Política 16/11/2020

JxCat veu marge al reglament de primàries perquè Puigdemont lideri la llista

Laura Borràs, Damià Calvet i l'advocat Jordi Farrés es disputen ser el presidenciable

Núria Orriols
3 min
Carles Puigdemont en una imatge d'arxiu després d'una roda de premsa a Berlín, Alemanya

BarcelonaCarles Puigdemont va anunciar la setmana passada que no seria el candidat efectiu de Junts per Catalunya. En un vídeo va retirar-se de la batalla de les primàries i va deixar en mans de Damià Calvet i Laura Borràs la disputa per ser el presidenciable, però va aclarir que s'implicaria en la llista. Amb quin paper? La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha assegurat aquest dilluns que ho anunciarà el mateix expresident quan ho cregui convenient, però ha afirmat que el reglament de primàries deixa marge perquè pugui ser cap de llista a les eleccions encara que no sigui el candidat efectiu.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El reglament que va aprovar la militància per escollir la candidatura de Junts al Parlament preveu fins a tres moments d'elecció: una primera urna per escollir el presidenciable el 28 i 29 de novembre, una segona urna per triar els llocs de sortida de la candidatura –inclosos els caps de llista de Girona, Lleida i Tarragona– i finalment una tercera ronda per farcir la candidatura amb la proposta de l'executiva d'una sèrie de candidats per tancar les llistes a les quatre demarcacions i que haurà de validar la militància. Puigdemont podria aparèixer tant en el moment de la segona urna (com a número dos per fer tàndem amb el candidat efectiu) o al final, a proposta de la direcció.

Artadi no ha aclarit quin serà el paper de l'expresident, però fonts de Junts asseguren que hi ha diferents vies sobre la taula i que ja arribarà "el moment" de Puigdemont després d'escollir el presidenciable. Podria ser de cap de llista de la candidatura, però també número dos de la llista a Barcelona o número u a Girona. "No està tancat", asseguren des del partit, que ara volen centrar l'atenció en les primàries sobre el candidat efectiu.

Tres candidats

Diumenge es va tancar la recollida d'avals per ser el candidat efectiu de Junts per Catalunya –se n'havien de tenir 100 per poder-se presentar– i, segons ha anunciat Artadi, tres candidats han superat el llindar: la portaveu de Junts al Congrés, Laura Borràs; el conseller de Territori, Damià Calvet, i l'advocat Jordi Farrés, un militant de base.

Un cop proclamats els candidats per part de la sindicatura electoral, s'iniciarà la campanya, per a la qual el reglament preveu diversos debats territorials. En total, els candidats tenen dues setmanes per intentar reunir el suport dels afiliats, ja que se sotmetran a votació el cap de setmana del 28 i 29 de novembre.

Borràs es perfila com la candidata més popular entre les bases, però Calvet fa setmanes que prepara la campanya i recull suports al territori. Serà entre ells dos que es dirimirà qui serà el candidat efectiu de Junts. En definitiva, amb el partit acabat de crear –el procés congressual va començar el 25 de juliol–, en aquestes primàries JxCat tria alguna cosa més que el seu presidenciable: la identitat de la nova formació un cop consumat el divorci amb el PDECat.

Calvet és un dirigent forjat a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i després a Convergència, amb una llarga experiència a l'administració. En canvi, Borràs forma part de la fornada d'independents que es van incorporar a l'espai de Junts a partir del 2017, malgrat que havia estat relacionada ja amb l'espai convergent a través de Ferran Mascarell, quan era conseller de Cultura amb Artur Mas, ja que és qui la va fitxar com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Laura Borràs, la candidata més popular entre les bases

Ferran Mascarell va cridar al despatx Laura Borràs (Barcelona, 1970) l’any 2012. Ell era conseller de Cultura i fitxava una filòloga especialista en literatura comparada per pilotar la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ell li va dir que s’acostumés al despatx, perquè un dia seria consellera de Cultura. Anys més tard, situada ja al capdavant del departament de la mà del president Quim Torra i a punt de fer el pas com a cap de llista de JxCat a Madrid, Mascarell li deia que això era el preludi de ser la candidata a la Generalitat. Ara Borràs concorre a les primàries per ser la presidenciable a les eleccions. És una de les candidates més populars entre les bases –qui va amb ella pel carrer ho nota– i hi ha qui la presenta com una mena d’estrella del rock. A Madrid, promoguda per Jordi Sànchez –Torra volia que es quedés al Govern–, va ajudar a millorar lleugerament el suport a JxCat entre els comicis de l’abril i del novembre, malgrat quedar darrere d’ERC i el PSC. Té un punt feble en la seva tasca a l’administració: el Suprem la investiga per presumptes irregularitats a la ILC, per la qual cosa pot acabar inhabilitada.

Damià Calvet, la mà dreta de Rull i l'aliat de Turull

Des que l’exconseller Josep Rull va entrar a la presó el novembre del 2017, Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968) l’ha anat a veure cada setmana. Aquesta relació es va forjar ja fa molts anys a la universitat: junts van ser a la FNEC, es van escindir per fer el sindicat Estudiants Nacionalistes, van pilotar la JNC, van fer el salt a CDC fins a la direcció i han estripat el carnet del PDECat alhora per forjar JxCat. De fet, Calvet va entrar de conseller com a relleu de Rull quan el van tancar a la presó. Hi ha una cosa, però, que ha canviat: qui havia sigut un rival dins de CDC és ara un aliat, l’exconseller Jordi Turull. La tensió Rull-Turull es va apaivagar compartint cel·la a Estremera i ara fan pinya perquè sigui Calvet el candidat a la presidència de JxCat. Arquitecte tècnic i graduat en tecnologies de l’edificació, Calvet va començar de jove al Govern com a cap de gabinet de Pere Macias, va seguir de director general amb Felip Puig –amb qui manté contacte– i durant el tripartit va treballar al sector privat. La seva tornada al Govern el 2011 va ser a Territori i després va fer de regidor a Sant Cugat del Vallès fins a arribar a conseller el 2018.

stats