L’executiu català és el quart menys paritari de l’Estat

BarcelonaEl consell nacional d’ERC va ser dissabte una festa. La consecució d’un acord per conformar govern i el nomenament dels sis consellers a proposta dels republicans van ser motiu de satisfacció en una reunió plàcida. No ho va ser, però, del tot, ja que diversos quadres del partit van mostrar la seva disconformitat amb la poca paritat que presenta l’executiu, fet que el president d’ERC, Oriol Junqueras, va admetre, pel qual es va disculpar i que va prometre millorar en futures ocasions. I és que, malgrat que aquest és el Govern més paritari de la història de la Generalitat, l’evolució ha sigut molt lenta i la institució ha quedat molt per darrere d’altres autonomies.

Així, només cinc dels catorze membres del consell executiu català són dones, un 35,7%. Tan sols tres comunitats són menys paritàries en els seus governs, i això que la llei d’igualtat entre homes i dones aprovada el juliol passat pel Parlament fixa que “les administracions públiques s’han d’atenir al principi de representació paritària de dones i homes en els nomenaments i les designacions per a la composició de tot tipus d’òrgans col·legiats”.

Per sota de la Generalitat, pel que fa a paritat, només hi ha Cantàbria (un 22,2% de dones), la Comunitat de Madrid (25%, tot i que tenen una presidenta) i la Rioja (un 33,3%). Així mateix, el govern espanyol també suspèn en aquesta matèria, ja que només quatre dels catorze membres del consell de ministres són dones (un 28,6%). En canvi, a l’altre cantó de la balança, fins a tres governs autonòmics estan conformats per més dones que homes. L’executiu més feminitzat és el de la Regió de Múrcia, amb sis dels deu membres dones. Tot seguit, hi ha majoria de dones a Castella i Lleó i a les Illes Canàries, on sis dels onze representants ho són a cada govern.

Mitjana encara masculinitzada

De la mateixa manera, dos executius són absolutament paritaris. Es tracta de la Generalitat Valenciana i la Junta d’Extremadura, que tenen tants homes com dones en els seus consells executius (cinc i cinc, i tres i tres, respectivament). Malgrat aquests cinc casos, que evidencien un avenç important en l’àmbit de la igualtat de gènere, els governs encara estan de mitjana clarament masculinitzats: un 57,2% dels presidents i consellers dels executius autonòmics són homes. És, però, una dada que torna a evidenciar fins a quin punt la Generalitat de Catalunya va amb retard, ja que el seu percentatge de membres masculins és set punts superior a la mitjana, d’un 64,3%.

Sigui com sigui, els passos endavant pel que fa a la paritat en la majoria dels executius també es poden comprovar a l’hora d’analitzar quins són els departaments més masculinitzats i els més feminitzats, ja que les tendències a situar dones en àrees determinades es va diluint. D’aquesta manera, quasi la meitat de les conselleries d’Economia -àmbit teòricament d’homes- està en mans de dones. Concretament, elles en gestionen vuit de les disset, el mateix nombre de conselleries d’Ensenyament que hi ha en mans femenines. Per contra, hi ha pocs departaments de Salut gestionats per dones, només cinc dels disset, malgrat que, sent un àmbit vinculat a les cures, es podria pensar que el cànon determina que hauria de ser més femení. De fet, hi ha fins i tot una consellera més que s’encarrega de les infraestructures o l’obra pública.

Malgrat tot, el pitjor dèficit se situa en les presidències. I és que tan sols quatre comunitats -Illes Balears, Andalusia, Madrid i Navarra- tenen presidenta.