LA LEGISLATURA, BLOQUEJADA

Junqueras descarta que Puigdemont pugui ser un president “efectiu”

JxCat critica Torrent per ajornar el debat sobre els canvis legals per permetre la investidura a distància

ERC només acceptarà una investidura si és efectiva. Oriol Junqueras considera que Carles Puigdemont no podrà ser un president efectiu, però el partit manté públicament que Puigdemont és l’únic candidat a la investidura. Són tres afirmacions aparentment contradictòries entre si validades per la cúpula d’Esquerra, que responen a la complexitat de les negociacions que mantenen amb Junts per Catalunya. “Hi ha alguna dificultat. En una situació normal, un guanya unes eleccions, es fa una investidura i s’elegeix el que té més vots. És obvi que aquesta no és la situació en què ens trobem avui”, va reconèixer ahir el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià. Ho feia el mateix dia que Telecinco publicava una entrevista a Junqueras en què insistia en els dubtes que Puigdemont genera als republicans. “El problema és si seria una presidència efectiva. I és obvi que l’estat espanyol no permetria mai que ho fos”, responia quan se li preguntava si Puigdemont podria ocupar el càrrec des de Bèlgica.

Junqueras assegura que ell “sempre” ha estat disposat a “totes les renúncies” en benefici del projecte col·lectiu i que, arribat el moment, no descarta haver de renunciar també a l’acta de diputat. En les últimes setmanes a ERC s’acumulen les apel·lacions indirectes a un hipotètic pas al costat de Puigdemont, a qui ERC vol “legitimar” simbòlicament com a president. Però fonts del partit descarten ser més directes perquè entenen que la decisió d’apartar-se per desbloquejar la investidura li correspon directament a Puigdemont. Per això, els republicans mantenen que Puigdemont és l’únic candidat a la investidura i que qualsevol proposta de candidat alternatiu hauria de sortir de JxCat. I JxCat no vol renunciar al seu candidat si abans no s’han esgotat totes les possibilitats per investir-lo.

Les reformes pendents

Han passat 54 dies des de les eleccions i l’independentisme no ha sigut capaç d’acordar com pretén recuperar les institucions, intervingudes pel 155 des del mateix dia que el Parlament va declarar la independència. Les propostes de JxCat, ara centrades en reformes legals (canviar la llei de presidència i reformar el reglament) perquè es pugui investir Puigdemont a distància no convencen a Esquerra. De fet, el president del Parlament, Roger Torrent, ha decidit ajornar l’admissió a tràmit de la reforma de la llei de presidència. Segons fonts parlamentàries, Torrent no hauria inclòs la proposta perquè no té prou consens per ser aprovada, ja que JxCat la va registrar sense un pacte previ amb ERC. A més, les fonts recorden que la potestat per incloure els temes a l’ordre del dia de la mesa és exclusiva del president i que, amb l’ajornament, es guanya temps per acordar una estratègia comuna de l’independentisme per a la investidura. Ara les mateixes fonts diuen que Torrent no és partidari d’engegar la tramitació d’un projecte que provocaria plens tensos com els del 6 i 7 de setembre i que, amb tota probabilitat, acabaria al TC. “Mentre no tinguem un acord global som grups diferents: no tenen dret a censurar les nostres iniciatives”, van criticar ahir fonts de JxCat. “Ha sigut una decisió unilateral”, es queixaven altres diputats, que reclamaven una explicació a Torrent.

Normalment la mesa despatxa tot allò que els grups van entrant a registre, sense distincions. Només en la passada legislatura hi va haver excepcions: l’aleshores presidenta, Carme Forcadell, va guardar en un calaix la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, tot i estar registrades, fins al dia de la seva aprovació, cosa que va indignar l’oposició, que va acusar Forcadell d’estar “al servei” de l’executiu. El que sí que hauria d’abordar avui la mesa és la petició de JxCat d’activar la comissió del reglament. Una sol·licitud que des del grup parlamentari veuen com una via més per fer la investidura a distància. Ara bé, la fórmula comportarà un nou pols jurídic amb l’oposició. El PSC i el PP ja han dirigit escrits a Torrent afirmant que la comissió del reglament només es pot activar després de la investidura -perquè el reglament la situa com a comissió legislativa-. Ahir el líder del PSC, Miquel Iceta, va demanar-li per carta que iniciï una nova ronda de contactes amb els grups i designi un nou candidat. I, en el mateix sentit, la portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, va lamentar la “guerra fratricida” entre ERC i JxCat per la investidura i els va demanar una alternativa.

Aturats a l’espera del Suprem

Malgrat que públicament tant ERC com JxCat s’apressen a investir un president i acabar amb el 155, el cert és que els següents passos depenen del calendari del Tribunal Suprem. De moment, les negociacions -investidura i Govern- s’han alentit a l’espera de la decisió del jutge Pablo Llarena sobre els nous investigats, entre els quals hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira; la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal; l’expresident Artur Mas; l’exlíder de l’AMI Neus Lloveras, i les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel. Els independentistes temen que, en funció del que facin al Parlament, la fiscalia demani presó per a algun d’ells.

En aquest sentit, Esquerra abraça la via pragmàtica i defensa que no s’emprengui cap acció per investir Puigdemont que pugui comportar noves conseqüències penals. La seva aposta passa per reconèixer simbòlicament el president en una proposta de resolució i poder fer un govern “efectiu” aviat. Una fórmula que implica optar per un altre candidat a la investidura, malgrat que no ho expressin en públic. Des de JxCat oficialment també mantenen que el seu candidat és Puigdemont, però fonts de la llista ja admeten que consideren candidats alternatius. De fet, hi ha un debat de fons sobre quin ha de ser el pla B: per una banda els que aposten per Jordi Sànchez, pres a Soto del Real, o Jordi Turull -malgrat que puguin ser inhabilitats d’aquí un any- per tornar a posar en contradicció l’Estat; i per l’altra els que aposten directament per Elsa Artadi. La portaveu de JxCat que, això sí, apareix com a última estació de totes les travesses.

JxCat al·lega que el recurs del TC contra la investidura és abusiu

Junts per Catalunya va presentar ahir al Tribunal Constitucional les al·legacions contra l’admissió a tràmit del recurs del govern espanyol per aturar la investidura de Carles Puigdemont. En l’escrit, la llista del president demana a l’alt tribunal que no accepti la petició de la Moncloa perquè Puigdemont no està afectat per cap causa d’“inelegibilitat”, i qualsevol mesura dirigida a vetar la seva investidura seria actuar de manera “preventiva” i “desproporcionada”. Argumenten que només es pot aplicar aquesta inelegibilitat si hi ha una sentència ferma que comporti presó o una sentència -encara que no sigui ferma- que comporti inhabilitació per rebel·lió o terrorisme. És per tot això que si s’accepta el recurs del PP es vulnerarà el dret de participació política de Puigdemont, així com també la possibilitat d’accedir en condicions d’igualtat a càrrecs públics. JxCat considera, doncs, que el recurs és un “abús de dret” perquè el govern espanyol fa servir el seu privilegi davant del TC per demanar la suspensió cautelar de les normes autonòmiques, sabent que amb una simple admissió a tràmit aconseguirà la suspensió de la candidatura de Puigdemont. Una finalitat “preventiva” que si es concedís, segons JxCat, faria que el TC s’extralimités en les seves funcions.

Més continguts de