Puigdemont es juga el lideratge del sobiranisme amb ERC a la segona volta del cicle electoral

JxCat avisa d'un tripartit a Barcelona i s'erigeix com la "garantia" de fer fora Colau

"El 28 d'abril és la primera volta d'un cicle electoral que passa per les municipals i Europa": aquesta va ser la valoració de l'exconsellera Laura Borràs l'endemà de les eleccions generals, en què JxCat va resistir la caiguda amb 7 diputats però va quedar amb la meitat dels vots d'ERC. Ahir dijous, doncs, des de la Fundació Tàpies de Barcelona amb mig miler de persones, JxCat va arrencar la campanya electoral del 26 de maig amb l'objectiu de mantenir el lideratge dins el bloc sobiranista amb una victòria a les europees i aguantar com a primera força a les municipals. 

La recepta per fer-ho té noms: la llista de l'expresident Carles Puigdemont amb els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí per a l'Eurocambra; i els alcaldables del partit per reeditar els governs municipals, consells comarcals i les quatre diputacions que van aconseguir a les eleccions del 2015 amb CiU. A Barcelona els noms per remuntar les enquestes, que per ara els situen lluny de l'alcaldia, són els de l'exconseller empresonat Joaquim Forn i Elsa Artadi. L'extitular de Presidència va erigir ahir JxCat com la "garantia" de fer fora Colau, advertint d'un "tripartit" amb ERC i el PSC. 

Després d'un any i mig a l'exili, l'expresident Carles Puigdemont, en una intervenció des de Bèlgica, va demanar el suport a les urnes per poder portar el Procés a dins de l'Eurocambra. "Ara necessitem fer un salt endavant, ara toca entrar en el cor de les institucions europees, aquelles que fa un temps han mirat cap a un altre costat", va etzibar, clamant que es premiï el treball de l'exili: "Ara toca que els qui ja hem demostrat la capacitat de recórrer Europa, ho portem a dins el Parlament Europeu".

L'expresident també va fixar l'objectiu d'aconseguir tres eurodiputats, aquest dijous que el CIS els en dona només un. "Ens heu d'ajudar a ser tres, perquè aquells a qui volien apartar [en al·lusió a la JEC] hi puguem ser", va dir en relació als exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, que van ser exclosos de la llista, com ell, per part de la Junta Electoral Central. Puigdemont també va cridar els votants a optar per la mateixa papereta de JxCat tant a les municipals com a les europees. "La nostra victòria no serà completa si arreu del país no hi ha la mateixa veu que ve de baix a dalt", va afirmar. 

Per la seva banda, Comín, també diputat d'ERC, i Ponsatí van destacar la tasca de l'exili des del novembre del 2017. "Si hem fet tot el que hem fet en un any i mig amb una sabata i una espardenya, imagineu tot el que podem fer si som escollits", va dir l'exconsellera d'Ensenyament, que també tanca la llista de Jordi Graupera a Barcelona. Comín, també diputat d’ERC, hi va insistir: "Hem vingut a aquesta campanya electoral per anar al Parlament europeu a ser la veu de l'1 d'Octubre i l'autodeterminació de Catalunya davant dels pobles d'Europa".

Artadi: "Un vot al PSC o a ERC és fer alcaldessa Colau"

L’expresident de la Generalitat Artur Mas va avisar de la formació d’un “tripartit” a Barcelona per un pacte entre ERC, els comuns i el PSC. "Puc parlar en primera persona", va dir, fent al·lusió a la seva experiència durant la presidència de Pasqual Maragall i José Montilla. L'expresident, un dels més aplaudits del míting, va demanar votar en “clau del segle XXI” i no per la Barcelona dels anys 80 i 90 que va assegurar que representa ERC amb Ernest Maragall. “Les nostres cares són les del present i la del futur”, va dir. També va afirmar, dirigint-se al president, Quim Torra, present al míting, que només l’”enveja” en una cosa: poder travessar la plaça Sant Jaume, va dir, fins al Saló de Cent de l’Ajuntament per assistir a la “investidura que l’Estat no vol, la de Joaquim Forn”, va clamar ovacionat pel públic. 

La número dos de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, va insistir en la mateixa idea: “Un tripartit és possible. Per tant, l’únic vot útil el 26-M és el de JxCat”. L’exconsellera va afegir que “qualsevol vot al PSC o a ERC és un vot per fer alcaldessa Colau”. “Els que van arribar dient «Sí se puede», no han fet res”, va etzibar contra l’alcaldessa actual, a més de presentar-se com la llista del “rigor” i de la “feina”. Artadi va denunciar un “càstig” de la Junta Electoral Central perquè no ha autoritzat la roda de premsa prevista per demà a l’ACN amb Joaquim Forn des de la presó. La dona de l’exconseller, Laura Masvidal, va transmetre un missatge de l’exconseller des de Soto del Real: “Afronteu aquestes eleccions amb moral de victòria. Ens volen fer desaparèixer, però no podran”.

A Barcelona, Joaquim Forn i Elsa Artadi aspiren a remuntar les enquestes i ser decisius per governar. El baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques d'aquest dijous els situa com a cinquena força, frec a frec amb Ciutadans, amb 5-6 regidors.

