JxSí i CUP escenifiquen el desacord amb una escalada de retrets
Els de Baños neguen que hagin tancat un sol pacte i la coalició vol rebatre-ho fent-los públics aviat
BarcelonaL’escenificació del desacord. Així podria titular-se el capítol que en les últimes 48 hores han protagonitzat Junts pel Sí (JxSí) i la CUP. L’intercanvi de retrets sobre qui dels dos entorpeix l’acord entre bastidors és l’escenari amb què arrencarà la campanya del 20-D. A mesura que la cursa electoral s’acosta -i sobretot arran de la jornada de debat nacional de la CUP de diumenge-, les tensions creixen. Si més no de portes enfora, on la discreció ha deixat pas al foc creuat, a una escalada de retrets mutus i a una cursa caòtica per penjar a l’altre actor la llufa del més intransigent i immobilista. “Un procés cap a l’estat propi s’ha de fer votant i no vetant”, va replicar Artur Mas davant els cupaires després que ells refermessin que no estan disposats a fer-lo president. ¿Una bona notícia per als independentistes? Uns i altres es van ratificar ahir en la voluntat de persistir en la taula de negociació per perseguir l’entesa.
Tanmateix, l’escenari continua sent de bloqueig. Segons els cupaires, ara per ara l’únic que tenen sobre la taula d’acords tancats és un “full en blanc” i, per tant, és JxSí qui s’ha de moure abans del 27 de desembre, la data que han fixat per decidir en assemblea si tanquen un pacte d’investidura o es preparen per a unes noves eleccions al març. Però la coalició replica que és precisament la CUP qui ha de fer gestos per evidenciar que realment busca una entesa. Per desmentir que no s’hagi arribat a cap mena de pacte, JxSí té previst fer públics aviat els acords que els d’Antonio Baños neguen –han d'acabar de decidir a través de quina via i quan–, segons ha pogut saber l’ARA. Les negociacions no s’aturen però es compliquen, especialment perquè serà inevitable que la campanya les dilati i que el resultat electoral irrompi en la taula de diàleg.
Dilluns les dues parts negociadores van fer públiques les respectives propostes per arribar a una entesa i JxSí va tornar a deixar clar que no donarà el seu braç a tòrcer i que el seu candidat és i serà Mas. Ahir va ser la CUP qui va elevar el to i va demanar a la candidatura que va encapçalar Raül Romeva que “es posi les piles” i faciliti un acord de mínims que eviti que arribin a l’assemblea amb les mans buides. El diputat Sergi Saladié va portar la veu cantant per criticar que des de JxSí ni tan sols han sigut capaços de “comprometre’s a complir amb les propostes” sobre el pla de xoc social que portaven al seu programa, tot i que els hi haurien reclamat insistentment per debatre-ho diumenge. “Estan fent un frau als seus propis votants”, va etzibar.
Fonts de la candidatura de Baños consideren que hi ha un interès electoral, sobretot de CDC, d’afrontar el 20-D sense tenir tancat un acord amb la CUP que radicalitzi la seva imatge. De fet, Democràcia i Llibertat ja ha fet públic que un dels seus principals leitmotivs de campanya serà erigir-se com el partit que agrupa “els principals actors” que han fet possible que el procés avanci. Però també n’hi ha que dins la CUP veuen convenient allargar la negociació fins després del 20-D a l’espera d’un escenari més favorable perquè les seves reivindicacions es reforcin, si CDC surt debilitada dels comicis i el projecte de Podem queda lluny de la Moncloa -i queda així tocat el seu principal rival en la pugna per l’espai d’esquerres.
Com afecta el 20-D a ERC? A priori, és l’actor amb menys incentius per fer campanya sense un acord per a la Generalitat -qualsevol xoc amb CDC pot ser malinterpretat-, però ahir va deixar clar que vol contraposar el seu projecte al de C’s i, segons fonts de la candidatura, també aspira a treure rèdit del que defensen que és una actitud de generositat amb Convergència i la CUP, cedint en tot per a l’acord. Si l’electorat ho recompensa, creu que els altres actors hauran d’abaratir també l’entesa. El president d’ERC, Oriol Junqueras, va negar que JxSí no hagi fet propostes, com criticava Saladié, però es va comprometre a escarrassar-s’hi al màxim per fer més pròximes totes les postures i va situar l’assemblea del 27 com una oportunitat per segellar l’acord.
Malgrat tot, el cert és que la jornada d’ahir va començar en un ambient de pessimisme en les files de JxSí, que encara insistia en la crida de dilluns exigint fets a la CUP per demostrar la predisposició a l’entesa. Romeva tornava a certificar a RAC1 que cap nom proposat pels de Baños “no té més suport” que el de Mas, i, poc després, els diputats de la coalició es reunien al Parlament per analitzar el moment complicat i, de passada, fer catarsi.
Un repàs de les converses per part dels negociadors i fins a 25 intervencions dels parlamentaris van omplir quatre hores de trobada, segons va detallar un present. ¿Amb quines conclusions? Que sí que hi ha hagut acords de pes fins ara -fins al punt que van decidir fer-los públics aviat-, que la figura de Mas és innegociable -si cal, amb fórmules de govern diverses- i que ningú deixarà de perseguir l’acord, amb un única línia vermella: que el que es pacti es pugui aplicar, a nivell pressupostari i de viabilitat tècnica. Però tampoc hi van faltar les crítiques a l’actitud de la CUP o el rebuig a l’aparença que s’actua al seu remolc.
Entesa en el pla de xoc?
En aquesta línia, la vicepresidenta del Govern en funcions, Neus Munté, va negar igualment que no hi hagi hagut acords parcials fins ara pel que fa al pla de xoc -ella és una de les negociadores- en matèries com la pobresa energètica, les beques menjador i la renda mínima d’inserció. El trànsit de la discreció a la teatralització i la proximitat de l’inici de la campanya, segons admetia ahir un dirigent implicat, no afavoreix el clima de negociació i entesa.
