Manuel Valls (Barcelona, 1962) torna a Barcelona per presentar-se a l’alcaldia. Ens rep en una seu de campanya als Jardinets de Gràcia on l’equip tot just comença a instal·lar-se. Valls no defuig mai les batalles polítiques i els seus adversaris saben que juga fort.

Per què decideix tornar a Barcelona?

Després d’una vida dedicada a la política a França tenia ganes d’un nou horitzó. Les raons personals són molt importants, més importants potser que les polítiques.

Vostè en la política francesa ho ha fet gairebé tot, excepte arribar a la presidència de la República.

Em vaig fer francès als 20 anys, he pogut ser alcalde, diputat, ministre i primer ministre. Això és possible en un país com França. Els càrrecs que m’han agradat més a França són ser ministre d’Interior, que és ser ministre de l’estat, el que aguanta un país com França. I ser alcalde d’una ciutat, Évry, a prop de París. Una ciutat jove, complicada, amb grans reptes i apassionant.

Hi ha una part més complicada: l’intent d’arribar a la presidència. El va decebre aquesta època?

Sí. Jo no estava preparat per ser candidat a la presidència de la República el 2017. Era Françoise Hollande qui havia de repetir.

Als ulls d’una part de l’esquerra vostè va ser un ministre d’Interior excessivament dur, i potser de dretes.

Les nostres societats necessiten immigració. Però és evident que obrir totes les fronteres pot provocar un caos. Els drets d’un refugiat són molt importants, però la immigració il·legal s’ha de vigilar. No vam expulsar mai gitanos per ser gitanos. La nostra obligació era tancar aquells campaments. A mi no em faran passar per un racista o per algú que vagi contra els gitanos.

Anem a Barcelona. A la concreció. Quina serà la fórmula de la seva candidatura?

És una candidatura independent. No estic en cap partit.

No anirà en coalició amb Cs?

No estic en cap partit. Amb una plataforma oberta, a Cs, això sí, ho he reivindicat sempre. És el primer partit a Catalunya i Barcelona. Tenir el recurs d’aquest partit i d’Inés Arrimadas és un plus per a la meva campanya, però no comptaré només amb Cs. Som al principi de la campanya, i incorporaré molts elements del catalanisme moderat, gent que ve del Partit Socialista, del maragallisme. I gent independent. Aquests espais seran oberts a Cs, al catalanisme moderat, a l’esquerra, i buscarem la gent que siguin els millors per a Barcelona.

Ens pot dir noms?

No. Primer hi ha un nom, el meu. Donaré l’equip quan estigui preparat. Encara queda.

El número 2 serà una dona?

Ho serà. M’agradaria molt que fos algú que representi l’empenta de la joventut i dels barris populars.

Què representa la seva llista?

Vull representar el canvi. Soc l’únic que pot presentar un canvi amb la credibilitat necessària per a Barcelona. L’alcaldessa ha fracassat i ha ferit Barcelona.

Vostè m’ha donat tres prioritats: atur, habitatge i seguretat. Digui’m una política per a cadascuna.

Barcelona s’està degradant. I a més de la crisi econòmica, hi ha hagut la gestió d’Ada Colau. Ha fracassat no només amb el tema de la seguretat, també amb les polítiques socials i l’habitatge. A més, hi ha hagut les conseqüències del Procés. Hem de recuperar Barcelona. I recuperar la imatge, la inversió, el turisme de qualitat, la construcció d’hotels de gran nivell...

Seguretat.

Lideratge, confiança en la Guàrdia Urbana, de 1.000 a 1.500 llocs de treball suplementaris durant la legislatura i donar més recursos a la policia de proximitat i la investigació judicial.

Habitatge.

És un tema molt complicat i no hi hem de fer demagògia. Només s’hi trobarà solució amb una visió metropolitana. Falta espai a Barcelona. No pot ser l’única solució, però amb una visió de l’urbanisme i l’arquitectura de Barcelona es pot construir amunt, torres més altes. Segon, pactant. No declarant la guerra al sector privat. Però insisteixo en dues idees. La primera és que cal acabar amb la idea de crear enemics. El populisme, d’una manera o altra, ha de buscar enemics. L’altre tema és construir la metròpoli, la gran Barcelona.

Aquí necessitarà pactar amb la Generalitat de Catalunya i l’Estat.

Volem que Barcelona sigui una ciutat estat, crec que són les grans ciutats les que canvien el món. Vull fer de Barcelona la primera ciutat ecològica d’Europa.

¿Es veu amb força suficient, i tindrà prou cooperació de l’Estat, per aconseguir tenir la governança de l’àrea metropolitana i convertir Barcelona en una ciutat estat?

Jo crec que sí. No dic que sigui fàcil. Madrid ha d’escoltar Barcelona. La gestió d’Ada Colau amb el tema del Procés fa perdre llocs a Barcelona en el rànquing internacional. Hem de ser forts, potents, ambiciosos, i necessitem l’Estat. Però la resta d’Espanya necessita també Barcelona. Un alcalde amb la meva experiència i amb el suport dels barcelonins pot obtenir molt del govern de Madrid.

Anem a polítiques concretes. ¿S’ha d’unir el tramvia per la Diagonal?

No és la prioritat.

Quins serien els seus eixos de la política de mobilitat de Barcelona?

