El PP aboca Puigdemont a un debat al Senat demà a la tarda
El president decidirà avui si compareix finalment a la cambra alta
MadridDemà a la tarda o divendres al matí. El PP va fer ahir tot el que va poder perquè el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no pogués comparèixer a la cambra alta avui a la tarda o demà al matí. Per dificultar la celebració d’un ple divendres al Parlament en què es pugui declarar la independència, el PP va fer valer ahir la seva majoria al Senat i va donar només dues opcions al cap de l’executiu català: assistir a la comissió de dijous a la tarda, en què s’ha de votar el dictamen elaborat prèviament a la ponència sobre l’article 155, o bé divendres al ple en el moment de la votació definitiva. Unes traves molt criticades pel conseller de la Presidència, Jordi Turull, que, tanmateix, va subratllar la predisposició de Puigdemont a assistir al Senat si els debats a Madrid i al Parlament eren compatibles. El ple de la cambra catalana començarà finalment demà a les 10 -fet que podria deixar la tarda lliure al president-, i fonts governamentals apuntaven ahir que Puigdemont s’inclinava per comparèixer al Senat.
De res van servir els intents dels portaveus del PDECat i ERC al Senat, Josep Lluís Cleries i Miquel Àngel Estradé, per reclamar que es facilités a Puigdemont comparèixer abans de demà a les 10 hores, quan s’acaba el termini de la Generalitat per presentar al·legacions contra el 155. La mesa i la junta de portaveus de la comissió en què s’ha de debatre l’article van tombar la petició de les forces independentistes, tot i que tots els partits menys el PP es van mostrar partidaris de flexibilitzar el calendari per facilitar la intervenció de Puigdemont. El PSOE inclòs, que va trencar la unitat amb els populars exhibida fins ara en tot el que està vinculat al 155 i va anunciar que presentarà esmenes al text aprovat pel consell de ministres.
Cara a cara amb Rajoy?
A més de permetre-li posar veu al seu posicionament contrari al 155, també podria servir perquè es produís un cara a cara entre el president de la Generalitat i algun membre del govern espanyol. Segons va explicar ahir el vicepresident de la cambra, Pedro Sanz, això podria succeir tant a la comissió com al ple, i va subratllar que el Senat estudia que sigui el mateix Mariano Rajoy qui participi d’aquest debat. Fonts de la Moncloa, però, van assenyalar a l’ARA que l’executiu espanyol ahir encara no havia decidit si el president hi assistirà.
La possibilitat que Puigdemont tingui un enfrontament verbal directe amb el govern espanyol va servir a Sanz per contestar a les crítiques de l’oposició, que van denunciar que els tràmits parlamentaris per a l’aprovació del 155 “restringeixen” el debat i vulneren el drets dels senadors. Especialment contundent va ser la senadora de Podem Isabel Mora, que va criticar que no s’hagi permès a l’oposició demanar informes jurídics sobre el fons de les mesures del govern espanyol, ni tampoc presentar esmenes a la totalitat. Només es podrà modificar parcialment el text i durant un termini de cinc hores, des de les 12 h fins les 17 h de dijous. Les condicions del debat ja se saben, i ara falta saber qui hi intervindrà.
La suspensió de l’autonomia, refusada el 1978
La suspensió de l’autonomia es va descartar durant el procés d’elaboració de la Constitució del 1978. Manuel Fraga, d’Alianza Popular (AP) -ara PP- va presentar un vot particular a l’avantprojecte de la Constitució perquè el govern espanyol pogués, si així ho acordava, suspendre òrgans autonòmics i/o “designar un governador general amb poders extraordinaris”. Aquest articulat era part d’una proposta alternativa que AP feia en el títol de les comunitats autònomes. Tanmateix, la resta de grups parlamentaris ho van rebutjar. Ja hi ha diversos juristes i politòlegs que denuncien que el PP, el PSOE i Ciutadans han interpretat de manera extensiva l’article 155 de la Constitució després d’anunciar la suspensió de tot el Govern i la limitació del Parlament. L’article 155 diu que la Moncloa podrà adoptar les “mesures necessàries” per obligar una autonomia al “compliment forçós” de les seves obligacions o actuar d’acord amb l’“interès general”.
