L’AVE a Múrcia: l’altre problema territorial del govern espanyol

ValènciaEl Procés no és l’únic problema que té el govern espanyol al territori. Les protestes per l’arribada de l’AVE a Múrcia no fan trontollar els fonaments de l’Estat, però sí que posa en risc un projecte que el govern espanyol considerava clau per a la comunitat. La plataforma ciutadana que es nega a acceptar els plans del ministeri de Foment està resistint i la mobilització veïnal està qüestionant l’autoritat administrativa. La ciutat fa 28 dies que aguanta el pols amb manifestacions de fins a 40.000 persones en una ciutat que no arriba al mig milió d’habitants. La fortalesa de la protesta està aconseguint que l’executiu espanyol es replantegi el pla ferroviari per fer arribar el tren d’alta velocitat a la ciutat. També, que les imatges de càrregues policials no siguin només exclusiva de Catalunya: algunes de les manifestacions -com la que dimarts va intentar tallar les vies- han acabat amb l’actuació dels antidisturbis.

El mur de la discòrdia

L’origen del desacord a la ciutat del Segura és l’arribada de l’AVE, que Foment pretén que es produeixi al llarg del primer semestre del 2018, tot i que en superfície i no soterrat com havia promès inicialment. Les obres per construir els túnels començarien un cop acabada aquesta primera fase i es finalitzarien, sempre segons els càlculs del ministeri, entre el 2020 i el 2023. Mentrestant s’instal·larien uns plafons d’insonorització de cinc metres d’alçada que els veïns han batejat com “el mur”.

També s’eliminarien els dos únics passos a nivell que hi ha i s’ubicaria una passarel·la per salvar les vies. Una solució que la majoria dels 180.000 habitants dels set barris del sud de la ciutat rebutgen perquè consideren que agreujaria l’aïllament que ja suposen les vies actuals.

El desacord es va agreujar el passat 12 de setembre quan la plataforma pro soterrament va iniciar unes protestes que encara manté. El moment més conflictiu va arribar durant la nit del passat dimarts 3 d’octubre, quan un grup de joves, amb qui la plataforma ha negat mantenir qualsevol tipus de relació, va destrossar els plafons d’insonorització que s’havien instal·lat, així com altres objectes de les obres. En total, i segons el portaveu adjunt del PP al Congrés i diputat per Múrcia, Teodoro García, els danys suposen 400.000 euros. La conseqüència de les destrosses va ser que el trànsit ferroviari no es va poder recuperar fins ahir.

En contra de la versió de Foment, l’exmembre del consell d’administració de Renfe, Antonio del Campo, va atribuir la falta del servei de trens a la voluntat de Foment de donar una “lliçó” i demostrar les molèsties que pot suposar instal·lar temporalment l’AVE fora de Múrcia mentre es duen a terme les obres de soterrament. En declaracions a la SER, Del Campo va assegurar que el servei ferroviari “es podia haver restablert divendres, ja que els treballs ja s’havien acabat”.

L’exdirectiu de Renfe creu que Foment pretén desacreditar l’opció plantejada pels veïns -a la qual el ple de l’Ajuntament de Múrcia ha donat suport-, que proposa que l’AVE arribi a l’estació de la localitat de Beniel, a 10 minuts en tren del centre de Múrcia, mentre es completen les obres de soterrament. En aquest període la connexió es produiria a través de trens híbrids. Per a Joaquín Contreras, portaveu de la plataforma que reclama el soterrament de les vies, “si l’AVE no arriba a Múrcia no és per les protestes veïnals, sinó per la deixadesa i la ineficàcia de les administracions”.

El referèndum ha tapat les polèmiques del PP

Préstecs sense tornar

Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria van repetir una i altra vegada que el rescat bancari no costaria ni un cèntim als ciutadans espanyols. El Banc d’Espanya, però, va reconèixer fa uns dies que dels 54.353 milions d’euros que tots els espanyols van deixar a les entitats financeres, a les arques de l’Estat només en tornaran 14.275.

Imputats

L’actual tresorera del Partit Popular, Carmen Navarro; l’exvicealcalde de València, Alfonso Grau; l’exgerent provincial José Moscardó, i l’exregidor Juan Eduardo Santón hauran de declarar com a investigats -abans imputats- en el cas Imelsa, que analitza el finançament de les campanyes electorals del 2007 i el 2011, quan Rita Barberá era la candidata.

Finançament il·legal

L’inspector d’Hisenda que va redactar part dels informes utilitzats en el judici de la Gürtel ha corroborat que el Partit Popular es va finançar de forma il·legal durant les eleccions municipals del 2003. Segons aquest funcionari, les empreses de Francisco Correa van pagar 245.000 euros per als actes electorals del PP a les localitats madrilenyes de Pozuelo i Majadahonda.

Alts nivells d’atur

Més de 30.000 veïns de Linares, la segona ciutat més important de Jaén, i la que té el nivell d’atur més alt de tot l’Estat, amb un 44,5%, exigeixen al govern espanyol que es compleixin els compromisos de reindustrialització de la localitat. Els ciutadans van protagonitzar a mitjans de setembre una multitudinària manifestació amb lemes com “Rajoy, escolta, Linares en lluita”. També hi va haver lemes contra el PSOE andalús.

600.000 euros d’Indra

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha conclòs de manera preliminar que la multinacional tecnològica Indra va jugar un paper decisiu en el finançament il·legal del Partit Popular de Madrid. L’empresa, segons la UCO, va facilitar l’entrada de més de 600.000euros a la caixa B del partit a través d’una complexa xarxa de societats instrumentals.