"La Marta diu que dóna gust escoltar en Tremosa"

BarcelonaHi ha actes que són fets a la mida del protagonista. El d'aquest divendres al matí a la Pedrera n'era un. Tot disposat perquè Jordi Pujol parlés sobre Europa amb el candidat Ramon Tremosa, que prèviament li havia fet arribar un guió amb els assumptes que tractarien. "Ara què em toca dir, a mi?", ha preguntat sovint Pujol, amb aquella manera tan seva de riure per sota el nas que tan agrada al públic convergent. Al veterà i al jove, tot s'ha de dir: els militants de menys edat de CiU el consideren pràcticament un pare de la pàtria. No falta qui es vol fer fotos, als actes on va, amb ell i la seva dona, Marta Ferrusola. Per després, evidentment, penjar-les a Twitter i a Facebook.

La Marta apareix durant la conversa, com no podia ser d'una altra manera. "La meva dona diu que dóna gust escoltar en Tremosa. O no m'ho vas dir? No em facis quedar malament, ara!", s'exclama, juganer, Pujol. Sap que juga a casa i tracta els assumptes que més li agraden: la gènesi de la Unió Europea (UE), la nacionalitat catalana –que mai ha de ser "antiespanyola"–, la necessitat d'omplir les urnes –una frase que Tremosa "hauria de patentar", segons l'expresident– i el procés sobiranista. "Ara m'he ficat de peus a la galleda, però convé que una gran resposta al procés pugui tenir una direcció que no es dispersi", ha defensat. Se li entén tot: cal votar Tremosa per reforçar Artur Mas i que el camí cap al 9-N sigui més plàcid. També per a CiU, esclar.

Parafrasejant Aznar, qui sap si de forma voluntària, l'expresident assegura que Eslovàquia –els països petits apareixen sovint a la campanya de CiU– "va bé" i desmenteix uns papers de la FAES que la situen en mala situació. No és l'únic moment en què entra al xoc amb els preceptes del PP: "Diuen que hi ha tensió, crispació, violència. Diuen que les famílies no es veuen per Nadal, que discuteixen. Els del Barça i l'Espanyol també es discuteixen a l'hora de dinar!". És el Pujol de sempre, convertit a l'independentisme i en defensor que aquesta és l'única manera que Catalunya segueixi sent un país.