Per què el Suprem triga tant a dir el dia de l'inici del judici al Procés?

MadridEl Suprem s'ho està prenent amb calma per decidir una data definitiva per a l'inici del judici. Manuel Marchena, el president del tribunal que jutjarà els líders independentistes, entrava i sortia tranquil·lament del tribunal aquest dimecres. Des de la setmana passada que a la sala de premsa s'espera amb insistència la resolució sobre l'admissió de proves i testimonis, així com la interlocutòria amb el dia d'inici del judici i l'ordre previst d'ordenació de vistes. Però el Suprem segueix donant allargs i al·lega que cal respondre primer minuciosament a 1.835 folis de les defenses. És a dir, si s'accepten o no els centenars de testimonis i les proves que han demanat els advocats dels presos, la Fiscalia i el partit d'extrema dreta Vox. És el requisit previ a marcar una data definitiva per a l'inici del judici.

Preveient aquesta situació, Marchena ja va informar el ministeri de l'Interior fa vint dies que volia els presos polítics a Madrid per a finals de gener. Però veient la demora, fa deu dies va informar que preveia l'inici del judici "en dates pròximes al 5 de febrer". Informar de l'inici d'un judici amb tan pocs dies d'antelació és un fet gairebé inaudit al Suprem, però fonts del tribunal recorden que "no hi ha un límit legal per convocar l'inici d'un judici" i que ja han avisat les defenses que el trasllat a Madrid serà el divendres 1 de febrer.

Des de la tardor passada el tribunal ha modulat el seu discurs i els passos que està fent de cara al judici, amb els ulls posats en el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH). Saben que és on acabarà al cas i volen que tot el procés s'hagi fet amb les màximes garanties. En un costat de la balança hi ha el fet inèdit de començar un judici amb tan pocs dies d'antelació i en l'altre la voluntat de tenir sobre la taula un escrit ben detallat on les defenses no trobin forats per burxar-los.

Van den Eynde demana tres setmanes entre l'assenyalament i l'inici del judici

L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha enviat al Suprem un escrit de queixa per la difusió a través dels mitjans de la possible data d'inici del judici i ha demanat que es deixi "un temps suficient" de tres setmanes entre l'assenyalament de les sessions i l'inici de les vistes per donar temps a les defenses a preparar l'estratègia i per a l'organització logística dels diferents equips, segons ha avançat l'ACN. En canvi, el Suprem considera que amb el trasllat pocs dies abans de l'inici previst per al judici els advocats han tingut prou temps en presons catalanes per preparar-se les declaracions.

La data de l'inici del judici no ha fet més que fluctuar des que el magistrat Pablo Llarena va tancar la instrucció a l'estiu. La idea original del president del Suprem, Carlos Lesmes, era que comencés abans de les vacances de Nadal –o almenys les primeres sessions, amb les qüestions prèvies–. Al final ja admetia que seria per després de festes, i, finalment, si no hi ha cap canvi d'última hora, s'ajornarà fins a principis de febrer. El principal temor al govern espanyol és que s'allargui més enllà de la campanya de les eleccions europees, municipals i autonòmiques del 26-M. Hi ha un pacte tàcit amb el poder judicial perquè en campanya no hi hagi dates clau d'un judici.

Les conseqüències del retard

La demora està complicant la gestió a diversos actors que volen modular la seva activitat en funció del desenvolupament del judici. Per exemple, l'ANC i Òmnium ja van anunciar que farien concentracions a les principals ciutats catalanes i en algunes capitals europees coincidint amb l'inici de les sessions. Fonts consultades per l'ARA apunten que la logística està sent complicada a causa de la incògnita que encara manté el Suprem, perquè, a tall d'exemple, s'han de demanar permisos per fer les mobilitzacions.

També falta per saber quin dia concretament la Intersindical-CSC cridarà a la vaga general, que ja va preavisar al departament de Treball per als dies 5, 6 i 7. Tot i que el sindicat al·lega motius econòmics i laborals, tal com marca la normativa, la intenció és que coincideixi amb l'inici del judici per vincular la protesta també a aquesta qüestió.

En l'àmbit institucional, el Parlament té previst celebrar un ple dimecres i dijous. Cs i el PSC pressionen perquè la sessió se celebri, amb independència del començament del judici, i insten el president de la Generalitat, Quim Torra, a assistir a la cambra catalana. El cap de l'executiu va anunciar fa uns dies que volia ser present al Tribunal Suprem, però no va concretar quin dia.