Els encausats per rebel·lió recorren el processament i repliquen a Llarena que no hi ha delicte de rebel·lió
Junqueras, Romeva, Rull, Turull, Forcadell i Sànchez reaccionen a la confirmació del seu processament
BarcelonaLa majoria dels encausats per rebel·lió han recorregut avui la confirmació del seu processament i han replicat al magistrat instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, que no hi ha delicte de rebel·lió. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Carme Forcadell i Jordi Sànchez han presentat un recurs d'apel·lació a la sala segona del Tribunal Suprem (TS) contra la interlocutòria de processament dictada pel jutge. En paral·lel, l'exmembre de la mesa del Parlament Anna Simó també ha presentat un recurs contra el seu processament pel delicte de desobediència.
En l'escrit presentat per les defenses de Junqueras i Romeva, critiquen les resolucions dictades pel jutge en què afirma que la independència no es pot defensar pacíficament, la qual cosa, segons les defenses, "demostra una valoració política". En el recurs es ressalta que el projecte polític independentista és legal i legítim i que sempre s'ha defensat de manera pacífica. Junqueras i Romeva lamenten, a més que l'ordre de processament faci un relat del 20 de setembre i de l'1-O amb una "interpretació totalment esbiaixada". Els dos consellers asseguren que el conflicte català s'hauria d'abordar per la via política i no la judicial, i plantegen "si Espanya té o no una democràcia madura i els tribunals penals són capaços d'entendre que el conflicte polític s'ha de solucionar amb mitjans polítics". El recurs que han presentat conjuntament conté un epígraf amb el títol "La rebel·lió que s'evapora" on al·leguen que imputar aquest delicte és indefensable i que "causa vergonya" que s'inclogui en aquesta causa.
En el mateix sentit, en el seu recurs la defensa de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell insisteix que és "una persona absolutament pacifista", i rebutja que se la investigui per un delicte rebel·lió. En tot cas, diu el text, si s'hagués de portar Forcadell a judici hauria de ser "exclusivament" pel "presumpte delicte de desobediència", tal com s'ha fet amb la resta d'integrants de la mesa del Parlament.
Per la seva banda, l'escrit de Turull, Rull i Sànchez, tots tres diputats de JxCat al Parlament, també rebutgen el processament per rebel·lió perquè no hi va haver violència en cap moment, i ressalten la "debilitat" de les acusacions. En l'escrit, a què ha tingut accés Europa Press, l'advocat dels tres diputats, Jordi Pina, considera que Llarena, "conscient de la debilitat de l'anterior qualificació" –tal com també ho considera el tribunal de Schleswig-Holstein que ha de decidir sobre l'extradició de Carles Puigdemont–, ara apunta inesperadament a sedició o conspiració a la rebel·lió en la seva última interlocutòria.
Descarten que els tres incorrin en un delicte de rebel·lió, perquè la violència en el procés sobiranista "brilla per la seva absència", ja que l'únic que pretenien els ciutadans mobilitzats era poder emetre el seu vot l'1-O. "El delicte de rebel·lió exigeix que la proclamació d'independència sigui el propòsit dels que s'alcen violentament, cosa que impedeix aplicar aquest tipus als que simplement demanen votar", al·lega Pina, que puntualitza que aquell dia van anar a votar persones a favor i en contra de la independència.
Així mateix, en el recurs fan èmfasi que després de la jornada no es va persistir en conductes suposadament violentes: "Curiosa rebel·lió la que s'exerceix sense esgrimir ni una sola arma i en què els rebels marxen pacíficament a dormir a casa al final de la jornada". Sobre les concentracions a la seu de la conselleria de la Vicepresidència i d'Economia el 20 de setembre, consideren que qualsevol analogia amb el cop d'estat del 23-F "resulta senzillament inacceptable". "Si el propòsit de les desenes de milers de persones concentrades hagués estat realment el d'alçar-se o revoltar-se violentament, la seu oficial hauria quedat senzillament arrasada", sentencien.
Pel que fa al recurs presentat per Anna Simó, la defensa argumenta en primer lloc que el seu cas correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
