LA LEGISLATURA, BLOQUEJADA

Ignorància inexcusable (2)

És possible que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena pensés que dictant la seva interlocutòria divendres passat estava simplement impedint que Jordi Sànchez pogués acudir com a candidat a la sessió d’investidura convocada pel president del Parlament. Però, en realitat, l’abast de la seva decisió és molt més gran. Sabent-ho o no, la interlocutòria que denega el permís penitenciari a Sànchez, empresonat a Soto del Real, és un atac al Parlament i al poble de Catalunya representat en aquesta cambra. No és només el dret subjectiu d’un ciutadà el que es veu afectat, sinó el dret de tot un poble a permetre que el Parlament, que ha rebut la legitimitat democràtica de l’exercici del seu dret de sufragi, transmeti aquesta legitimitat investint el president de la Generalitat.

Un cop constituït el Parlament després de la celebració de les eleccions del 21 de desembre, s’ha de procedir a la investidura del president. Si no hi ha investidura, és com si les eleccions no s’haguessin celebrat. L’acte electoral, del qual són protagonistes exclusivament els ciutadans, ha de ser completat amb l’acte de la investidura, del qual són protagonistes exclusivament els diputats electes. Són dues cares de la mateixa moneda. Impedir el segon és anul·lar el primer. Per això la democràcia parlamentària no permet que ningú des de fora del Parlament interfereixi en el procés d’investidura. Un cop elegits, únicament els parlamentaris electes poden participar en el procés d’investidura en totes les seves fases. Perquè únicament ells són col·legiadament els portadors del principi de legitimitat democràtica que els han transmès els ciutadans, perquè ells el transmetin a través de la investidura al president i així es pugui constituir el Govern. Així es disposa a la Constitució espanyola i al reglament del Congrés de Diputats del mateix Estat. I així es disposa a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i al reglament del Parlament.

Qualsevol interferència des de l’exterior constitueix un delicte de prevaricació, en la mesura en què és impossible justificar una intervenció d’aquest tipus amb cap de les regles d’interpretació comunament acceptades en el món del dret. El jutge que actua d’aquesta manera està substituint la voluntat general expressada per la Constitució, l’Estatut i el reglament de la cambra legislativa per la seva voluntat particular. En aquesta ruptura del principi de legitimitat democràtica, en aquesta substitució de la voluntat general per la seva voluntat particular, és en el que consisteix el delicte de prevaricació, que, justament per aquesta raó, és el més greu que pot cometre un jutge.

Possiblement sense saber-ho, el jutge Pablo Llarena ha obert la capsa de Pandora. Perquè no és només el candidat Jordi Sànchez qui pot querellar-se contra ell per prevaricació, sinó que són tots els ciutadans de Catalunya els que poden fer-ho. De fet, el president, amb la mesa del Parlament, no només pot sinó que ha de querellar-se en defensa de l’autonomia de la institució catalana. I els grups parlamentaris, en defensa d’ells mateixos i dels ciutadans a qui representen. I els ajuntament i diputacions provincials. I les universitats i els col·legis professionals. I així successivament.

La interlocutòria del jutge Pablo Llarena obre la porta a un diluvi de querelles que pot inundar el Tribunal Suprem. De qualsevol lloc de Catalunya pot activar-se una querella i totes estaran legitimades, perquè no hi ha ningú que no hagi estat agredit per la interlocutòria, encara que hi hagi ciutadans que no ho sentin així.

A això s’haurà d’enfrontar el Tribunal Suprem com a conseqüència de la interlocutòria del jutge instructor. Però les conseqüències jurídiques de la seva resolució no acaben aquí.

Manca d’imparcialitat

Amb la interlocutòria, el jutge Pablo Llarena ha posat de manifest la seva falta d’imparcialitat i, en conseqüència, la nul·litat de tot el que ha instruït fins ara. Avui mateix els advocats dels que estan sent investigats pel Tribunal Suprem, tant si el jutge instructor ha dictat mesures cautelars contra ells com si no, poden registrar els seus escrits denunciant la falta d’imparcialitat del jutge instructor i instar la declaració de nul·litat de tot el que ha investigat com a conseqüència d’això. Òbviament també poden sol·licitar l’aixecament de totes les mesures cautelars que s’hagin adoptat -entre les quals, els empresonaments-. Aquestes són les conseqüències de l’enorme disbarat constitucional que representa la interlocutòria dictada divendres pel jutge Pablo Llarena.

Més continguts de