El Parlament investigarà la gestió de la Generalitat de les residències

La justícia també indaga la qüestió: la Fiscalia té obertes 30 investigacions només a Catalunya

El Parlament ha donat llum verda aquest dijous a crear una comissió d'investigació sobre la gestió que ha fet la Generalitat de les residències de gent gran durant la crisi del covid-19. Ho ha fet amb el vot de tots els partits. Fins i tot amb el suport dels dos grups del Govern, JxCat i ERC, que al cap i a la fi seran els investigats, sobretot els republicans, que són els que gestionen aquest àmbit de l'administració catalana. Encara que JxCat i ERC no hi haguessin donat suport, la comissió hauria prosperat, ja que tenia el beneplàcit de tota l'oposició.

El diagnòstic de l'oposició és que el problema rau en el fet que les residències han tingut històricament una "falta de personal i de dotació pressupostària" i que, amb el virus, la Generalitat ha reaccionat "tard i malament". Sumats un fet i l'altre, la situació va derivar en "un col·lapse" de gran magnitud, ha conclòs. "És molt senzill: volem saber què ha passat", ha resumit el diputat Rubén Moreno (PSC), que ha considerat que serà una informació clau en cas que hi hagi "rebrot" del virus. Emparant-se en algunes informacions publicades en diversos mitjans, Moreno ha acusat també ERC d'haver posat el suport del PSC a aquesta comissió com a "excusa" per no votar la quarta pròrroga de l'estat d'alarma. Els republicans ho han negat.

La promotora de la iniciativa ha sigut la CUP. El diputat Vidal Aragonés ha advertit que no només és una investigació de l'àmbit públic, sinó que també volen saber si hi ha empreses del sector que han fet "omissió de les seves obligacions". PP i Cs també han reclamat que la Generalitat demani l'ajuda de l'exèrcit espanyol per desinfectar els centres.

ERC es defensa

El tema s'ha debatut en l'últim punt de l'ordre del dia, però ha sobrevolat durant tot el ple. El vicepresident del Govern i líder d'ERC sobre el terreny, Pere Aragonès, ha defensat que "en cap cas hi hagut deixadesa o mala praxi". A la vegada, però, ha admès que el covid-19 va agafar el Govern "desprevingut". Fa dues setmanes els republicans consideraven una "irresponsabilitat" aquesta comissió, però, finalment, aquest dijous hi han acabat donant suport. Si no ho haguessin fet, s'haurien quedat sols en l'abstenció o el vot en contra. JxCat aquesta vegada s'ha mostrat comprensiu amb el seu soci de Govern. Josep Maria Forné ha dit que ha faltat "agilitat" en la gestió, però ha disculpat que tot plegat ha sigut fruit d'una situació "excepcional" que "poc es podia preveure".

La gestió de les residències ha estat en el punt de mira des que va esclatar la pandèmia. El punt culminant va arribar el 8 d'abril. Davant la successió de morts als centres i les crítiques del sector pel paper del Govern, la Generalitat va provocar un canvi de timó i va decidir que les decisions pel que fa als geriàtrics ja no les prendria més la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, que lidera Chakir el Homrani, sinó que serien responsabilitat del departament de Salut, que pilota Alba Vergés.

El Govern posa Salut al capdavant de la gestió de les residències

La investigació, a la pràctica, suposarà que pel Parlament desfilin els consellers que han gestionat la crisi, entre ells El Homrani i Vergés, i també els testimonis i experts que els grups considerin pertinents. Serà la vuitena comissió d'investigació d'aquesta legislatura, un rècord absolut des que es va restaurar el Parlament el 1980.

La justícia també investiga

El Parlament no és l'únic que indaga aquest tema. A nivell judicial, la investigació per la gestió de les residències la pilota principalment la Fiscalia. A Catalunya, el ministeri públic té obertes 30 investigacions per la via penal i tramita desenes d'expedients per la via civil per fer seguiment de la situació en 82 geriàtrics en concret. El problema no només és a nivell català. A tot l'Estat la Fiscalia té obertes 374 actuacions, tant per la via penal com per la civil. Als jutjats hi ha almenys tres denúncies de particulars en curs per la situació en tres centres, dos a Sabadell i un a Cerdanyola del Vallès, arran de les quals ja s'està investigant si s'ha desatès els avis.

Aquest mateix dijous familiars de cinc residents d'un centre de Tiana han denunciat la residència per cinc homicidis imprudents. Aquesta demanda encara s'ha de valorar si s'admet a tràmit, igual que una altra querella impulsada per la Plataforma d’Afectats pel Coronavirus que es dirigeix contra el Govern per la gestió de les residències durant la pandèmia. A nivell estatal, un grup d’advocats ha demandat el govern espanyol davant del Tribunal Suprem en representació de 3.000 familiars de persones que han mort a les residències.