Les bases d’ERC beneeixen l’aposta pel diàleg amb l’Estat

Els republicans s’inclinen per reactivar la negociació si hi ha gestos de l’Advocacia amb Junqueras

ERC arribava dissabte al seu 28è congrés nacional amb el dubte de si tornaria a seure a la taula de negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez, unes converses que dijous va congelar. Els republicans van donar senyals ahir de voler tornar a parlar amb els socialistes i, a més, van rebre l’aval de les seves bases perquè el partit aposti en els propers temps per la via del diàleg amb l’Estat.

L’encarregat de fixar les condicions perquè torni a fluir la relació amb el PSOE va ser el coordinador nacional d’Esquerra, Pere Aragonès. Es va mostrar obert a explorar una “nova etapa política” en les relacions Catalunya-Espanya, però sempre que “la política desplaci la repressió”. “¿ Se entiende o no se entiende?”, va dir en castellà perquè no hi hagués dubtes que el destinatari del seu missatge era el govern espanyol. Per si de cas no es va entendre, va donar alguna pista de per on anaven les seves demandes i va exigir que es produeixi la llibertat “immediata” del president del partit, Oriol Junqueras, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de dijous que li va reconèixer la immunitat com a eurodiputat.

Fonts republicanes expliquen que volen veure un “gest concret” en aquest sentit i esperen que l’Advocacia de l’Estat, que depèn directament del govern espanyol, es posicioni a favor del compliment de la sentència del tribunal europeu. Si es produís aquest gest i hi hagués acord amb el PSOE, ERC no descarta que la investidura se situï a la primera setmana de gener. Difícilment podria ser abans que acabi l’any, ja que qualsevol eventual acord amb els socialistes haurà de ser ratificat per un consell nacional d’ERC.

Encara és una incògnita què dirà l’Advocacia de l’Estat en els propers dies, quan presenti les seves al·legacions sobre el cas Junqueras, però ahir, la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va enviar missatges conciliadors als republicans: “Les sentències s’acaten i es compleixen. No hem canviat de posició. Sigui quina sigui la sentència, també aquesta, que obliga el nostre Tribunal Suprem”. Des de Còrdova, va demanar no qüestionar el tribunal europeu perquè “és també un tribunal per als espanyols”.

Un “trencaglaç” per al diàleg
Mentre decideix si vol arribar a un acord amb el PSOE o no, Esquerra va intentar ahir, aprofitant el seu congrés, reivindicar el seu gir pragmàtic. Aragonès va erigir el seu partit com el “trencaglaç” d’un camí que acabi per trobar una solució dialogada amb l’Estat al conflicte català. “ERC assumeix el paper de trencaglaç dels murs del bloqueig, dels murs que es neguen a fer política. Volem ser portaveus del sit and talk ”, va exposar, fent seu el lema de Tsunami Democràtic. Així, ERC, sense renunciar a la independència, s’obre a tornar al diàleg amb els socialistes però, per fer-ho, primer analitzarà amb lupa com actua l’Estat amb Junqueras. No està en mans del govern espanyol excarcerar-lo, sinó del Tribunal Suprem, però els republicans entenen que el PSOE sí que pot contribuir a aconseguir-ho a través de l’Advocacia General de l’Estat. “Ara és l’hora de la política”, va concloure Aragonès.

La independència: “irreversible”
Des l’Auditori del Fòrum de Barcelona, Esquerra va voler deixar clar que el diàleg no es una renúncia a la independència. Seguint el manual de qualsevol congrés, els líders del partit es van repartir els papers. Si Aragonès va posar el focus en el diàleg, l’encarregat de reivindicar la república catalana va ser el president del partit, Junqueras, que es va dirigir a la militància amb un àudio des de la presó de Lledoners. El líder republicà va obviar la negociació amb els socialistes i va buscar apuntalar el discurs sobiranista del partit. Va considerar que la independència és un procés “irreversible” i va introduir un matís destacable: “Un nou referèndum és inevitable”. La tesi amb què treballa Esquerra és que, per molt que segui a dialogar amb l’Estat, la reivindicació d’una nova votació sempre hi serà. Si és pactat, millor i, si no ho és, tornarà a impulsar-se igualment. Així, la secretària general adjunta Marta Vilalta va advertir que “la bandera del diàleg” no suposarà renunciar mai “a la desobediència civil quan faci falta”.

Un partit endreçat
El d'aquest dissabte va ser un congrés plàcid per a Esquerra, i n’hi ha dues proves. La primera, que el va tancar amb poc més de sis hores. La segona, que els militants van avalar amb un 93,4% el nou full de ruta del partit per als propers quatre anys i que es va sotmetre a votació. La tranquil·litat de la jornada, però, no és precisament un presagi del fet que el partit pugui resoldre els temps que venen amb la mateixa facilitat. A part de la negociació amb el PSOE, Esquerra s’enfronta a un 2020 en què podria tornar a haver-hi eleccions catalanes, i l’anhel del partit és guanyar-les. Un anhel dissimulat encara per no incomodar JxCat, però la batalla per l’hegemonia independentista amb el partit de Carles Puigdemont ja fa temps que s’està lliurant des dels dos fronts.

L’objectiu d’ERC ahir era endreçar la formació per afrontar l’any que ve amb les màximes garanties possibles. En els discursos potser no es va fer explícit aquest desig que hi hagi eleccions, però sí que Esquerra guanyi força en el taulell polític català. Les últimes paraules d’Aragonès abans de tancar el congrés van ser definitòries: “Avui som una organització més forta i propera. A punt per guanyar”. El 2020 servirà per calibrar-ho.