Marta Rovira: "No podia arriscar-me a estar entre vint i trenta anys a la presó per delictes que no vaig cometre"

BarcelonaLa secretària general d'ERC, Marta Rovira, trenca el silenci que mantenia des que marxar a l'exili a Ginebra. Ho ha fet en diverses entrevistes, una a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i una altra al diari suís 'Le Temps', en les quals argumenta la seva sortida de territori espanyol. "No podia arriscar-me a estar entre vint i trenta anys a la presó per delictes que no vaig cometre quan la meva filla té set anys d'edat", assegura. Rovira va marxar el 23 de març, quan estava citada a declarar al Tribunal Suprem juntament amb Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva, empresonats des d'aquell dia. "He marxat a la força, obligatòriament, si no el que havia d'assumir eren les conseqüències d'una persecució política absolutament desproporcionada que no cap en un sistema polític democràtic", justifica la secretària general d'ERC en la seva entrevista a l'ACN.

Rovira explica en l'entrevista a 'Le Temps' que no descarta demanar asil polític, però puntualitza que "no és el moment". De fet, segons la dirigent republicana, hi ha determinats tribunals que volen escoltar les raons dels líders independentistes encausats i "sembla que les comencin a compartir". Per això, Rovira defensa que cal seguir denunciant que no s'ha comès cap delicte de violència "davant dels tribunals que faci falta i amb la consciència que això va en benefici de tots", en referència també a la decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat Carles Puigdemont i descartar el delicte de rebel·lió.

"No sé quan podré tornar, soc conscient que he marxat per molts anys"

La líder d'ERC subratlla que s'ha posat a disposició de les autoritats suïsses a través del seu advocat Jean-Marc Carnicé, amb despatx a Ginebra, i assumeix que entoma la vida a la ciutat helvètica des d'una perspectiva "a llarg termini". "El que més m'entristeix és que no sé quan podré tornar. Soc conscient que he marxat per molts anys, que he deixat enrere moltíssima gent que m'estimo, molts paisatges, la meva ciutat i que la meva família haurà de fer un canvi brutal de vida", ha afegit. En aquest sentit, anota que la seva filla i el seu marit es traslladaran al país helvètic quan acabi el curs escolar. Amb tot, rovira ha estat discreta a l'hora de desgranar la seva agenda a Ginebra i s'ha limitat a dir que ha fet "alguns contactes molt diversos i de molts tipus" i ha afegit que "hi ha molta gent a nivell internacional que està interessada pel que passa" a Catalunya.

En la línia del que va expressar en la carta que va adreçar a la militància d'ERC el dia que se'n va anar, Rovira afirma que a Barcelona no es podia sentir "lliure". "Vivia en una presó interior; em seguia constantment la policia pel carrer", destaca l'exdiputada, que afegeix que fins i tot la seva filla li feia notar la persecució policial. Rovira assegura que a Catalunya se sentia "absolutament coaccionada i amenaçada". De fet, segons explica Rovira a l'ACN, el seu exili també ha estat "una mesura de protecció personal" pensant també en la seva filla de 7 anys.

Per què Suïssa?

Rovira, que ha seguit els passos de la cupaire Anna Gabriel marxant a Suïssa, assenyala que es tracta d'un país que és un "exemple pel que fa al respecte dels drets fonamentals i la separació de poders". "Vaig venir a Suïssa per protegir-me de la persecució política contra la meva persona i la meva família. Si encara fos a Espanya, estaria entre reixes, ara mateix", considera Rovira, que assegura que no pot ser objecte d'un "judici just" a l'estat espanyol. "Espero haver arribat aquí en part per poder recuperar la llibertat d'expressió, l'exercici dels meus drets civils i polítics, perquè a Catalunya era pràcticament impossible", ha lamentat. "La situació ja era tensa i ara s'ha agreujat després que la policia i el ministre d'Interior descriguin com a terroristes les manifestacions", apunta en relació a la detenció de la membre del CDR de Viladecans Tamara Carrasco.

En l'entrevista, Rovira critica la resposta dels governs espanyols, "ja fossin del PP o del PSOE, no ha canviat res". "En lloc de seure en una taula a parlar, tot passa per un tribunal penal", critica la líder d'ERC, que defensa "construir un diàleg entre els partits". La secretària general dels republicans diu que continuarà en el càrrec perquè el president del partit i altres membres són a la presó. "Hi hauria un buit si dimitís ara", opina.