L'última raresa del cas Nóos: la misteriosa transferència de 12 milions de Telefónica a Odessa

El jutge Castro cita tres executius de la multinacional arran d'unes estranyes cartes trobades a l'ordinador d'un imputat de Barcelona que intenta implicar Iñaki Urdangarin

Una transferència bancària de 12 milions d'euros a un compte d'Odessa, Ucraïna, que el receptor rebutja; el gendre d'un rei perseguit per corrupció; una multinacional de les telecomunicacions i un jutge amb fama d'implacable. Podrien semblar ingredients d'una novel·la d'intriga però formen part de l'última volta de cargol que ha destapat la instrucció del cas Nóos, que és a la recta final i s'hauria de tancar en poques setmanes.

L'escàndol que ha arribat a enfangar la monarquia espanyola ha aconseguit tant de ressò que s'hi han vinculat alguns elements i històries estranyes que sovint no hi tenen gaire a veure. L'última podria ser una misteriosa "suposada transferència" de Telefónica a un compte bancari d'Odessa, Ucraïna, el desembre de 2007, en l'època en què Iñaki Urdangarin ja era conseller de l'operadora de telefonia. El jutge del cas Nóos, José Castro, ha citat aquest dilluns per al dia 31 quatre testimonis perquè declarin arran d'aquests documents: el qui els hauria escrit, Juan José López Ribes, i tres treballadors de la multinacional de les telecomunicacions.

Tot plegat sorgeix arran d'una sèrie de cartes i correus electrònics de López Ribes -imputat pel jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona arran d'un altre cas- dirigits a un alt càrrec de Telefónica, al jutge Castro mateix, i a l'advocat de l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres. Els documents, als quals ha tingut accés l'ARA, els varen trobar els investigadors en analitzar el disc dur de l'ordinador de López Ribes.

12 milions rebutjats

En les cartes dirigides a Enrique Medina, a qui identifica com a director de l'assessoria jurídica de Telefónica, López Ribes assegura que el 5 de desembre de 2007 va rebre una transferència de 12 milions d'euros per part de Telefónica a una societat seva que tenia quan vivia a Odessa, Ucraïna. "Al principi vaig creure que era una broma i vaig buscar la càmera de televisió", assegura López Ribes, quan li van dir que li havien transferit 12 milions de Telefónica pel concepte de "lloguer de línies" a l'oficina del banc d'Odessa. Manté que es va negar a acceptar els diners i que al cap de dos dies es va "veure obligat a abandonar Odessa i deixar-ho tot" perquè la seva comptable el va avisar que el director del banc li havia dit que hi havia una denúncia per estafa en contra seva.

A la primera carta del plec, del juliol de 2011, López Ribes culpa a la carta a Telefónica d'haver-li fet abandonar tot el que tenia a Odessa, ho valora en un milió i mig d'euros i els reclama els diners. "Només desitjo que reparin els danys que m'han ocasionat", diu, i insisteix que també ha escrit els advocats de Telefónica Santiago Fernández Balboa i Ana Zaforas i no li han fet cas. Els tres treballadors de Telefónica i l'autor de les cartes hauran de declarar com a testimonis el dia 31.

Sense credibilitat

Segons fonts properes a la investigació el fiscal del cas Nóos, Pedro Horrach, no dóna gaire credibilitat a la història de López Ribes que arriba a vincular amb Iñaki Urdangarin la "controvertida" i "suposada" transferència -segons la defineix el jutge a la providència d'aquest dilluns-. Però com que el fiscal ha rebut les cartes des de la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona, les ha trameses al jutge, que al seu torn ha citat els implicats a declarar com a testimonis.

En una altra de les cartes López Ribes arriba a proposar a Medina que li paguin 50.000 euros i li donin una feina a canvi de callar. El març de 2012, "a causa de la impossibilitat d'arribar a un acord", assegura que enviarà una còpia de la transferència al jutge del cas Nóos perquè n'investigui l'origen. Insinua, sense dir-ho, que té relació amb l'Instituto Nóos. "Suposo que al seu president i altres alts membres del seu consell d'administració no els farà molta gràcia veure's involucrats en el cas que investiga el jutge Castro", amenaça López Ribes.Manté que amb la transferència "es liquidaven totes les factures fetes per una fundació sense afany de lucre". Tot i que no hi ha registres que l'Instituto Nóos pagués res a Telefónica; més aviat insinua que Telefónica aportava els diners perquè Nóos tornés allò que havia cobrat de les administracions.

Vincle amb Nóos

López Ribes també diu a la carta que el va telefonar un diputat valencià de part d'un executiu de Telefónica dient-li que no es preocupés. Més tard insisteix que un executiu de Telefónica li havia dit que era un moment molt sensible perquè la transferència podia relacionar-se amb el nomenament d'Urdangarin, a qui no esmenta directament, i això els podia "perjudicar enormement". Assegura que la transferència no podia ser el resultat d'una estafa a Telefónica perquè això hauria volgut dir que "qualsevol pot estafar la seva companyia, cosa que ningú bé del cap podria creure". Insisteix que els diners haurien hagut de servir perquè una fundació sense afany de lucre tornés allò que havia cobrat de les administracions públiques però que s'ho havien repensat perquè fer-ho "encara aixecaria més sospites i s'acceptaria tàcitament la presumpció d'irregularitats". López Ribes amenaça en emprendre "accions legals i mediàtiques" i torna a reclamar diners.

Segons dues cartes més que consten als documents tramesos pel jutjat de Barcelona l'home també va escriure al jutge Castro i a l'advocat de Diego Torres, explicant-los la seva versió dels fets i assegurant que el control dels bancs a Odessa és "nul" perquè "per una comissió paguen en efectiu". Avisa que si telefonen a Medina els dirà que això ha estat una estafa a Telefónica però que això "és increïble". El jutge Castro també ha reclamat tota la informació d'aquesta transferència a Telefónica i a Cajasol, l'entitat a través de la qual s'hauria fet.

Més continguts de