ENTREVISTA

Nico Krisch: “Si Espanya no permet a Sànchez ser investit, violarà les seves obligacions”

Nico Krisch, codirector del Centre de Governança Global de l’Institut d’Estudis internacionals de Ginebra, és membre de l’equip que coordina l’estratègia jurídica dels presos i exiliats

Nico Krisch és codirector del Centre de Governança Global de l’Institut d’Estudis Internacionals de Ginebra. Forma part de l’equip d’advocats que coordinen l’estratègia internacional dels presos i exiliats. I, de fet, és qui va elaborar la demanda de Jordi Sànchez davant del Comitè de Drets Humans de l’ONU.

¿La independència de Catalunya serà una qüestió europea en els pròxims anys?

Dependrà de com es desenvolupi la política. És difícil dir-ho. Penso que en termes de respecte de drets humans serà un gran tema. Però en termes polítics dependrà de si el moviment es reagrupa i guanya força.

Depèn de si torna a produir-se un moment àlgid com el de després del referèndum de l’1 d’octubre.

Ara és un moment crític per al moviment independentista: bona part dels seus líders són a la presó o a l’exili; la mobilització és difícil; ha perdut el control de les institucions, i li costarà un temps tornar a l’ofensiva. Si passa, els líders europeus poden veure que és una qüestió que no desapareix tota sola i que potser no podien confiar tant com pensaven en Espanya.

Fins a quin punt és important que l’independentisme superi el 50%?

És difícil afirmar que pots assolir la independència si no tens una majoria que és clarament del 50% dels votants com a mínim. Tenir el 48% i la majoria parlamentària no ven prou per dir que és clar que es vol la independència. El moviment hauria de treballar per arribar a una majoria del 52% o el 53%.

Sigui quin sigui el percentatge que surti en unes eleccions, ¿el referèndum sempre s’haurà de fer?

Si és possible. El referèndum serà molt difícil si no hi ha un govern radicalment diferent a Madrid. A part de Podem, la resta és improbable que tinguin un posicionament diferent del de Mariano Rajoy. Seran més durs o més tous, però en general jugaran les cartes per evitar que es faci un referèndum. No és probable arribar a una majoria al Congrés per a un referèndum acordat.

I si se supera el 50% a les eleccions, es pot assolir la independència?

No hi ha normes sobre quan els altres països reconeixen o accepten una independència. Té a veure amb factors polítics, estratègics [...] i no és clar que encara que s’arribi a una majoria de més d’un 50% o 60% els altres països et reconeguin. Somalilàndia [autoproclamada independent al nord-oest de Somàlia] ha estat dècades en els llimbs: funciona de facto com un país però sense reconeixement internacional.

S’ha de tenir aliats a fora.

Sí, és un procés lent trobar simpaties a la causa.

I en els processos judicials contra el Procés, quin paper pot tenir el Comitè de Drets Humans de l’ONU?

Els casos individuals tenen mecanismes per denunciar Espanya. Tarda anys, no té efecte immediat però pot tenir conseqüències. Si obté un nombre suficient de condemnes per violacions de drets, a poc a poc pot començar a construir-se la imatge que Espanya no s’està comportant com ho hauria de fer i que no respecta els drets dels catalans. És un pas important per canviar la mentalitat de la gent de fora d’Espanya.

El Comitè ha instat Espanya a garantir els drets polítics de Jordi Sànchez a través de mesures provisionals. Són d’obligat compliment?

Les mesures provisionals són, d’entrada, vinculants per al conjunt de l’estat espanyol. En l’àmbit de la llei espanyola, les obligacions derivades del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics tenen l’estatut de les normes ordinàries, de manera que el Suprem ha de complir amb aquesta base. I els drets de la Constitució s’han d’interpretar d’acord amb els drets humans internacionals.

Però quines conseqüències té tornar a vetar l’elecció de Sànchez?

Si Espanya no permet a Sànchez ser elegit, violarà les seves obligacions respecte a la llei internacional. Les seves resolucions no tenen una execució directa [no hi ha sancions], però [incomplir-les] sí que té costos reputacionals. Espanya tindrà més dificultats per presentar-se com un estat fidel a la llei i això pot influir en el posicionament dels tribunals que decideixen les extradicions, inclosa la de Carles Puigdemont.

Per què amb Puigdemont no es van demanar mesures provisionals?

El cas de Puigdemont era procedimentalment més difícil perquè no estava detingut i no hi havia una decisió judicial denegant-li l’assistència al Parlament com a Sànchez.

Quin és el procediment del Comitè per estudiar els casos?

Un cop presentada la demanda, el Comitè invita l’estat a enviar les seves observacions. Llavors el demandant pot tornar a respondre a l’estat. Al final el Comitè decideix sobre l’admissibilitat de la demanda i si hi ha una violació de dret.

Per què no s’ha fet el mateix al Tribunal Europeu de Drets Humans?

Estrasburg és molt reticent a prendre mesures cautelars. Per la violació de drets polítics és difícil que ho faci.La seva política és restringir-les en casos de risc de la vida i la integritat física.

Quina incidència té que Espanya aparegui en l’informe de l’Alt Comissionat de l’ONU per la resposta al cas català?

És molt significatiu. L’informe és un reflex del nivell de preocupació que els organismes de drets humans de l’ONU mostren en determinats estats. Quan hi ha preocupacions en un país, es menciona. El fet que hi apareguessin amb tanta claredat la violència policial i les detencions a Espanya i que hagi demanat una solució política és significativament més important que altres posicionaments que s’han fet sobre països de l’Europa Occidental.

El síndic va demanar a l’oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU la creació d’un relator específic pels drets humans a Espanya. Quines probabilitats d’èxit té?

Dubto que es pugui fer. Els relators de l’ONU són creats pel Consell de Drets Humans i es necessitaria el suport diplomàtic d’una majoria d’estats membres.

Més continguts de