Ningú a Europa té més ministres que Sánchez
Només Itàlia, Polònia, el Regne Unit i Suècia igualen en nombre de membres l'actual govern espanyol
BarcelonaNo hi ha cap govern a la Unió Europea (UE) que superi la dimensió del primer govern de coalició de l'Estat. L'executiu que ja presideix Pedro Sánchez, amb 22 carteres, s'ha situat al costat dels estats comunitaris amb més membres. Itàlia, Polònia, el Regne Unit i Suècia també tenen consells de ministres amb 22 integrants, els mateixos que ahir van jurar el càrrec a l'estat espanyol. Ho van fer davant del rei en una de les sales del Palau de la Zarzuela, que va quedar petita.
La tònica general a la UE no és la de formar governs amb més de 20 ministres, sinó que dels 28 estats membres només cinc arriben a aquesta xifra. La majoria de països se situen en una mitjana d'entre 15 i 17 membres, sumant vicepresidències i ministres sense cartera. Els països que actualment tenen menys persones assegudes al consell de ministres són Bèlgica i Xipre, amb 12 cadascun.
Si bé no hi ha cap país de la UE que actualment superi Espanya en nombre de membres al govern, sí que hi ha un precedent a l’Estat que s'endú el rècord de membres en un executiu: durant la primera legislatura espanyola, el llavors president, Adolfo Suárez, va arribar a tenir fins a 21 ministres i dos vicepresidents, i en l’última remodelació d'aquell govern, prèvia a la substitució de Suárez per Leopoldo Calvo Sotelo (febrer del 1981), el gabinet del president de la UCD va passar a tenir 22 membres, com l'actual executiu.
Els executius socialistes, més nombrosos que els populars
El primer govern Sánchez, format després de la moció de censura a Mariano Rajoy, disposava de 17 ministres, com els que havia arribat a tenir José Luis Rodríguez Zapatero bona part del seu doble mandat. Aquella xifra inicial compartida amb Zapatero, però, no és la més alta d’un consell de ministres socialista. Entre el juliol del 1988 i el gener del 1991, Felipe González va arribar a tenir 18 ministres i vicepresidents, el nombre més alt (fins ara) després dels 23 ministres de Suárez. En general, això sí, el PSOE sempre ha tingut executius més nombrosos que el PP. Durant les etapes de poder dels populars, va ser José María Aznar que va assolir, amb 16 membres (abril 2000 - juliol 2002) el consell de ministres més ampli que ha vist el seu partit. Mariano Rajoy no va passar dels 13 i, de fet, va assolir el mínim històric de llocs al consell de ministres quan entre l’agost i el novembre del 2016 en va tenir només 10.
Cal tenir en compte, però, que si el nou govern de Sánchez és tan nombrós és, principalment, pel fet de ser el primer executiu de coalició a l’Estat, cosa que requeria satisfer les sensibilitats i demandes tant de PSOE com d’Unides Podem. El gruix de la composició final, que també implicarà que sigui un dels més cars fins al moment, inclou fins a quatre vicepresidències. L'estat espanyol no és l'únic que en té tantes a la UE, però el cas és força excepcional. Dels 28 estats membres, només deu tenen més d'un vicepresident al seu executiu i, d'aquests, només Bulgària i Croàcia tenen quatre vicepresidents. Aquesta xifra només la supera Eslovènia, l'únic país de l'organització comunitària amb cinc vicepresidències.
A la zona alta en termes de paritat
Les coincidències en els governs de Sánchez i Zapatero es repeteixen en termes de paritat. En el seu primer mandat (2004-2008), l’expresident va mantenir el 50% d’homes i dones al govern tret dels últims nou mesos, i en el segon govern (2008-2011) va fer que per primer cop hi haguessin més dones (9) que homes (8) durant un any i mig. Mai com amb Sánchez, però, hi havia hagut tantes dones a l’executiu: tant al seu primer govern com al que tot just es va estrenar ahir hi ha 11 dones, primer representant el 65% de l’executiu i ara el 50%, aconseguint de nou un consell de ministres totalment paritari. En governs del PP, el percentatge de dones ha arribat a ser com a màxim del 38% (durant l’etapa de Mariano Rajoy), si bé ja és més que en el primer gabinet de Felipe González (juliol 1986-1988) o durant bona part del govern de la UCD, en què no hi havia cap dona al govern, tret de la primera ministra de la història d’Espanya, Soledad Becerril (desembre 1981-1982).
L'empat entre el nombre de dones i homes al nou executiu espanyol es desfà si es comptabilitza la presència de Pedro Sánchez com a cap de l'executiu (mai hi ha hagut una dona a la presidència) i fa que Espanya no es pugui situar entre els països amb més dones als seus consells executius. De tota la Unió Europea, només hi ha quatre països que tenen més dones ministres que homes. Es tracta de Finlàndia (11 de 18), Àustria (8 de 14), França (9 de 16) i Suècia (12 de 22). La majoria de països, però, suspenen en paritat. L'estat que se situa a la cua és Lituània, amb només una dona dels 14 membres que formen el consell de ministres. El segueixen Grècia, amb dues dones dels 19 ministres que conformen el govern; Polònia, amb tan sols tres dones ministres dels 22 totals; Estònia, amb dues ministres dels 14 membres del govern, i Romania, amb tres ministres del total de 17.
