Llarena ajorna dur les euroordres a Luxemburg

Felip VI diu que “la imparcialitat” dels jutges espanyols garanteix “les llibertats i el pluralisme polític”

MARIONA FERRER I FORNELLS / MONTSE RIART

Pablo Llarena aparca, de moment, l’opció de recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el no d’Alemanya a extradir Carles Puigdemont per rebel·lió. Tot i que el Suprem va anunciar divendres que ho estava estudiant —un cop va tenir coneixement del revés del tribunal de Schleswig-Holstein—, Llarena s’esperarà a decidir si presenta una qüestió prejudicial al TJUE, amb seu a Luxemburg, fins que la decisió d’Alemanya sobre el president no sigui ferma. És a dir, fins que quedi clar si se l’extradeix o no, després d’haver rebutjat fer-ho per rebel·lió i que també es qüestioni el delicte de malversació i se n’hagi requerit més informació.

Reacció ‘política’ davant la inadmissió del delicte de rebel·lió

La renúncia a presentar ara una qüestió prejudicial és, en part, obligada. Tal com apuntaven a l’ARA fonts del TJUE la setmana passada, encara “no hi ha cap cas” sobre la taula perquè no s’ha acabat la tramitació de l’euroordre a Alemanya. A més, tal com estableix l’article 267 del tractat de funcionament de la Unió Europea, hauria de ser el mateix tribunal de Schleswig-Holstein el que presentés un dubte sobre la interpretació de les lleis comunitàries, en aquest cas les euroordres, a Luxemburg. No pas el tribunal d’un altre estat, com és el Suprem. El que estudia presentar Llarena, en aquest cas, és una pregunta “genèrica” sobre l’acord marc ratificat per tots els estats membres el 2002 sobre les euroordres i demanar, al final, que Alemanya paralitzi la decisió sobre Puigdemont mentre Luxemburg no resol.

El Suprem creu que el tribunal alemany s’ha “extralimitat” descartant ja el delicte de rebel·lió quan li tocava decidir de moment només sobre les mesures cautelars. A més, Llarena considera que està legitimat per recórrer al TJUE al final del procés a Alemanya, malgrat els dubtes que apunten alguns juristes, que veuen impossible dur-hi la decisió d’un altre estat membre i recorden que el tribunal de Luxemburg no és una sala d’apel·lacions.

Refer la relació amb Alemanya

Sigui com sigui, la decisió de Llarena d’esperar-se almenys dos mesos —el que pot trigar el tribunal de Schleswig-Holstein a emetre una decisió en ferm, sense tenir en compte els recursos, que ho podrien allargar 30 dies més— suposarà que no es “paralitzi” la tramitació de l’euroordre de Carles Puigdemont a Alemanya. Fonts del Suprem asseguraven divendres passat que si es presentava una qüestió prejudicial es podia demanar a Luxemburg que suspengués qualsevol decisió fins que no hi hagués una sentència, un tràmit que hauria deixat en uns llimbs legals la situació del president de la Generalitat durant uns 16 mesos, el temps de mitjana que tarda el TJUE a resoldre qüestions prejudicials.

L’estratègia de Llarena té el suport de la Fiscalia General de l’Estat. La intenció del Tribunal Suprem passa ara, segons fonts jurídiques, perquè sigui el mateix tribunal de Schleswig-Holstein el que presenti una qüestió prejudicial, cosa que asseguraria que prosperés la via de Luxemburg. Les mateixes fonts assenyalen que la prioritat de Llarena és acostar posicions amb la justícia alemanya en plena deliberació sobre el delicte de malversació, l’única opció que li queda per extradir Puigdemont. El jutge també confia que el ministeri públic alemany recorri la decisió, tal com està estudiant.

Amb l’existència de violència qüestionada per Alemanya, el jutge del Suprem s’esforça per redirigir el judici després d’afanyar-se a dictar la interlocutòria de processament. De moment el procés tira endavant i Llarena ja ha citat el candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez, per dilluns vinent al Suprem per comunicar-li formalment que està processat pel delicte de rebel·lió. El mateix dia també seran traslladats des de Soto del Real el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i des d’Estremera el líder d’ERC, Oriol Junqueras. Dimarts serà el torn de Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva a les 10 h, mentre que dimecres serà el de Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell, la resta de presos polítics.

Comín i Serret no es personen

Els pròxims dies el jutge aclarirà el calendari de declaracions indagatòries de la resta d’encausats, un total de 25. Ja és clar que no hi anirà cap representant dels consellers exiliats Toni Comín i Meritxell Serret, que ahir van descartar personar-se en la causa, com sí que han fet Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Comín i Serret al·leguen que la investigació s’ha fet “a la seva esquena” i que això ha generat “indefensió”, informa Núria Orriols.

Tot i els dubtes sobre la rebel·lió, la interlocutòria de processament dirà formalment que Llarena demana jutjar 13 líders independentistes per aquest delicte. Des del Suprem, però, es preveu que al final s’afegeixin com a subsidiaris els delictes de sedició i d’organització criminal. Llarena espera que la fiscalia li faciliti el pas, presentant un recurs en aquest sentit davant la sala d’apel·lacions perquè s’obri el ventall de delictes.

La magistratura fa pinya

Sense pronunciar cap discurs, Llarena es va convertir ahir en el gran protagonista de l’acte d’entrega dels despatxos judicials als nous jutges a l’Auditori de Barcelona, presidit pel rei Felip VI, que va anar a buscar expressament el jutge per saludar-lo cordialment. L’esdeveniment el dirigia la directora de l’Escola Judicial, dona del magistrat. El jutge, que es va fer fotos amb alguns dels assistents, va estar rodejat en tot moment per la cúpula judicial.

El monarca i el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, van voler mesurar molt les seves paraules en els discursos oficials. Amb part del Govern a la presó i el 155 desplegat, Felip VI i Lesmes van voler defensar la “imparcialitat” del poder judicial. El rei va assegurar que la “rectitud” dels jutges espanyols garanteix que es respectin “els valors constitucionals de llibertat, igualtat, justícia i pluralisme polític”. El monarca va traslladar als jutges el seu ferm suport com a “garantia última dels drets i llibertats” i “factor essencial per al respecte a la llei” dins la Constitució.

Els nous jutges i la cúpula de la judicatura van rebre el rei enmig d’un fort aplaudiment que es va convertir en una ovació de més d’un minut al final de l’acte. L’escenografia estava cuidada al detall: el monarca va pronunciar el discurs davant les banderes de Catalunya, Espanya i Europa. Rere la taula presidencial hi havia la resta de banderes de les comunitats autònomes, amb la senyera al mig. A diferència d’altres anys, i amb l’objectiu de reforçar el missatge de separació de poders, l’acte es va restringir exclusivament a la magistratura. No hi havia cap representació política catalana i l’única espanyola era la del ministre de Justícia, Rafael Catalá, perquè el protocol reial obliga que hi hagi almenys un representant de l’executiu espanyol acompanyant la família reial als actes oficials.

Lesmes va insistir en la “independència” judicial i va assegurar que els magistrats en actiu estan demostrant el seu compromís amb els valors constitucionals “en uns moments especialment convulsos”: “Els jutges i magistrats, des del més ferm respecte a la legalitat, amb gran professionalitat i amb entrega, estan defensant l’estat de dret davant de qualsevol pretensió de danyar-lo”. “És la nostra missió”, va assegurar.

Més continguts de