INICI DE LA LEGISLATURA

Junqueras denuncia que els interessos del FLA són 16 cops superiors als que cobra el BCE

El vicepresident apunta que es podrien incrementar els impostos verds, però l'oposició li critica la manca de concreció i la CUP reclama una auditoria ciutadana del deute

El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha presentat aquest dilluns en comissió les prioritats del seu departament, el qual, segons ha afirmat, forma part d'un executiu que "no vol ser un Govern ordinari i autonòmic més, vol posar els fonaments de la futura República i que gestioni la situació econòmica i social complicadíssima en la qual estem submergits", dues qüestions que "són dos elements indestriablement lligats".

I és que, segons el líder d'ERC, " l'Estat usa sovint les eines en contra dels interessos dels ciutadans, com es posa de manifest en els recursos al Tribunal Constitucional (TC) contra els decrets per fer front a la pobresa energètica o les mesures en favor dels desnonats", motiu pel qual ha defensat que cal disposar de "totes les eines d’un estat per resoldre els problemes dels nostres conciutadans". Malgrat tot, ha ofert " establir i consolidar ponts de diàleg amb tothom els que vulguin transitar per aquests ponts" i amb els quals comparteixin algunes de les reivindicacions, en especial, els aspectes socials, en referència a Catalunya Sí que es Pot. De fet, ha anunciat que després d'aquesta compareixença iniciarà els contactes per negociar els pressupostos del 2016, els quals creu que arribaran el segon trimestre de l'any.

Suport per formar un front català a Madrid

Igualment, Junqueras ha indicat que "caldrà estar atents a la revisió del sistema de finançament", malgrat asseverar que "tot l'esforç que fem en aquest àmbit està abocat al fracàs", ja que "o el govern espanyol se situa en contra de l’acord o, un cop subscrit, l’incompleix". "Esperem el màxim suport de cara a l’exigència d’un altre sostre de dèficit", ha demanat als altres grups, i "també per adequar els tipus d’interès del FLA als tipus d’interès general". I és que, segons ha criticat, els interessos del FLA són del 0,834%, mentre que el Banc Central Europeu presta recursos a l'Estat al 0,05%.

El vicepresident ha posat molt èmfasi durant la seva intervenció, i ha dit que "es multipliquen per 16 els interessos per fer una sola transacció". "És escandalós, està fora de qualsevol normalitat de mercat al món", ha afirmat, un fet que el diputat de Junts pel Sí Roger Torrent ha titllat d'"usura". En aquest sentit, tal com fixa l'annex de la resolució del 9-N votada amb la CUP, manté el "compromís d’ estudiar el deute i els tipus d’interès, per intentar ajustar-los", tant pel que fa als interessos del FLA com els de la banca privada resident.

Bona situació econòmica, finances precàries

Així, Junqueras ha defensat que "l’economia catalana es comporta singularment bé", fins al punt d'assegurar que és "la millora en la zona euro", pel que fa al creixement del PIB, gràcies sobretot al sector exterior (exportacions, turisme, inversió externa...), malgrat destacar també "elements clarament preocupants" com l'atur. "Aquesta situació favorable no té una justa correspondència amb la situació de les finances públiques del nostre país, i això fa que no es pugui posar aquesta millori al servei dels ciutadans", ha lamentat, referint-se a les competències laborals o de pensions, en mans de l'Estat, qui també recapta sobre el 95% dels impostos dels catalans i fixa unes "bestretes sistemàticament a la baixa, cosa que ajorna com a mínim dos anys la repercussió de la millora econòmica".

D'aquesta manera, el vicepresident ha avançat que, en termes equivalents, el dèficit del 2015 serà inferior al del 2014 (malgrat que, de facto, creixerà, atès que se li afegeixen noves despeses a l'hora de comptabilitzar-lo). I això mentre que, segons denuncia, l'Estat segueix sense haver pagat disposició addicional tercera, el fons de competitivitat, la llei de dependència i els recursos per a polítiques laborals, i a més, frena l’impost a la banca.

Dubtes entorn de l'impost de successions

En aquest sentit, ha avançat que impulsarà un pla d’eficiència de la despesa que s’articularà des del departament i s’aplicarà a tota la Generalitat i les properes setmanes s’iniciaran els contactes per als nous pressupostos. Per quadrar-los, ha apuntat que "es poden estudiar noves vies de fiscalitat", tot i que sense indicar quines, atès que ha destacat que aquesta via ja s'ha espremut els darrers anys i ha mostrat dubtes a l'hora d'incrementar l'impost de successions, com reclama la CUP, ja que ha apuntat que hi pot haver ara una doble imposició d'aquest tribut i amb l'impost de patrimoni o fins i tot amb l'IBI.

En aquest sentit, ha insinuat la possibilitat d'incrementar els impostos verds, però ha avisat que "pujar o disminuir impostos no és bo en si mateix", sinó que "és una eina", la qual cal usar en funció del nivell de partida o del context. "No es pot analitzar aïlladament si és bo o no", ha insistit, atès que troba una " greu irresponsabilitat fixar una decisió sobre un impost sense tenir en compte la globalitat". En aquest sentit, ha apuntat que la recaptació de l'impost de successions el 2015 va rondar els 450 milions i ha avisat que, pel fet d'incrementar les taxes, es podria reduir el nombre de pagadors.

