ANÀLISI

Investidura truncada en contra de la Constitució

La democràcia espanyola es veu atacada per la decisió de Llarena
JAVIER PÉREZ ROYO
JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla

Dues evidències per començar. D’entrada, la investidura és un acte parlamentari que únicament té connexió amb les eleccions. La investidura és l’acte parlamentari a través del qual es perfecciona la manifestació de voluntat del cos electoral. Per això, si no hi ha investidura, es dissol el Parlament. Segon: l’acte d’investidura està regulat a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia, exclusivament. Hi ha una reserva constitucional-estatutària sobre la investidura.

Una vegada proclamats els resultats electorals i constituït el Parlament, només el president de la cambra pot fer la proposta de candidat amb el doble condicionament que sigui diputat electe i que no estigui privat del dret de sufragi mitjançant sentència judicial ferma. Mentre no es reformi la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, així és l’acte d’investidura.

El Codi Penal ha de cedir

Respecte a la sessió per elegir president, tot l’ordenament jurídic de l’Estat s’ha d’interpretar d’acord amb la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Fer el contrari suposa la ruptura del principi de jerarquia normativa de la manera més inequívoca. I cal recordar que a l’article 9.3 es diu que la Constitució garanteix la jerarquia normativa.

No hi ha cap norma i, per tant, cap decisió judicial que es pugui oposar a la presència d’un candidat proposat pel president del Parlament en la sessió d’investidura. No són la Constitució ni l’Estatut d’Autonomia els que han de cedir davant el Codi Penal ni la llei d’enjudiciament criminal, sinó al revés.

En el món del dret es pot discutir gairebé tot, però no tot. Hi ha alguna cosa que ha de ser indiscutible, perquè es pugui discutir políticament i d’una manera jurídicament ordenada sobre tota la resta. I el que resulta indiscutible és la superioritat de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, de l’anomenat bloc de la constitucionalitat, per damunt de totes les altres normes i actes jurídics. Sense que siguin indiscutibles no pot existir la democràcia com a forma política.

Això és el que s’ha saltat el jutge Pablo Llarena. I ho ha fet dues vegades: amb la investidura de Jordi Sànchez i amb la de Jordi Turull. Ha invertit el principi de jerarquia normativa, vulnerant així la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, com també el dret de sufragi passiu dels candidats proposats i el dret de sufragi actiu de tots els ciutadans que integren el cos electoral.

S’hauria de reaccionar contra aquests actes del jutge Pablo Llarena, amb l’objectiu que no es deixés passar aquest atac al Parlament i al poble de Catalunya representat a la cambra. S’hauria de forçar el Tribunal Suprem, primer, i si fos necessari el Tribunal Constitucional, després, a donar resposta a aquesta actuació constitucionalment injustificable.

En última instància, si no es trobés resposta en aquests tribunals espanyols, es podria acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans. No és únicament Catalunya la que està afectada per la decisió manifestament anticonstitucional de Llarena. És la democràcia espanyola, en conjunt, la que es veu atacada per aquesta decisió.

Més continguts de