Per què falla la coordinació entre Mossos i policies estatals?

La subcomissió que reuneix periòdicament els tres cossos a Catalunya per tractar temes de terrorisme disposa de poques dades, perquè la informació valuosa és a Madrid

"Ja els agradaria a les policies d'altres països estar com nosaltres en matèria de coordinació, tot i que és cert que les coses no són perfectes i que ha de millorar. Jo ho he reclamar en algun moment". Amb aquesta barreja de prudència i franquesa  tan pròpia de la seva manera d'expressar-se públicament, el cap dels Mossos d'Esquadra ha volgut avui calmar els ànims en una entrevista a RAC1.

Josep Lluís Trapero tenia al davant tres periodistes especialitzats en seguretat convidats per Jordi Basté a una tertúlia sobre l'amenaça terrorista jihaditsa a 'El món a RAC1'. Alertaven –especialment Antonio Baquero, d''El Periódico'– que Catalunya està en risc per la falta comunicació entre cossos policials. I el comissari no podia negar les tensions i la falta de canals d'informació però no volia deixar que l'alarma social es disparés.

El cas de la xivatada, oficialment oblidat
És públic l'episodi de la primavera passada, en què  dos agents de la Policia Nacional van alertar uns sospitosos de jihadisme que eren investigats pels Mossos. La policia de la Generalitat ho va denunciar a l'Audiència Nacional i el cas es va arxivar sense cap conseqüència –més enllà d'una possible estirada d'orelles interna per als dos implicats.

Trapero vol donar el cas per tancat. Manté que va ser incident aïllat atribuïble només a dos agents i no a una decisió del cos estatal. I avui ha assegurat que la ferida que va deixar aquest cas ha cicatritzat. Per demostrar-ho, ha explicat que ahir mateix es va reunir la subcomissió que aplega periòdicament responsables d'antiterrorisme dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Una subcomissió gairebé ornamental
Efectivament, aquesta subcomissió es va reunir ahir i ho fa amb relativa freqüència: el problema és que és poc productiva perquè no pot ser-ho més. De fet, és un òrgan gairebé ornamental. En la trobada d'ahir, segons han indicat fonts coneixedores del cas a l'ARA, tenien més informació sobre els atemptats de París els membres dels Mossos que els dels cossos estatals, perquè les dades 'bones' de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil són a Madrid, no a Barcelona. És quasi com si un responsable regional de Mossos hagués d'informar la Policia Nacional del que saben els Mossos en matèria de terrorisme.

Encara que que els agents estatals que assisteixen a aquestes reunions són especialistes en informació –'informació' és el terme que s'utilitza policialment per referir-se a matèries especialment sensibles, el que se'n diu en altres àmbits 'intel·ligència'–, estan destinats a Catalunya, lluny del centre on es mouen les dades, sobretot les que arriben de les relacions internacionals... o bé no estan autoritzats a difondre-les. El cas és que no flueixen.

És per això que tant el conseller d'Interior de torn –ara mateix, Jordi Jané– i els comandaments del cos català –actualment, Trapero– sempre reclamen estar presents en la mesa que es reuneix a Madrid, on es mou la informació realment útil i on serien  realment útils les dades que poden aportar els Mossos, que també en tenen de pròpies. Aquesta reivindicació de la conselleria, que es basa en gran part en la demanda de participar en la decisió de quin ha de ser el grau d'alerta en cada moment –en època de Felip Puig es va firmar que a Catalunya s'establiria sempre el mateix que el que dictés el govern espanyol–, ha trobat avui finalment una resposta de l'Estat: el ministeri d'Interior ha convidat la policia catalana i la basca a la pròxima reunió per avaluar el nivell de risc

Per què passa això?
L'origen de la paradoxa que és la subcomissió d'informació és en els acords que es van firmar arran de l'aprovació de l'Estatut
del 2006.  L'article 164 d'aquest text –que és una llei orgànica estatal– atorga als Mossos competències en matèria de terrorisme i estableix que la policia catalana "participa en el bescanvi d'informació en l'àmbit internacional i en les relacions de col.laboració i auxili amb les autoritats policíaques d'altres països". Atesa la vaguetat d'aquesta frase, calia desenvolupar-la o concretar-la amb lleis de rang menor o reglaments, i no s'ha fet.

Només es van aconseguir uns acords que operativament es consideren descafeïnats i que estableixen que es crearà una comissió d'alt nivell, amb els caps i subcaps dels tres cossos –que no s'ha reunit mai– i tres subcomissions: una de sala operativa, una d'investigació i una d'informació. Aquestes subcomissions es reuneixen periòdicament però solen ser "poc productives", segons les fonts consultades per l'ARA.

Tanmateix, tant aquestes fonts com el mateix Trapero entonen un "no estem tan malament". "No és que no hi hagi cap intercanvi d'informació. Els especialistes es reuneixen de tant en tant i parlen del que cal a nivell tècnic, i hi ha intercanvi de memòries", citen com a exemple. 

"Sense que puguem dir que això està resolt, hem fet passos. Per exemple, col·laborem sovint amb el CNI i tres de les últimes investigacions sobre terrorisme jihadista les hem dutes amb la Guàrdia Civil. Pel que fa a la investigació i prevenció del terrorisme hi ha elements per dir que anem bé", sentencia Trapero.

Interioritats tècniques
De tota manera, no tot s'acaba en aquesta primera lectura. Hi ha un altre nivell en el qual s'encallen qüestions per causes poc clares. Per exemple, fa mesos que està encallada la firma de d'un conveni perquè els Mossos participin en un òrgan anomenat Citco (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat). Hi ha hagut gestions d'alt nivell operatiu perquè els Mossos poguessin integra-s'hi (és l'òrgan on es creuen dades entre la delinqüència anomenada 'comú' i els individus que actuen en l'àmbit del terrorisme) i la firma del conveni està aturada des de fa mesos. El conflicte dels darrers mesos per la xivatada de l'abril i, després, el període electoral a Catalunya, han paralitzat el tràmit, però fonts dels Mossos d'Esquadra interpreten que Madrid està tant o més interessat que Barcelona a firmar aquest acord, perquè la informació del dia a dia dels Mossos és molt valuosa per tenir una visió de conjunt. 

Més continguts de