Un testimoni del cas Pujol: "Algú va utilitzar el nostre compte d'Andorra"

MadridEls comptes que la família Pujol Ferrusola tenia a Andorra han protagonitzat la tretzena sessió del judici que se celebra des de fa dos mesos i mig a l'Audiència Nacional. El primogènit –que continua assistint presencialment a totes les jornades– ha observat com el fiscal posava a la diana moviments entre els seus comptes bancaris i altres d'Andbank, els titulars dels quals asseguren no saber res d'aquestes transferències. Alguns fins i tot no neguen que tinguessin comptes al país pirinenc. És a dir, la fiscalia ha cridat com a testimonis aquest dilluns a persones que haurien enviat o rebut diners de Jordi Pujol Ferrusola sense tenir-ne coneixement.

Com s'expliquen aquests fets? S'han enfrontat dues tesis a la sessió. Per una banda, la defensa de la família Pujol ho atribueix a un error del banc i nega que hi hagi transcendència penal. Per altra banda, la Fiscalia creu que són "operacions simulades" per "ocultar l'origen" dels diners i emmascarar les comissions il·legals que hauria rebut el primogènit. Al·lega que són de dates anteriors a les grans operacions empresarials per les quals ell cobrava com a intermediari i insinua que hi pot haver alguna mena de beneplàcit o connivència per part del banc andorrà.

Un dels testimonis ha sigut Jaume Puigarnau, que tenia un compte a Andorra. Va rebre 30 milions de pessetes –180.000 euros– el maig del 1993 procedents de Jordi Pujol Ferrusola. Igual que va fer durant la instrucció, ha assegurat que no ha tingut mai cap relació amb el primogènit de l'expresident de la Generalitat: "No sabem res, van utilitzar el nostre compte", ha contestat al fiscal Fernando Bermejo. Un altre dels protagonistes ha sigut Carles Serradell, que va rebre 90 milions de pessetes –540.000 euros– el desembre del 1992. Ha negat tenir cap relació o contacte amb el fill gran de Jordi Pujol i Soley o amb Mercè Gironès, que en aquell moment era la seva dona, i ha recordat el que va dir a la policia quan li van preguntar si tenia 90 milions de pessetes: "Si això és cert, la tercera part deu ser meva, diguin-me on he d'anar a cobrar". I José Luis Iriarte tampoc sabia res dels 25 milions de pessetes –150.000 euros–, que hauria pagat al primogènit el gener del 1994.

Tots ells han admès que tenien comptes a Andorra. Però hi ha hagut dos testimonis que ni tan sols n'havien obert: Ignacio Maria Coll, que hauria pagat 9 milions de pessetes –54.000 euros– al primogènit el gener del 1991, i Maria del Carmen Pino, que va rebre 7 milions de pessetes –42.000 euros– el febrer del 1992. Enmig de tots els interrogants, qui podria posar llum sobre qui movia aquests diners és Josep Maria Pallerola, que era gestor dels comptes dels Pujol a Andbank, i que en les pròximes setmanes haurà de declarar com a testimoni.

Un projecte universitari real

Si bé aquesta part del judici ha sigut favorable a les tesis de la fiscalia, un altre fet que s'ha dirimit no ha afavorit tant la versió del ministeri públic. Núria Villena ha testificat sobre un projecte per portar universitats nord-americanes a Andorra, una operació "concreta" en la qual ha acreditat la participació de Jordi Pujol Ferrusola. Ha dit que va pagar 10 milions de pessetes –60.000 euros– el gener del 1991 al primogènit. "Cada vegada que hi havia despeses, es carregaven a aquest compte", ha explicat. Ella era la "persona de confiança" de l'aleshores cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas, que és qui va promoure la iniciativa, i per això estava al seu nom. Els fons procedien de l'Associació de Bancs Andorrans, que és qui "va pagar tot el projecte", i el primogènit va encarregar-se de presentar el projecte i "connectar" amb les universitats dels Estats Units. El projecte va acabar naufragant perquè el país pirinenc "no tenia prou infraestructura", però es va reprendre a Barcelona, sense la participació ni de Núria Villena ni de Jordi Pujol Ferrusola.