LA NOVA LEGISLATURA
Política 10/01/2018

Mundó deixa la política

El conseller és l’únic membre del Govern que es va presentar el 21-D que renuncia, ara per ara, al Parlament

Aleix Moldes
4 min
Mundó deixa la política

BarcelonaVa passar 33 dies a la presó d’Estremera per haver format part del Govern que va culminar la declaració d’independència i, quatre hores després de quedar en llibertat sota fiança, Carles Mundó es convertia en el gran protagonista del començament de la campanya electoral d’ERC a Vic. “He promès a Junqueras que no descansaré fins a aconseguir que tothom que és a la presó o lluny de casa pugui tornar amb la seva família”, assegurava aquell dia. Un compromís a què no renunciarà ara que tornarà a fer d’advocat. Mundó va anunciar ahir que no prendrà possessió de l’acta de diputat “per motius personals” i tampoc repetirà com a conseller de Justícia en el futur executiu, malgrat les negociacions de Junts per Catalunya i ERC per “restituir el Govern legítim”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Mundó deixa la política amb la mateixa discreció amb què ha exercit els seus càrrecs públics. Ahir va arribar al Parc de la Ciutadella a mig matí, va anunciar en declaracions a l’ACN que renunciava a l’acta de diputat i no va passar més de mitja hora al Parlament per acomiadar-se dels companys de grup. És el primer diputat electe que renuncia a l’acta en una legislatura que formalment encara no ha començat. La decisió, explica, l’havia pres feia temps -en campanya ja es va mostrar reticent a seguir a la primera línia política-, però no va ser fins ahir que va fer un pas que ja sabia al detall la direcció d’ERC, començant pel seu president, Oriol Junqueras, amb qui Mundó va compartir cel·la abans de quedar en llibertat. “Després d’una etapa intensa en la política institucional, he decidit tornar a la vida professional, a exercir d’advocat, que és el que he fet sempre”, explicava a l’ACN.

ERC perd una de les persones més valorades dins el partit, el dirigent que generava més consens amb JxCat i el PDECat. De fet, el seu nom havia sonat les últimes setmanes com un dels possibles substituts de Carme Forcadell a la presidència del Parlament, en cas que finalment l’expresidenta de l’ANC decideixi fer un pas al costat.

Pendents de Brussel·les

La renúncia del conseller obre la porta del Parlament a Gerard Gómez del Moral, número 19 dels republicans per Barcelona, que ja va ser diputat la legislatura anterior a les files de Junts pel Sí. Mundó ha sigut el primer a renunciar, però no serà l’únic que ho faci a Esquerra. La majoria sobiranista no està garantida si el partit manté tres vots bloquejats -dos a Brussel·les i un a la presó-, i es mantenen els contactes perquè Antoni Comín i Meritxell Serret deixin l’escó i permetin que corrin les llistes. Però fins ahir encara no estaven tancades. De fet, el diari digital El Món va anunciar que Comín ja ha presentat la seva credencial per ser diputat la pròxima legislatura. Tot i això, ni ell ni cap altre representant d’ERC han presentat encara la declaració de béns i activitats ni ha promès o jurat el compliment de la Constitució, requisits necessaris per ser diputat de ple dret. De fet, Esquerra va reunir ahir els diputats que seran novells la pròxima legislatura per explicar-los els tràmits que hauran de seguir abans de començar la tasca parlamentària.

A més de Comín, de qui ERC no confirma oficialment que hagi presentat la credencial, els republicans ja han començat el tràmit perquè el seu cap de llista, Oriol Junqueras, sigui diputat la pròxima legislatura. Ell és, de fet, qui més pressa té per accedir a la condició de diputat. Segons fonts consultades per l’ARA, la necessitarà per reclamar el permís penitenciari per poder participar el 17 de gener en la constitució del Parlament i també com a argument per reclamar el trasllat a una presó catalana. El 3 de gener, els altres dos diputats en presó preventiva, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, tots dos de JxCat, ja van presentar les seves respectives credencials.

A Junts per Catalunya també s’esperen les renúncies dels dos diputats electes que acompanyen Carles Puigdemont a Brussel·les. Ahir, ni Lluís Puig ni Clara Ponsatí van presentar les credencials, a diferència del que van fer la resta de diputats del grup, inclòs el president de la Generalitat.

Negociacions per a la mesa

Feia mesos que el Parlament no vivia una jornada intensa de reunions com la d’ahir. ERC es va reunir amb la CUP per garantir la majoria sobiranista, però van ser els comuns els grans protagonistes de la jornada. Entre ahir i avui es reuneixen amb tots els grups de la cambra amb una proposta: que Joan Josep Nuet torni a ser secretari de la mesa per garantir la “pluralitat” de l’òrgan. Amb 8 diputats necessitarien que ERC renunciés a un dels dos llocs que li pertoquen (JxCat i Cs ja ho han descartat), cosa que trencaria la majoria independentista. Ciutadans, per la seva banda, va assumir ahir que no podrà presidir la mesa.

Carles Mundó

L’home que va tancar la Model i va anul·lar els judicis franquistes

Carles Mundó (Vic, 1976) serà recordat per dues de les decisions més simbòliques del primer Govern independentista de la Generalitat. Ell va ser l’encarregat, després de 113 anys, de certificar el tancament de la Model i ell va ser un dels principals impulsors de la llei que declarava nuls els tribunals franquistes i les sentències que en derivaven. Dues decisions simbòliques que poc tenen a veure amb el Procés i que han servit per reivindicar la tasca de l’executiu més enllà de la independència.

Mundó és un home discret i probablement el conseller més valorat pels seus companys de Govern. Pels del PDECat, amb qui va treballar colze a colze sense importar les adscripcions ideològiques. I pels d’ERC, amb qui va demostrar compromís fins a l’últim dia tot i no compartir la DUI. El dia abans de declarar a l’Audiència Nacional va esmorzar amb els seus tres fills per explicar-los que passaria una temporada a la presó. 33 dies a Estremera i una causa pendent per rebel·lió no impediran que continuï reivindicant la innocència dels investigats per l’1-O. Ahir va anunciar que deixava la política.

stats