Reduir l’ús del cotxe, com a tot arreu. I una bona organització de la complexa convivència en l’espai públic del cotxe, el vianant, la bici, la bici elèctrica, el patinet, el patinet elèctric... I no diré que Ada Colau ho hagi fet tot malament en aquest sentit.

Com es mou per Barcelona, vostè?

Em moc molt a peu, ara. És una manera de veure la ciutat i la gent. Em moc molt en taxi. Defenso molt els taxis. I em moc en metro i transport públic. Ho trobo normal.

L’alcaldessa proposa municipalitzar l’aigua. Com ho veu?

Els barcelonins diuen que això està ben gestionat. Dona aigua de qualitat i a bon preu. I no és una prioritat. Es necessita pragmatisme, il·lusió, bona gestió i fora la ideologia. La ideologia està matant la política i la democràcia a tot arreu a Europa.

Posi’m un altre exemple en què la ideologia de l’Ajuntament de Barcelona perjudiqui la ciutat.

L’única gran proposta del partit de Colau són càmeres per vigilar la policia. Això és ideologia. Part d’aquest equip ve de moviments okupes, i s’ha deixat fer. Hi ha un altre problema, el top manta. Aquí els manters poden fer el que volen. Ja no tenen por de la policia. Tot això és ideologia que desorganitza la ciutat.

Què faria vostè per treure el top manta del mig del carrer?

Fer respectar la llei. No poden sentir-se segurs venent aquest tipus de producte, que a més afecta els comerciants. Acabaré amb aquest problema i amb aquesta crida, que és la que coneixem a tot el Mediterrani, on finalment pots venir a Barcelona perquè no hi tindràs cap problema. Acabarem amb el problema del top manta, i portarem una lluita de cada dia als barris on hi ha droga i narcopisos.

¿Amb qui estaria disposat a pactar i amb qui mai?

Amb tots els que vulguin. Sobretot si soc la llista més votada. Hi ha una tradició que potser es respectarà, els socialistes. Primer, és la meva família política.

La seva família política en aquestes eleccions estarà per tot arreu. Maragall a ERC, el PSC...

Barcelona necessita els socialistes. Jo els necessito. Potser ells em necessiten. Per això he fet aquesta crida al PSOE, a Pedro Sánchez i als socialistes catalans perquè vinguin a la meva plataforma. S’ha de ser generós. Crec que per als barcelonins seria una aposta molt generosa i potent.

Qui li va fer la primera proposta de presentar-se per Barcelona?

Gent de Barcelona, no de partits. Vinculada a SCC, que conec del món intel·lectual.

I qui finança la campanya?

Els que volen. He muntat una associació per donar recursos a la candidatura, i només poden ser aportacions particulars. Està prohibit que una empresa doni diners. Farem una crida important perquè els ciutadans puguin contribuir a la campanya.

¿Està d’acord que polítics i representants cívics siguin a la presó?

Puc entendre la part emotiva que hi ha en la societat catalana. Però el que ha governat ha de respectar la justícia. La justícia espanyola és independent. Ells sabien el que podia passar, que estaven violant la Constitució espanyola i l’Estatut.

Creu que hi va haver violència?

Hi va haver una violència política en el sentit que es va organitzar una consulta que no era legal i no respectava la carta magna. Vull tenir un discurs de moderació i respecte. Però tothom sap perfectament que m’oposo totalment a la independència de Catalunya.

¿Es presentarà en contraposició a una llista independentista?

Hi ha independentistes que poden votar per un alcalde que vol recuperar Barcelona. La gent que ha votat CiU, Trias o Puigdemont perquè anaven contra el govern de Mariano Rajoy, la gent del seny que s’estima Barcelona, que sap que l’ordre és important, que són comerciants, aquesta gent no pot acceptar el desordre i l’aliança entre el populisme i el separatisme.

Vostè és republicà?

Soc un republicà francès. Ser republicà és un estat d’esperit, una forma de ser.

Per què els seus valors canvien quan travessa la frontera?

El règim no canvia els valors. Coneix perfectament l’argument. Hi va haver un pacte el 1978 amb una monarquia constitucional. És una gran democràcia.

¿Creu que el pacte està prou actualitzat per a l’Espanya i la Catalunya del 2018?

Sempre es pot actualitzar, però som en un moment fràgil: crisi, corrupció i Procés. Per a un país com Espanya són reptes complicats.

Ens falten els líders?

Potser. I és cosa de partits, ens falta que en lloc d’apostar pel curt termini o els seus propis interessos, vegin que ens hi estem jugant la història. Hi ha un gran perill, que Europa surti de la història. El populisme, el repte de la immigració... Per a mi el gran repte d’Europa és l’Àfrica, que doblarà la seva població. Aquests reptes necessiten lideratge, i sobretot capacitat de pactar. Per pactar s’ha de parlar. Soc un optimista i sé que és difícil. Veig el racisme, l’antisemitisme, la violència política que torna per tot arreu.

Permeti’m una última pregunta. ¿Sap quant val el bitllet de bus o la T-10 d’una zona?

Acabem de parlar de temes molt importants. No vull entrar en aquest debat, o parlar de quant costa el pa... Li puc dir que quan agafo el taxi és entre 7 i 10 euros el que faig. Entrar en aquest debat no interessa als barcelonins.