candidat els va respondre amb una crida a fer un “esforç” en campanya per evitar un nou “bloqueig” a l’Estat. “Hem d’escollir entre estabilitat i incertesa, entre un govern progressista o d’ultradreta”, va dir. Iceta va deixar clar que només amb una victòria “incontestable” dels socialistes serà possible retenir el govern, i va reivindicar el PSOE en la seva pugna per l’esquerra amb Podem. “Els partits d’esquerres no voten quatre cops en contra d’un partit socialista”, va etzibar.

El líder socialista, que va agrair a Sánchez que decidís convocar eleccions abans que tenir un “mal govern” -tot i que durant l’estiu va arribar a qualificar de “tràgica” una repetició electoral-, va tirar d’ironia per demanar el vot a Catalunya davant els “ montapollos ” i els “pagafantes”, en referència a Cs i els comuns. Els primers, va dir, “viuen del conflicte”, mentre que els aliats catalans de Pablo Iglesias “no s’atreveixen a dir el que pensen per no quedar malament davant l’independentisme”. L’independentisme, de fet, va ser ahir l’ase dels cops a la Festa de la Rosa, i qui sap si de la resta de la campanya socialista. Iceta, de moment, s’esforça a demanar al Govern que s’acati la sentència del Tribunal Suprem i assumeixi que no hi haurà ni amnistia ni dret a l’autodeterminació. A tall d’advertència, Sánchez ja brandava ahir el 155.

El jutge apunta a l’entorn de Puigdemont

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, que va enviar a presó els set membres dels CDR, veuria vincles entre els acusats i l’entorn de Carles Puigdemont. Segons va informar ahir la SER, que ha tingut accés a les interlocutòries del jutge, la germana de l’expresident de la Generalitat s’hauria reunit amb els CDR per tal d’“entregar documentació sensible i establir comunicacions segures” entre Puigdemont i el president Quim Torra. Fonts properes a l’expresident ho han desmentit a El País. D’altra banda, i segons va informar Europa Press, els dos membres dels CDR que van prestar declaració davant la Guàrdia Civil i el jutge -i que suposadament haurien admès la preparació d’artefactes- han renunciat als seus advocats d’ofici i han decidit unir-se a l’estratègia de defensa de la resta d’investigats, coordinada per Alerta Solidària. Haurien pres la decisió només uns dies després que García Castellón els prengués declaració.

Més continguts de