El lideratge de Puigdemont i l'efecte de la JEC

Malgrat la victòria d'ERC el 28 d'abril, des de JxCat confien en l'efecte de Puigdemont per guanyar els comicis europeus. La campanya pivotarà al voltant de reivindicar l'exili com una "plataforma per internacionalitzar" el Procés i erigir la candidatura de JxCat com la més representativa de la unitat independentista per la incorporació, sobretot, del diputat d'ERC Toni Comín. Una altra línia discursiva serà situar Puigdemont com la pedra a la sabata de l'Estat ( com el 28-A), amb l'exemple de la decisió de la Junta Electoral Central d'intentar excloure'l de les eleccions encara recent ( aquest dijous el Tribunal Constitucional l'ha avalat definitivament).

Puigdemont farà campanya en ciutats europees

Tanmateix, una de les claus d'aquestes europees serà el nou enfrontament electoral entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que encapçala la candidatura d'ERC –ja ho va fer a les generals–, que pot dibuixar també per quina estratègia es decanta l'independentisme: la més moderada, ara encarnada pels republicans, o la de Puigdemont, que vol mantenir la tensió amb l'Estat. En el cas del 28 d'abril, els independentistes van optar per l'opció més pragmàtica.

La clau municipal: mantenir-se com a primera força?

En les eleccions del 28 d'abril, ERC va guanyar JxCat en feus tradicionals de l'antiga CiU com la demarcació de Girona i ciutats on governen amb majoria com Igualada, Vic, Sant Cugat del Vallès i Puigcerdà. És per això que en les hores posteriors es va estendre la preocupació entre els alcaldables per si les generals podien ser un avís de cara a les municipals, en què JxCat preveu mantenir-se com a primera força. En les eleccions municipals d'ara fa quatre anys, la federació nacionalista va obtenir 669.668 vots i 3.349 regidors, a més distància dels socialistes que l'any 2011.

Amb tot, fonts de la formació creuen que no es repetirà la mateixa dinàmica que a les eleccions espanyoles i que podran "reeditar" les alcaldies als municipis que ja governen. Es tracta de les ciutats mitjanes, que el 2015 els va permetre aglutinar el poder de les quatre diputacions –malgrat perdre l'alcaldia a Barcelona– i els consells comarcals (33 dels 41). En són exemples Sant Cugat del Vallès, Vic, Figueres, Vilafranca del Penedès, Reus, Valls i Manresa.

Pel que fa a les capitals de província, el 2015 només van guanyar a Girona, amb Carles Puigdemont de cap de llista, i ara JxCat espera mantenir el triomf amb l'alcaldessa i diputada Marta Madrenas. A Lleida, Toni Postius va quedar a només dos regidors del PSC d'Àngel Ros en els anteriors comicis i ara aspira a guanyar la ciutat, una victòria que permetria a JxCat tenir una altra alcaldia en una capital de província.

El forat negre de JxCat, però, són les grans ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona. El 2015 CiU ja va quedar en la irrellevància en ciutats com l'Hospitalet de Llobregat (un regidor) i Badalona (dos regidors), i fins i tot sense representació a Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. La tendència de JxCat en les eleccions generals ha sigut la mateixa: en aquestes ciutats, excepte Badalona, ha quedat superada pel partit d'extrema dreta Vox.

Pel que fa a Tarragona, el candidat Dídac Nadal pretén millorar els tres regidors actuals, ara per darrere del PP, tot i que el resultat del 28 d'abril no va en aquesta direcció. 

Si d’entrada els alcaldes veien amb bons ulls la coincidència de les dues eleccions per arrossegar el vot cap a JxCat, el 28 d’abril i la identificació de Puigdemont amb la confrontació amb l’Estat ha generat dubtes. És per això que en alguns municipis els alcaldables centraran la campanya en clau local per aconseguir suport més enllà de l’independentisme i esgarrapar també votant constitucionalista. Això s'ha concretat, en certs casos, en fer la tramesa electoral separada de les europees. 

La lectura interna

El resultat d'aquests comicis, juntament amb el de les eleccions del 28 d'abril, també té una lectura interna per a JxCat. Un any i mig després de l'aparició de la marca el 21 de desembre, nascuda del PDECat i la incorporació d'independents al voltant de Puigdemont, l'espai aspira a fer una reflexió interna després d'aquest cicle electoral i "ordenar" definitivament les sigles. Segons l'aval que obtingui Puigdemont a les urnes, els seus afins tindran més o menys números per pilotar la formació política davant els sectors més pragmàtics del partit.

Si fins ara la pugna era entre el PDECat i la Crida Nacional per la República, ara tot apunta que el consens serà forjar Junts per Catalunya com una formació política. El dubte és amb quin model: si com una altra refundació del PDECat –com vol l'entorn de l'actual president del partit, David Bonvehí– o com una nova formació política que no reivindiqui el bagatge convergent.

Tal com va publicar l'ARA, això també implica un debat sobre els lideratges. El conseller Miquel Buch, en un xat de WhatsApp intern,  animava recentment els alcaldes a agafar les regnes del partit al juliol. Un missatge que s'ha interpretat, des de la direcció actual, com una manera de postular-se en la pugna pel lideratge del PDECat.

Quan es van forjar les llistes de les generals, les europees i les municipals, David Bonvehí i Jordi Sànchez van pactar un model de governança 50-50. És a dir, que les decisions les prendrien tots dos de manera compartida. Després del 26 de maig, la intenció és establir un model de governança que inclogui el PDECat, la Crida i els diputats independents del Parlament.

Tot plegat és probable que impliqui un nou congrés aquest estiu o a la tardor, on tindran un paper clau Puigdemont i  també l'expresident Artur Mas.

Puigdemont farà campanya en ciutats europees

Més continguts de