Quant a la Hisenda pròpia, "hi ha molta feina a fer", i ha afirmat que la Generalitat estalviarà 10 milions realitzant la recaptació per via executiva dels tributs propis i cedits, que ara està cedida a l'Estat –que cobra per fer-la–, i estalviarà entre 22 i 24 milions per cobrar directament els impostos de successions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que ara fan les oficines liquidadores dels registradors de la propietat. Igualment, això implicarà un redimensionament de l'Agència Tributària de Catalunya, de la mà de les diputacions i l'estructura de Tributs de Catalunya, ampliant de les actuals 53 oficines fins a 140 arreu del país.

L'oposició critica la poca concreció

Després de la intervenció inicial, els grups parlamentaris han acusat Junqueras de no haver concretat exactament els seus objectius. Així, Antonio Espinosa (C's) ha criticat que no hagi fet "propostes per millorar la situació econòmica o fomentar la productivitat i canviar el model productiu", o per reduir el sector públic. "Aquí es fan les coses malament i, quan això passa, sempre es trasllada la responsabilitat a Madrid", ha etzibat, i ha afirmat que el vicepresident pretén "burlar" la sentència del TC contra la llei per edificar la Hisenda pròpia.

Així mateix, Oscar Ordeig (PSC) ha reclamat una modificació de l'impost de successions, ja que abans de la reforma del tripartit permetia recaptar uns 1.000 milions anuals, mentre que el 2014 es va tancar amb 312 milions –l'any següent, però, va créixer–. " Com faran la Hisenda pròpia amb les dificultats actuals, en la situació de les finances de la Generalitat?", ha requerit.

Coscubiela defensa una aliança de les autonomies contra l'Estat

Al seu torn, el portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha demanat actuacions contra l'atur, per fer créixer els salaris i per fer augmentar el tamany de les pimes, però també teixir aliances amb altres comunitats per fer front a l'Estat, per fer créixer el sostre de dèficit públic, cosa que serà "més difícil si no genera empatia" i s'intenta mentre avisa que en 18 mesos es vol marxar. El diputat també ha volgut saber si el Govern es planteja impagar part del deute o si modificarà l'impost de successions. "Potser és un govern més guai, però si segueix amb les polítiques dels governs anteriors, no hi haurà canvis", ha asseverat Coscubiela, que dubta que l'executiu pugui crear duanes pròpies o un banc central català.

Igualment, el popular Enric Millo ha identificat el parlament de Junqueras com a "històries d'una República catalana". "A mi m'agraden les motos i a mi m'agradaria ser Jorge Lorenzo o Marc Márquez, però si em cregués que ho sóc, en poques voltes m’estimbaria i prendria mal, i podria fer prendre mal als espectadors", ha exemplificat, motiu pel qual ha explicat que el PP farà "tot el possible perquè toqui de peus a terra". Millo també li ha demanat que abandoni la crítica contra el govern espanyol, ja que " l'Estat és el nostre principal aliat, a banda del principal creditor, i enfrontar-s’hi de forma sistemàtica no serveix per millorar la situació".

La CUP, contra l'optimisme econòmic del Govern

Finalment, Eulàlia Reguant (CUP) ha qüestionat que la situació econòmica vagi tan bé com ha afirmat Junqueras, atès que ella hi veu "l’esgotament del règim de l’acumulació sorgit de la crisi dels 70, de la globalització neoliberal" i ha recordat que "any rere any els rics són més rics i els pobres són més pobres". Així mateix, ha dubtat que sigui bo dependre tant de l'exterior, ja que l'increment de les exportacions són "fruit de la devaluació salarial i no de millores tecnològiques, i això ofega la demanda interna", i és que "les rendes salarials han caigut en termes absoluts i relatius, mentre els beneficis empresarials ha crescut".

Per això, la diputada ha assenyalat que es viu "en una economia intervinguda d’un estat intervingut", motiu pel qual "desafiar la intervenció de l’estat espanyol no serveix de res si caiem en la intervenció dels poders financers". "En el context europeu, parlar de sobirania és absurd", ha asseverat. Així, ha reclamat aprofitar els marges de l'autonomia actual per incrementar els impostos a les rendes de 150.000 euros –les quals assegura que tributen per sota de la mitjana estatal–, però també afrontar el problema "estructural" del deute, fent una "una auditoria ciutadana i participativa del deute de la Generalitat", per analitzar quins deutes s'han contret, per a fer què i a quin interès, i quines partides cal prioritzar.

Preguntes sense resposta

Durant la intervenció, Junqueras ha deixat sense respondre diverses qüestions plantejades per l'oposició, que li han requerit sense èxit que digués si els consellers i el president han recuperat la paga extra a la que van renunciar fa uns anys –com els diputats–, si mantindrà la política relativa a les privatitzacions de l'anterior Govern, si tornarà a situar l'impost al joc en el nivell anterior a plantejar-se el projecte de BCN World o quants catalans han ingressat els seus tributs a l'Agència Tributària de Catalunya.

Més continguts de