JxSí explica que el Govern es retira de casos judicials on no hi ha lesió de funcionaris o béns públics

BarcelonaDiversos dirigents de Junts pel Sí han reconegut aquest dilluns l'acord amb la CUP que ha fet públic l'ARA pel qual la Generalitat es retirarà de set procediments judicials, però han matisat que el criteri per escollir-los és que es referien a disturbis on no n'havien sortit lesionats ni funcionaris ni béns públics.

Així, la consellera de la Presidència, Neus Munté (CDC), ha confirmat a 'El matí de Catalunya Ràdio' la "predisposició" del Govern a retirar-se d'aquests procediments, fruit d'un element del pacte d'investidura que no havia transcendit, i ha avançat que pretenen "analitzar diferents processos judicials sempre que no hi hagi una lesió o un menyspreu dels funcionaris i els béns públics".

Més clar ha estat un dels diputats independents de Junts pel Sí que ha negociat amb l'esquerra independentista, Lluís Llach, que a 'El món a RAC1' ha reconegut que amb la CUP es va signar "que el Govern es retiraria de processos en què no hi hagués agressió contra institucions".

Així mateix, el portaveu d'ERC i vicesecretari general d'imatge i comunicació del partit, Sergi Sabrià, ha confirmat que s'han triat aquests set processos judicials perquè afecten casos en els quals no hi ha "violència cap als serveis de seguretat". "Entenem que es pugui fer, i entra dins la normalitat, sempre en funció que en aquest cas no hi hagi violència, cosa que ja s'ha analitzat [en aquests set processos]", ha afegit, i ha subscrit la decisió: "Ens sembla correcta, la compartim".

La CUP ho veu com "tota una declaració d'intencions"

Al seu torn, ha aplaudit la decisió l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós (CUP), en el programa 'L'entrevista' de La Xarxa. "En un moment en què la la Generalitat juga un paper en el procés de ruptura amb l'estat espanyol, és tota una declaració d'intencions d'aquest pacte entre Junts pel Sí i la CUP que la Generalitat es retiri d'aquestes acusacions que moltes vegades han estat susceptibles de suposar una repressió contra el moviment d'esquerres i independentista del Principat i dels Països Catalans", ha afirmat.

Més crítics s'han mostrat els partits de l'oposició. Així, el portaveu parlamentari de C's, Carlos Carrizosa, ha afirmat que seria "molt greu" que la Generalitat finalment es retirés d'aquests processos i ha avançat que, en vas que fos així, demanaria immediatament explicacions al departament d'Interior. En roda de premsa, ha rebutjat de ple aquesta mena de pràctiques perquè suposen "portar les negociacions polítiques a seu judicial". "Si veritablement hi ha hagut delictes, no ens semblaria bé que els pactes polítics arribin a no participar de la persecució de delictes", ha insistit tot afegint que no ho veuen "normal".

El PSC es pregunta a "quin preu" es fa

Per la seva banda, la portaveu del PSC, Esther Niubó, ha assegurat que el Govern haurà "d'explicar molt bé cas per cas" la retirada d'aquests processos judicials i ha deixat caure que caldrà veure a "quin preu" es fa això, tenint en compte que no veu "garantida" l'estabilitat de l'executiu per part de la CUP. Ha lamentat, en aquest sentit, que de moment encara no és segur que els diputats anticapitalistes es comprometin a aprovar la "principal" llei de la legislatura: els pressupostos.

Igualment, el PP ha demanat la compareixença urgent al Parlament de la consellera de Presidència, Neus Munté, i el conseller d'Interior, Jordi Jané, per donar explicacions i corroborar aquesta informació. "Si això es confirma, seria molt greu", ha afirmat el portaveu del PP a Catalunya, Enric Millo. "Cal aclarir si això és una conseqüència més de les negociacions en despatxos foscos entre la CUP i Junts pel Sí, i si el suport implica que les accions violentes seran permeses a partir d'ara i la 'kale borroka' catalana serà l'escenari habitual", ha criticat Millo.

Unió veu els Mossos humiliats, i Fernàndez replica

Finalment, el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, s'hi ha referit en una piulada, també de manera crítica. Segons el dirigent democristià, "el Govern desautoritza (i humilia) els Mossos al retirar-se" d'aquests processos "per imposició de la CUP" i, en una piulada posterior, demana conèixer quins altres "punts amagats" conté l'acord per a la investidura.

L'exdiputat de la CUP David Fernàndez, però, ha respost el primer tuit recordant que "el ministeri fiscal ja exerceix l'acusació pública" i que "malbaratar recursos és acusar dos cops". "Al cas Treball, acusaven?", s'ha preguntat, referint-se al cas de finançament il·legal d'Unió, pel qual van ser condemnats l'empresari andorrà Fidel Pallerols i els excàrrecs democristians Lluís i Vicenç Gavaldà.