El PSOE aplana el terreny per a l’entesa amb ERC

BarcelonaQuan els equips del PSOE i ERC negociaven les condicions de la investidura de Pedro Sánchez, l’ambició de les converses a la banda socialista anava més enllà de la presidència. Al marge de l’abstenció dels republicans per retenir la Moncloa, els socialistes buscaven estabilitat a llarg termini. I s’oferien a fer recíproc el favor, que, en la mesura de les seves possibilitats, beneficiés totes dues parts. Nou mesos després de la investidura, Sánchez afronta el difícil part dels pressupostos de la pandèmia i, malgrat l’acostament de Cs, el govern de coalició prioritza ara per ara l’entesa amb ERC. El context preelectoral a Catalunya no acompanya, però els socialistes es mouen amb pretesos gestos de distensió del conflicte. Gestos que busquen aplanar un possible acord per als comptes però també intentar retenir els republicans -amb opcions d’arribar a la presidència de la Generalitat- en la via del pragmatisme.

“Ens interessa que ERC i els partits que van donar suport a la investidura se sentin còmodes”, reconeix un dirigent socialista, que assenyala la importància d’enviar “missatges de pacificació i conciliació”. Diverses fonts consultades emmarquen en aquest objectiu el fet que el govern espanyol vetés, malgrat el malestar del poder judicial, la visita de Felip VI a Barcelona en vigílies de la sentència del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació de Quim Torra i del tercer aniversari de l’1-O. També el fet que la setmana anterior el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, refermés la voluntat de reformar el delicte de sedició al Codi Penal i anunciés que es començarien a tramitar les peticions d’indult dels presos polítics -ahir, ell mateix a La Vanguardia va dir que no es resoldrien abans de sis mesos-, o que pocs dies després José Luis Rodríguez Zapatero beneís a La Razón les “vies de generositat” amb els líders independentistes empresonats. “No és un tema menor”, admet una veu socialista de Madrid sobre les declaracions de l’expresident espanyol, tenint en compte que la visió al PSOE sobre els indults no és unànime. La tramitació d’aquesta mesura de gràcia, però, no garanteix que es concedeixi: la Moncloa tindrà marge per reaccionar en funció de la discrepància interna i dels atacs de la dreta. Zapatero, a més, va avisar que aquesta “generositat” amb els presos haurà d’anar lligada a l’“actitud” de l’independentisme.

La interinitat del Govern posterior a la inhabilitació de Torra no ha sigut cap impediment perquè el govern espanyol hagi insistit en mantenir viva la taula de diàleg aconseguida per ERC a canvi de la investidura de Sánchez. “Si el president Sánchez i el president en funcions Aragonès decideixen convocar la taula de diàleg, jo seria el primer que seria feliç”, afirmava dimarts a Ràdio 4 i La 2 el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, si bé els socialistes són conscients que els equilibris entre JxCat i ERC, a pocs mesos dels comicis, probablement acabaran ajornant-la. De fet, Aragonès confirmava dos dies després a RAC1 que, en les actuals condicions, no trucaria a Sánchez per reactivar la taula, i ahir a El Periódico apuntava que s’hauria de reprendre després de les eleccions. Formalitats al marge, la comunicació entre els dos líders polítics és fluida des de fa temps, fins i tot quan el president espanyol es negava a agafar el telèfon a Torra.

En l’entrevista a RAC1, el president suplent desvinculava els possibles indults als presos de la negociació pressupostària a l’Estat. “No m’ho plantejo com un intercanvi”, deixava clar, i insistia que els republicans valoraran els comptes únicament pel seu contingut. Al mateix temps assenyalava, això sí, que seria “molt estrany” que es facilitessin els pressupostos si no s’avança en el final de la via repressiva. En aquest sentit, el partit d’Oriol Junqueras continua reclamant l’amnistia. La Moncloa la nega, però ja no és tan contundent com abans en el rebuig d’altres vies per alliberar els presos com la reforma del Codi Penal o fins i tot els indults. El mateix líder d’ERC, que l’octubre del 2019 afirmava en una entrevista a Nació Digital que “l’indult se’l poden fotre per on els hi càpiga”, rebaixava el to fa una setmana i s’hi referia com una mesura “parcial”.

L’horitzó postelectoral

Els socialistes, amb tot, tenen clar que els republicans necessiten rebre feedback del govern espanyol per mantenir-se en la teoria (i la pràctica) del diàleg i el pacte amb l’Estat. “Hem de donar motius a ERC perquè es mantingui en aquest discurs”, apunta un càrrec del PSC. “Tot el que fem per separar ERC de les tesis de JxCat és positiu”, afegeix un altre. Les fonts consultades també tenen clar que l’objectiu es complica en precampanya electoral, quan els dos partits al Govern pugnen per l’hegemonia independentista i els postconvergents pressionen per transformar els comicis en un nou plebiscit. “ERC ens dirà el nom del porc en campanya i nosaltres haurem de respondre. Per això és urgent aprovar els pressupostos de l’Estat”, subratlla una veu socialista. Els comptes ja no s’han presentat en temps i forma -el termini legalment establert expirava l’1 d’octubre-, però la Moncloa aspira a poder-los aprovar, en el millor dels casos, a finals d’any, cosa que deixaria una mica més d’un mes de marge fins a les eleccions catalanes, previstes per al 14 de febrer.

El PSC s’hi presentarà com l’alternativa al govern independentista, però ara per ara les enquestes situen Iceta com a cap de l’oposició. L’objectiu de fons, en tot cas, és trencar la dinàmica del Procés, i els socialistes prefereixen que sigui ERC i no JxCat qui lideri la Generalitat. “Ens agradaria que ERC agafés l’hegemonia. Creiem que poden posar ordre i seriositat”, afirmen fonts de la direcció del PSC. “I a Madrid hi ha ganes de tenir algú amb qui parlar de coses encallades”, afegeixen. Pressupostos al marge, l’actitud conciliadora del PSOE també busca greixar la relació amb els republicans de cara a la nova etapa que es podria obrir a Catalunya la legislatura vinent. Una relació que doni estabilitat i beneficiï les dues parts.